El llop que va viure un temps al Moianès ara és fora de Catalunya

Segons el coordinador del pla de seguiment, recentment s’han trobat dades genètiques d’aquell exemplar en altres territoris fora del país, i es descarta, per tant, que sigui el d'Osona

Gabriel Lampreave, en una jornada de seguiment de rastres al Moianès

Gabriel Lampreave, en una jornada de seguiment de rastres al Moianès / ARXIU/OSCAR BAYONA

Nia Escolà (ACN)/David Bricollé

El llop del Moianès ja no és a la comarca. Tampoc no és l’exemplar que s’ha constatat recentment que ha arribat a Osona, a la zona del Collsacabra, una hipòtesi que inicialment es podria contemplar pel fet que totes dues demarcacions es toquen en els seus límits. De fet, aquell exemplar del qual se’n va tenir clara constància el 2021 i 2022, i encara algun indici el 2023, ara mateix estaria fora de Catalunya, el que posa de manifest una vegada més la gran mobilitat i capacitat de desplaçament que tenen aquests animals.

El fet és que, ara que n’ha aparegut un individu a Osona, el màxim responsable del pla de seguiment del llop a Catalunya, l’agent rural Gabriel Lampreave, ha descartat que aquest pugui ser el del Moianès que s’hagi desplaçat a la comarca veïna. I ho afirmava, en declaracions a l’ACN, explicant que «no és el llop del Moianès, perquè aquest des de l’any passat va sortir de l’àrea i ara ens han arribat indicis que està fora de Catalunya, per dades genètiques que s’han trobat».

Així doncs, l’exemplar que va semblar trobar el seu territori al Moianès l’hauria abandonat, i el que ara es mou pel nord d’Osona se sospita, sense poder-ho afirmar, que es tractaria d’un individu nou a Catalunya perquè, segons Lampreave, «els altres individus els tenim més o menys assentats, amb dades regulars, i seria estrany que ara hi hagués algun moviment d’aquests». No es pot confirmar, però, perquè tot i que se’n té constància i, fins i tot, imatges d’aquest llop, no se’n té genètica.

Els llops són animals amb una gran capacitat de dispersió. És habitual que facin grans viatges a la recerca d’aliment i no és estrany que es desplacin quilòmetres i quilòmetres. A diferència de l’os, amb un hàbitat més restringit a les zones de muntanya, el llop pot viure en molts espais presents a Catalunya. Pot aprofitar cultius, zones agroforestals, boscos i petits espais poblats d’arbres amb camp obert. Per tant, es pot adaptar a gran part de la superfície de Catalunya.

Els primers indicis fonamentats de la presència de llop al Moianès es van donar entre el 2009 i 2010, però el 2011 va desaparèixer. En aquell moment va ser sobre la base de danys a bestiar, amb un parell de rastres i alguna observació, cap fotografia. A partir d’aquí es va fer un salt fins al 2021, quan es registren atacs a ramats que apuntaven a la possibilitat que fos un llop. A la primavera del 2022 se’n va fer la confirmació amb la captació d’una imatge. De fet, entre el 2021 i principi del 2022 va protagonitzar diversos atacs a ramats amb la consegüent mort d’animals (una quarantena, bàsicament cabres i ovelles), alguns d’acreditats, d’altres amb molts números de ser-ne l’artífex.

No ha estat una reintroducció induïda, ha estat una arribada natural, amb origen a les llopades que des d’Itàlia es van desplaçar els anys noranta fins als Alps francesos, on han establert una comunitat. Des d’aquest punt s’estan expandint cap al sud, recorrent molts quilòmetres fins a arribar a emplaçaments com el Moianès.

Sobre la presència d’un exemplar ara a Osona, el coordinador del pla de seguiment admet que voler detectar un llop en llocs on està extingit és com «perseguir fantasmes». I en el cas concret de Rupit, Lampreave apunta dues possibles hipòtesis: el llop no ha tornat a atacar les explotacions perquè ja no són vulnerables o bé perquè estava de pas i ja està lluny d'aquesta zona. I alhora admet que «trobar una mostra genètica és molt complicat».

Subscriu-te per seguir llegint