Calders Juga es consolida com un dels festivals de referència del joc de taula a Catalunya

La quarta edició del Calders Juga, el Festival de jocs de taula de la Catalunya Central, ha servit per consolidar el certamen com un dels més rellevants al país. Ho ha fet gràcies a la seva encertada combinació d'espais per aquells més aficionats als jocs de rol, però també donant cabuda a aquells entusiastes del joc de taula clàssic, a qui de pas se l'introdueix a les noves creacions que introdueixen mecàniques més modernes i divertides. Perquè sí, en una fira com la del Calders Juga, divertir-se és una variable indispensable.

Durant tot el dissabte, els amants d'alguns títols clàssics d'estratègia com Warhammer, Star Trek Alliance, Splendor Duel, Root, Return to Dark Tower, entre molts d'altres, han pogut exhibir les seves habilitats, així com conèixer altres propostes que aviat es podrien convertir en una nova afició. I el cert és que de jocs n'hi havia per totes les edats i condicions, des dels més bàsics i senzills pels més petits de cada casa, fins a alguns amb mecàniques complexes, o que requerien un bon nivell matemàtic per poder-los completar.

Les millors fotos del Calders Juga 2025

Veure Galeria

Jordi Boté, propietari de la botiga Jugalia de Sabadell, ja fa tres anys que ve a Calders i està tan content que "des d'aleshores l'organització ja compta amb mi". Hi porta les novetats "això ho fem sempre que anem a una fira, però s'ha de destacar que a Calders la gent és molt juganera i està sempre molt disposada a comprar més que en altres fires teòricament més potents". D'entre els productes que més funcionen: "alguns dels clàssics, però sobretot algunes de les novetats més esperades. A més, com que durant la jornada es fan tornejos i presentacions d'autors, intento portar tot el que tinc per si algú s'anima a poder-los jugar a casa".

Descobrir nous jocs

Però si per alguna cosa es caracteritzen totes les propostes de Calders Juga és precisament per tenir l'oportunitat de conèixer i descobrir dinàmiques i jocs de taula que no han tingut l'exposició dels grans clàssics com el Monopoly, l'Scrabble o el Trivial Pursuit, o alguns dels anomenats "nous clàssics", com el Catan o el Carcassonne. L'edició d'enguany convida tots els assistents a descobrir el que s'ha definit com "els jocs del demà". Un reguitzell de propostes que es troben en deferents fases evolutives, alguns encara prototips, i altres que en un estat molt més avançat i que només requereixen hores de joc per acabar de ser validats.

Tots ells es poden trobar a l'Espai Protos, a la plaça Major. D'entre el repertori escollit aquest any, destacaven el Necrocity, de Javier Muñoz; La Batalla de Breadwater, de Pablo Ridolfi i que ha impulsat l’Asociación Ludo; Neo: el tresor perdut, d’Óscar Romero; Scoville, de Christian Delhey; o Pim-pam..., de Pau Batlle.

Tradició de jugar

Però no només les novetats eren un reclam pel públic familiar que majoritàriament omplia la fira. També hi havia alguna proposta que precisament destacava per tot el contràri, per ser un joc amb molt de recorregut. El més curiós i que va despertar més mirades va ser l'Aualé. Una proposta que arribava a la fira de la mà de Jordi Climent, editor i fundador de la revista divulgativa dels jocs de mancala Món aualé. Una família de "jocs tradicionals africans, asiàtics i americans, que cadascun requereix una tipologia concreta de tauler".

Enguany, el joc que proposava Climent girava al voltant d'un tauler de dues files i sis forats per peça. I en què consisteix, doncs a atrapar el màxim de peces del rival i ser qui, al final del joc, n'acumula més fora del tauler. Curiosament, explica, "aualé és nom amb què es coneix als països francòfons, però el mateix joc, als antics protectorats africans sota el domini britànic, se l'anomena guari".