Entrevista | Ferran Renalias Creador de jocs de taula manresà
"La narrativa d'un joc de taula pot evocar com la d'una novel·la"
El dissenyador de jocs de taula manresà no va faltar a la cita habitual del Calders Juga, on va portar molts dels jocs que comercialitza la seva editorial

Renalias, ensenyant els jocs que ha publicat aquest any l'editorial Looping Games / M. L.
Ha publicat més de setze jocs de taula originals i tot just fa un parell d'anys que es va incorporar de manera oficial a l'editorial Looping Games. El talent del creador manresà Ferran Renalias ja ha estat reconegut al panorama nacional i internacional, però, així i tot, no es va voler perdre una nova edició del Calders Juga.
Si no m'equivoco sempre ha vingut a Calders Juga...
Sí, perquè tinc molt bona relació amb els organitzadors. A més, la fira ha anat creixent molt amb els anys i es nota que hi ha una implicació brutal de la gent del poble, i això fa que tot i ser un poble molt petit vingui gent de tot el país i facin activitats molt transversals.
Quina importància tenen aquestes jornades pel sector?
Van molt bé, perquè donen l'oportunitat a moltes editorials i creadors de jocs d'entrar en contacte directament amb el públic. És una oportunitat d'or.
En quina situació es troba actualment el sector?
Sempre s'ha parlat d'una competència entre joc i taula i videojoc, però a mi em semblen mercats totalment diferents. El joc de taula et dona l'experiència de compartir espai, mirades... dona una complicitat diferent. Amb la pandèmia es va redescobrir el sector i des d'aleshores hi ha hagut una gran expansió tot i que ara mateix ens trobem en un moment de petit retrocés.
I comparat amb abans de la pandèmia?
Ara el joc de taula forma part amb més freqüència del dia a dia de les famílies. S'ha descobert que hi ha vida més enllà del Monopoly o el Risk, i prova d'això en són el Catan o el Carcassone. Cada vegada hi ha més editorials que s'animen a publicar-ne i això fa que la indústria creixi i es professionalitzi.
S'han millorat les mecàniques de joc, per exemple...
Exactament, ara la majoria són jocs de taula moderns, procedents de l'escola alemanya. És el que s'anomena Eurogame. Jocs amb un nombre molt reduït de normes i que permeti als jugadors prendre moltes decisions. A més, també busquen una durada limitada, partides d'una hora o hora i mitja.
Quina és la clau perquè un joc funcioni?
Ha de ser atractiu perquè així crida l'atenció. Pots fer-ho amb mecàniques innovadores i depurades, o amb temàtiques que s'allunyen del que és normal. La narrativa que pot evocar un joc de taula és un dels seus principals atractius, igual que t'evoca la narrativa d'una novel·la.
Quin objectiu persegueix Looping Games?
Intentem fer jocs que expliquin històries. Tenim una sèrie del 1900 amb caixes molt reduïdes i que expliquen fets fonamentals del segle XX, intentant obviar les guerres. Des de la primera pel·lícula de ciència-ficció de la història fins a l'arribada a l'estació espacial internacional. Cuidem el producte i busquem que tingui una experiència narrativa.
Està treballant en algun joc que veurà la llum aviat?
Aquest any n'he publicat dos, un en col·laboració amb la UManresa i el CAE que es diu LID-VA!, i un altre amb una editorial d'Albacete que es diu Kilauea. De cara a l'any vinent tinc tres o quatre jocs ja firmats i que s'estan acabant de desenvolupar abans de ser publicats.
Subscriu-te per seguir llegint
- Rosalía llueix formació clàssica a 'Lux', segons Jordi Savall: «Quan canta se li noten uns coneixements musicals profunds, com als Beatles»
- «Manresà, del cor de Catalunya, 25 anys a Madrid i mai he fet televisió en català»: Jacob Petrus, il·lusionat per estrenar-se a La 2Cat
- Intenta enganyar a la Guàrdia Civil en un control al Túnel del Cadí i li acaben trobant 15 quilos de marihuana al remolc
- Preocupació per l’excavació per fer el pàrquing sota la futura seu del Govern a Manresa
- Un home deixa 10 euros al compte durant 20 anys i això és el que li queda
- Ni Tossa de Mar, ni Besalú: aquest és el poble medieval que tothom hauria de visitar a Catalunya
- Mor de manera sobtada el fotògraf de Puig-reig Ramon Subirana Riu
- La vall més secreta del Solsonès: té romànic, bolets i la llegenda de Guifré el Pilós