"No podíem deixar passar cap escarabat"

Una fotografia antiga sense data, però que alguns presents situaven cap a finals dels 50 o inicis dels 60 ha concitat avui l'interès de molts moianesos i, sobretot, moianeses en la inauguració de la rehabilitació de l'edifici com a espai polivalent al servei de les entitats de Moià. La imatge de grup de treballadores de Cal Comadran ha il·luminat la mirada de la Mariona Sala Rubió, que al gener farà 95 anys i avui s'ha reconegut en la instantània.

Quina il·lusió, Mariona!

I tant, érem més de tres-centes treballadores a la fàbrica. Jo formava part del grup de cosidores, no ens podia passar cap punt mal cosit, cap escarabat (nom que es donava a un defecte de tissatge) de la roba de senyor, com els pantalons, que controlàvem.

Una feina minuciosa?

No podíem deixar que ens passés per alt cap falca. Havíem de vigilar les màquines i com sortien les peces. El senyor Comadran, en aquest sentit, era molt pulcre.

Com era la feina a Cal Comadran?

El senyor Comadran ens tractava molt bé. El meu marit, el Josep, era el seu xofer. Hi havia molta germanor, celebràvem Santa Llúcia, fèiem disfresses, ... Eren uns altres temps.