La ‘caçadora de masies’ visita el mas de la finca del cementiri xinès: «Em preocupa que s’hi faci una intervenció poc respectuosa»

Marta Lloret, que s’ha popularitzat a través de les xarxes com a ‘caçadora de masies’ per la seva recerca i defensa dels antics masos catalans, ha visitat i publicat una ressenya sobre el que hi ha situat a la finca de Monistrol de calders, al Moianès, on un grup privat projecta la construcció d’un cementiri xinès. A través del seu compte a la xarxa X, la ‘caçadora de masies’ mostra amb fotografies detalls d’aquesta edificació, la Païssa, i ho acompanya amb un text en el qual expressa la seva preocupació per la intervenció que s’hi pugui acabar fent, posant de manifest una vegada més la seva defensa per la màxima preservació d’aquests elements vinculats al món agrari català.

En les fotografies captades per la seva càmera si veuen detalls singulars que posen de manifest la història d’aquest mas, però que alhora contrasten amb una certa imatge de deixadesa.

Lloret explica que ha visitat la Païssa, «la masia de Monistrol de Calders que han comprat per fer-hi un cementiri xinès», i detalla que «veient que conserva vestigis del segle XI i elements notables com una torre de defensa, em preocupa que s'hi faci una intervenció poc respectuosa».

Subratlla que encara li preocupa més pensar «què se'n farà de la terra i el bosc del mas, amb tot el seu valor agrícola ramader. També grinyola que l'escorrentia d'aigua de la finca la recull la riera que abasteix el poble». Hi ressenya que «també hi ha un jaciment arqueològic, 14 barraques de pedra seca i hi fa niu l'àliga cuabarrada».

La ‘caçadora de masies’ fa una reflexió final: «L'Ajuntament hi està molt a favor, dient que ‘donarà un valor afegit al poble’. Però la pregunta és: a qui beneficia realment fer un cementiri de 80 mil sepultures? Això es pot fer sense alterar el valor cultural, natural i paisatgístic del lloc?».

Marta Lloret (la Garriga, 1982) va estudiar Humanitats amb l’especialitat d’Història de l’art i va fer un màster de Gestió del patrimoni cultural a l’àmbit local a la UdG. Dirigeix la Fundació Mas i Terra.

Precisament, fa poc s’ha donat a conèixer una plataforma ciutadana d’oposició al cementiri xinès, amb les dimensions com es planteja. Vol defensar «l’ús històric i rural» de la finca de la Païssa, on es vol construir el cementiri, i que veu perillar si el projecte es desenvolupa tal com s’ha plantejat. Es tracta d’una antiga masia situada aproximadament a un quilòmetre del nucli urbà que els promotors del projecte van adquirir per convertir-la en una gran necròpoli multiconfessional pensada bàsicament per a la comunitat xinesa. Els impulsors de la nova plataforma consideren que aquest plantejament no encaixa amb l’entorn. Subratllen que es tracta d’una finca tradicionalment vinculada a la vinya, on es conserva un celler amb una bota de grans dimensions i altres de més petites, i en una zona de barraques de vinya i parets de pedra seca. La plataforma veu perillar la preservació d’aquests elements i de la pròpia masia, i tem per la contaminació que el projecte pugui provocar en els aqüífers.

L’alcalde, Arturo Argelaguer, defensa que, des del primer moment «s’obre una oportunitat per tornar a aixecar al poble». Sosté que «a Monistrol no vindrà cap gran indústria a invertir, però aquest projecte sí que ens pot portar canvis socioeconòmics perquè ens donarà el valor afegit que necessitem».

Argelaguer també ha volgut donar un missatge de tranquil·litat davant el temor que el projecte pugui perjudicar el medi i desvirtuar l’entorn rural de la finca. Segons l’alcalde, en la documentació enviada per la Generalitat a l’Ajuntament d'acord amb el projecte presentat pels promotors, es descriu «un cementiri integrador i sostenible» que «aposta per un model d’equipament funerari respectuós amb l’entorn natural i cultural que harmonitza la tradició, el paisatge i la funcionalitat». També parla d’«una intervenció amb un fort component paisatgístic que es fa amb sensibilitat i persegueix la creació d’espais tranquils i de reflexió molt integrats amb l’entorn i que fan valdre els elements naturals i culturals presents en l’àmbit». En aquest sentit, Argelaguer explica que el projecte preveu reconstruir la masia de la finca exactament com diu la llei.

Subscriu-te per seguir llegint