Xavier Roig, enginyer, directiu i consultor: «El turisme no és un dret social, és viatjar amb migrants explotats»

Passada l’etapa d’alt directiu, podent-se dedicar a tocar el piano o a les seves maquetes, va i presenta en societat l’informe Fènix. Volia fer «un Niño Becerra»?

No pretenem fer cap tremendisme: els del Fènix només ens hem limitat a valorar els últims vint-i-cinc anys. Si no canviem, s’aprofundirà el declivi de Catalunya.

Què dieu en aquest informe?

Que si continuem com estem, fins i tot l’Aragó ens superarà en PIB per càpita (la riquesa global dividida per la població). L’economia del país (la macro) creix i cada dia som més pobres (la micro). Tenim una productivitat en caiguda lliure. Hi ha sectors amb treballadors altament subvencionats. A la Catalunya del 2023, qui guanyava menys de 27.500 euros l’any tenia un salari subvencionat. És a dir, el treballador consumia i consumeix cada dia més recursos públics dels que paga ell i l’empresa. Els sectors altament auxiliats (indústria càrnica i turisme, sobretot) han estat fomentats pels governants.

M’està dient que qui guanya poc és el culpable?

Qui se’n aprofita no és ell. Ho fa el sector on treballa i els empresaris. Als sectors que nosaltres anomenem subvencionats s’han muntat empreses que només són viables amb els salaris dels migrants.

Els partits d’extrema dreta l’aplaudiran quan llegeixin aquesta entrevista...

Que facin el que vulguin. No soc de cap partit i soc independent. Crec en la democràcia social de dret i en l’estat del benestar, però s’han de fer aquestes reconversions perquè la situació és insostenible.

I què en faria, d’aquests treballadors forans expulsats del mercat laboral?

No ho sé. Hem cridat gent que no feia falta. Suposo que uns es quedaran i altres marxaran. No és excusa per no reestructurar els sectors deficitaris.

També apunteu el sector botiguer...

Les botigues de proximitat són part del problema, però el mercat ja les està reconvertint: moltes van tancant. Si són llocs de feina subvencionats, hauran de desaparèixer. El món és així.

Els presidents Pujol i Maragall ens deien a finals del segle passat que érem un dels quatre motors d’Europa...

El motor català cada dia està més gripat. Els polítics no han estat capaços de fer de semàfor o de reguladors. Haurien de potenciar uns sectors i castigar-ne uns altres. Caldria reduir-los amb impostos, regulacions i moratòries. Els darrers anys no hi ha hagut nord.

També insistiu en la baixa productivitat del país...

És que ho som molt poc, de productius! Som ganduls i dispersos comparativament amb països del nostre entorn. Els sectors industrials sempre han tingut molt bona productivitat, però altres la tenen molt dolenta. Si fas créixer aquests, la mitjana baixa.

I si s’aproven les 35 hores?

Fa por perquè podria empitjorar-ho tot, però abans caldria veure si aquí es treballen actualment aquestes hores. A França van passar a les 35 hores fa anys i el seu PIB no se’n va ressentir perquè són molt productius. La productivitat catalana ha baixat igual que les hores treballades. Al centre d’Europa, la gent arriba a l’hora, pren un cafè, dina a la feina i a les cinc de la tarda tots a casa. Aquí la gent xerra, desfà el que ha fet un altre i es dispersa. És la lliçó que he après entre els uns i els altres.

També té el sector hoteler català al punt de mira...

En termes de riquesa per persona, Lloret de Mar és un delsmunicipis més pobres del país. El sector turístic ha de saber que li cal una reconversió com la que va patir el sector tèxtil o altres indústries, en diferents moments. L’han de passar i això comportarà fer una mica de sang. No té cap sentit de país anar obrint un hotel de tres estrelles rere l’altre. Per què el turisme paga un 10 % d’IVA i els sectors industrials han de pagar el 21 %? L’IVA depèn de l’Estat, però implementar una taxa turística equivalent depèn d’aquí. Ho recomana Europa (pujar-los l’IVA) i serien 2.000 milions d’euros l’any per pagar metges i mestres. Ens interessa el turisme de qualitat. De fet, no és un dret social i encara menys amb treballadors migrants explotats.

Penseu que fareu reaccionar algú?

Els ajuntaments han de veure que determinats negocis no interessen. Els interessa un hotel de baixa categoria només despatxat per immigració? Els haurà d’allotjar, donar-los serveis socials, tindrà problemes de convivència...

I el sector carni també el reconvertiria?

És una indústria massiva amb un producte de baix valor afegit que, a més, s’exporta. Està mal muntat. Si no fos tan massiu no estaria malament. A Dinamarca tenen més porcs per persona que nosaltres, venen igualment a la Xina carn en brut i congelada al mateix preu, però amb els salaris triplicats. Són productius pagant més i només tenen 5.000 persones empleades.

Proposa mesures que faran feliços uns i uns altres ben oposats. El decreixement econòmic i poblacional és un postulat d’extrema esquerra...

Hi ha un pacte tàcit i malèvol: l’esquerra demana papers per a tothom i a l’empresari sense escrúpols li sembla collonut. Aquest pacte ha destruït el país.

Us ha escoltat algú de l’administració o la política?

Ho hem enviat a molta gent, però la majoria no han reaccionat. Soc crític amb la classe política. La Catalunya pública està força mal gestionada des de sempre. No es va aprofitar l’autonomia per fer un model propi. Els governants han de repartir el tortell de la riquesa, potenciant uns sectors i castigant-ne uns altres.

Salvaríeu algun d’aquests sectors «subvencionats»?

L’agrícola. S’ha de mantenir per estratègia econòmica. La pagesia té una raó de ser: mantenir el territori equilibrat i fixar-hi la població. Aquí estaria justificat i només són el 0,5 % de la població. Des del punt de vista de la macroeconomia no fa mal.

Quina autoritat us concediu per fer aquestes propostes?

Per ser coneixedors de l’estructura econòmica i per llibertat d’expressió. Som independents i amb diferents sensibilitats. Hem renunciat a les vel·leïtats de cadascú pel bé del país. Ben clar ho diré: Catalunya està malalta, cal refer-la i nosaltres busquem un mínim denominador comú per dir el que cal reparar.

Farà un crack el sistema del benestar?

Ja l’està fent! Es va fer una llei de la dependència sense pressupost. A la llista d’espera de la sanitat a Catalunya hi ha un milió de persones; el 2017 eren 700.000. No petarà, però tot anirà baixant de nivell i s’anirà erosionant. Estic totalment en contra de la Catalunya dels deu milions. M’és igual si hi arribem per ser molt prolífics o per migració. No és sostenible i l’estat del benestar va a la deriva. A més, ens dilueix nacionalment. Enlloc d’Europa s’ha crescut com aquí.

Per què som líders en migració? Per un contuberni estatal?

De cap manera. La migració l’atrau el sector privat per demanda de força laboral. Els immigrants són gent que busca feina i va allà on en troba.

Quina ideologia professa?

Soc liberal segons Stuart Mill, crec en una societat justa. El progressisme ha intentat estigmatitzar els liberals dient-nos capitalistes descarnats. No és això. Soc liberal del tot, en l’economia i en la manera de pensar.

Abomina del progressisme?

Del model del nord d’Europa no, però soc contrari al progressisme meridional. El model alemany és bo, parcialment el francès, però els progressistes del sud són una colla d’esquenadrets.

Es considera un ciutadà integrat al Moianès?

Visc bona part del meu temps a Sant Quirze de Safaja, un lloc interessant però no s’ha de fer córrer perquè ho espatllarem. Però realment em sento molt de Moià, la capital. És on conec més gent. Com a comarca natural té un pes important. Al que no li trobo cap sentit és que Catalunya tingui 900 pobles.

Per raons diverses vàrem fer aquesta entrevista en una sorollosa cafeteria de l’entorn de Manresa. Ens costava fer-nos entendre l’un a l’altre. A mi em va semblar un senyal sobre l’informe Fènix. L’entrevistat ho va considerar una prova de com de dolent és el nostre sistema educatiu.