Europa converteix el Moianès en un laboratori sobre com talar arbres per frenar grans incendis

"Tenir un bosc és com tenir uns cabells llargs i bonics: per mantenir-los, cal anar a la perruqueria i cuidar-lo tallant-lo de manera periòdica", explica Antoni Masferrer, propietari d'una arbreda, 'La Noguera', a Castellterçol. Des de fa uns mesos, un potent projecte europeu guia els passos que els treballadors forestals han de seguir a l'hora de talar arbres i intenta respondre a preguntes com les següents: quins convé deixar dempeus i quins no? Quanta quantitat de fusta s'ha d'extreure i quanta pot deixar-se a l'interior del bosc una vegada tallada? Què cal fer amb els pins que van morir després de l'última sequera?

El pla forma part del laboratori demostratiu anomenat Transformit, finançat per la Unió Europea amb set milions d'euros, i que es desenvolupa en diferents llocs del continent com Finlàndia, Suïssa, França, Croàcia, Àustria i Eslovàquia. A l'altiplà del Moianès, el setè enclavament dels boscos triats, s'han seleccionat 30.000 hectàrees, entre les quals hi ha espais protegits com els Cingles de Bertí, Gallifa i la Riera de Muntanyola.

Però què s'està fent exactament en aquests terrenys forestals? S'han començat a realitzar tales d'arbres pensant, principalment, en tres objectius: adaptar els boscos a la realitat climàtica, poder frenar incendis forestals (o almenys rebaixar el seu potencial) i conservar la biodiversitat de la zona.

Teresa Baiges, responsable d'innovació i transferència del coneixement del Centre de la Propietat Forestal de la Generalitat (CPF), admet que es tracta d'un "repte majúscul". "Avui dia no disposem de moltes iniciatives que integrin criteris de biodiversitat i amoldamiento al canvi climàtic", sosté. "El que estem fent al Moianès pot ser un gran exemple perquè testem les diferents pràctiques de gestió en el context mediterrani, molt diferent del d'altres boscos d'Europa", afegeix.

Comarca de transició

Així i tot, cal dir que el Moianès és un lloc encara més complex, ja que no és el cas canònic de paisatge mediterrani. Pilar Clapers, membre del grup ecologista El Fanal, el defineix així: "La nostra comarca és un lloc de transició, a mig camí entre el Prepirineu i la muntanya mediterrània".

"Tenim bosc de pi albar, però també pi negre, rouredes i, alhora, pinedes joves que són el resultat de l'expansió natural del bosc després de l'abandó d'antigues pastures i cultius", afegeix. Mentre ho explica, assenyala un imponent roure que presideix l'entrada en la finca de Masferrer. "Tots teníem clar que aquest arbre, per exemple, no es podia talar sota cap concepte; és un poderós refugi de biodiversitat", destaca Clapers.

Però aquest "clima de transició" no era l'únic aspecte intricat del territori triat com a laboratori. "En la zona, la propietat es reparteix entre moltes persones que ostenten una petita part de cada bosc", precisa Baiges. Per aquest motiu, el Centre de la Propietat Forestal va decidir crear una taula de treball en la qual participessin tants actors com fos possible. Propietaris com Masferrer i representants del sector ambiental com Clapers (la seva presència a la finca evidencia la transversalitat del pla) es reuneixen juntament amb ramaders, científics, bombers i tècnics de la Generalitat per intentar consensuar quines accions dur a terme.

Convèncer-los tots, no obstant això, no ha estat senzill. Al Moianès conviuen propietaris amb una llarga tradició de gestió forestal, uns altres que a penes intervenen en les seves finques i alguns que han heretat recentment els terrenys i es mostren "més oberts" a provar noves fórmules. "També hi ha els més poc motivats i prefereixen esperar i veure quins resultats obtenen els seus veïns abans de prendre una decisió", reconeix Masferrer, a qui, convençut que cal treure arbres del bosc, de seguida li va semblar bé acceptar l'assessorament.

El projecte busca anticipar-se a possibles conflictes que tradicionalment han acompanyat moltes tales. De vegades, un propietari decideix intervenir a la seva finca i una entitat ecologista critica després el resultat. "Si s'integren totes les veus, podem avançar-nos a aquests problemes i trencar la polarització, creant espais de diàleg", prossegueix.

Figura propera

"Costa, però a poc a poc va canviant la manera d'entendre com s'ha de tractar el bosc", defensa Baiges. A la comarca, existeixen algunes agrupacions de propietaris que han optat per escoltar. "Hi ha propietaris pioners, amb ganes de treballar el bosc des d'aquesta nova mirada", assenyala Mercè Vilardosa, una figura clau en aquest procés. Vilardosa és la tècnica forestal assignada a la comarca. Com el seu treball consisteix a acompanyar als propietaris, escoltar els seus problemes i traslladar-los possibles solucions, els propietaris hi confien: "No és algú que vingui de fora sinó una persona pròxima que coneix el territori".

A la finca de Masferrer, els responsables de Transformit han assajat diverses fórmules. En una de les zones s'ha retirat pràcticament tota la fusta morta. En una altra, situada una mica més amunt, es pot veure com s'ha optat per deixar troncs de dimensions considerables a terra, necessaris perquè insectes, fongs, ocells i petits mamífers trobin aliment i refugi. En un tercer espai s'ha aplicat una "solució intermèdia": una part de la fusta s'ha extret i una altra s'ha conservat.

Gestió i reducció de la intensitat

La comparació entre aquestes parcel·les permetrà avaluar com evoluciona cadascuna d'elles, quin tractament afavoreix més la biodiversitat, quin redueix millor el risc de propagació d'un incendi i com respon el bosc a futurs episodis de sequera. Josep Maria Espelta, investigador del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), mentre passeja per una de les parcel·les, llança una reflexió: "Aquest tipus de projectes són imprescindibles per millorar la gestió forestal i demostrar les possibilitats que ofereix el bosc". No es tracta únicament d'extreure fusta, sinó de comprovar sobre el terreny quines actuacions ajuden a crear masses forestals més resistents.

Asier Larrañaga, membre del GRAF (Grup d'Actuacions Forestals) dels Bombers de la Generalitat, recorda que els incendis més perillosos avancen amb especial intensitat quan troben grans extensions contínues de vegetació i combustible: "Mantenir boscos gestionats és clau perquè els bombers tinguem oportunitats de treball quan es declara un incendi". Les zones tractades no impedeixen el pas de les flames, però poden reduir la seva intensitat. Una de les complicacions, a l'hora de transmetre què s'ha de tallar i què no, pel seu valor ecològic i pel tipus d'estructura que es pretén donar al bosc, és traslladar els criteris als treballadors, sovint sense tot just formació, que no sempre executen l'actuació com estava prevista.

Al final de la visita, un camió carregat de troncs abandona lentament la finca de Masferrer. Aquesta fusta, que podrà entrar a formar part del circuit de la bioeconomía, resumeix bé l'objectiu general del laboratori que s'ha creat al Moianès i que la Generalitat no descarta expandir a altres punts de Catalunya. Cada arbre retirat forma part d'un assaig més ampli per preparar el territori davant els incendis, la sequera i l'augment de les temperatures.