La Cabra d’Or de Moià espanta la pluja

Moià ha tornat a viure una nova edició d’èxit de la celebració de la llegenda de la Cabra d’Or. Malgrat que el cel amenaçava pluja, va semblar com si la figura hagués fet servir els seus poders i aconseguís que els actes teatralitzats de la llegenda es poguessin dur a terme amb normalitat. Durant dos dies, el municipi ha tornat a l’edat mitjana, en un dels punts més destacats de la festa major, i ha gaudit dels actes de la llegenda. Centenars de veïns i visitants han omplert els carrers i places del municipi per seguir la cercavila de la Cabra, que, acompanyada de la Banda Àuria, que es reuneix cada any especialment per l’ocasió, i també dels portadors, han recorregut el poble. Han sigut partícips de la celebració més de dues-centes persones, entre les quals, una seixantena de músics, prop d’una vuitantena de balladors i portadors, els actors i actrius i un centenar llarg de voluntaris i membres de l’entitat.

Ja en la jornada de dissabte la pluja va haver de suspendre el concert, ben entrada la nit, tot i que el ruixat va ser passatger i es va poder reprendre la festa amb el punxadiscos. Tant els actes del dissabte, com els tallers i la cercavila infantil de diumenge el matí, van tenir una gran afluència de gent, fet que ja presagiava un èxit de participació que es va confirmar amb la cercavila de la tarda.

Va començar, amb un lleuger retard, a la plaça de Sant Sebastià, on la Cabra, balladors i músics van sortir de l’interior de la casa de la Vila. Després dels primers balls davant l’edifici consistorial, va començar el recorregut de la Cabra. Alguns núvols ja amenaçaven tempesta, però la cercavila va seguir el seu pas natural. Al llarg del recorregut, la processó va fer diverses parades per fer els balls i també per les clàssiques corredisses de la Cabra, amunt i avall, que van fer les delícies del nombrós públic assistent. La part teatral del final de la llegenda, a la plaça Major, es va poder desenvolupar amb normalitat, malgrat que molts ja miraven el cel, pendents de si començava la pluja. Per sort, el desenllaç teatral, amb l’apedregada al senyor de Planella i el final de la història, es va poder resoldre sense l’aparició dels ruixats.

La valoració de l'organització, doncs, és molt positiva. Genís Soler, codirector de la Banda Àuria i secretari de l’entitat de la Cabra d’Or, assegura que «és una festa que vivim amb molta il·lusió i esperem tot l’any, tota la gent del poble». Enguany la voluntat ha sigut «consolidar el model de festa que ja tenim des de fa uns anys», tot i que s’han introduït alguns canvis a nivell intern pel que fa a seguretat. L’aposta, des de fa uns anys, de fer-ho els dies 10 i 11 d’agost, independentment de quin dia de la setmana sigui, dona fruits. «Pensem que si és cap de setmana ve més gent, però estem veient que això no ens afecta. La gent ve per la cabra, caigui quan caigui». «Cada any ve més gent a veure i a gaudir-la, i això ens emociona i ens fa estar molt orgullosos de la festa que tenim», afirma.

La llegenda

Malgrat que la festivitat es va començar a celebrar l'any 2010, la llegenda a la qual fa referència ve l'edat mitjana. Explica la història d'una figura d'una cabra d'or, un regal de l'Emir de Còrdova a un senyor feudal que havia quedat enterrada al Castell de Clarà. Segons la llegenda, aquesta cabra té poders màgics. El germà del senyor feudal, Guil·larà de Planella que és l'antagonista de la llegenda, demana a Bernat de Prat que trobi la figura a canvi del permís per casar-se amb la seva enamorada, Dolça de Mas Casals.

Subscriu-te per seguir llegint