Moià reviu històries i redescobreix el seu llegat pels carrers del nucli antic

Que el carrer Sant Josep de Moià era un vial ple de fàbriques, que el carrer Sant Antoni era l’antic carrer de la Rectoria perquè és on vivia el rector, que les ondulacions d’una de les columnes de la façana de l’església és erròniament diferent de les altres, o que l’actual edifici de l’Ajuntament va costar 120.000 pessetes el 1944. Són algunes de les curiositats, per a molts desconegudes, que aquest dilluns han sortit a la llum en la visita guiada que s'ha fet pel nucli antic de Moià, en el marc de la 121 Festa de l’Arbre Fruiter, que posa punt final a la Festa Major d’enguany. L’historiador local Ramon Tarter ha guiat les desenes de persones que s'han apuntat a l’esdeveniment, amb un recorregut divulgatiu i amè de gairebé dues hores de durada.

El parc municipal Francesc Viñas ha estat el centre neuràlgic que ha servit de punt de partida de la visita en direcció al carrer Sant Josep i per descobrir que ja no hi ha la munió de fàbriques que hi havia hagut, des de Cal Patau (l’última que va funcionar amb telers manuals a Moià), fins a Les Vetes, o la de Josep Coma, així com la central elèctrica, que només produïa de nit, i que va funcionar durant les primeries del segle XX fins que la maquinària es va traslladar a Castellterçol.

Comerços en la memòria

La transformació que ha tingut amb els anys al carrer Sant Josep, també ha servit, durant la visita guiada, per recordar el gran incendi que va patir Moià el 1838, durant les guerres carlines, que «va suposar la destrucció de molts vestigis anteriors», i va ser «un sotrac important per al poble», amb una davallada del nombre d’habitants, explicava Tarter.

A poc a poc s’aniria recuperant, i alguns comerços van anar donant vida als carrers del centre durant anys. Ara ja no hi són, però qui més qui menys es recorda de Cal Marcelino, de Cal Cabré o de Cal Surroca, on es podia comprar «des de gel, fins a diaris o arengades...».

Establiments com aquests omplien els carrers Comerç i Sant Antoni, juntament amb altres edificis històrics, alguns dels quals encara perduren. Al número 11 del carrer Comerç n’hi ha un de singular, de façana renaixentista si bé mai no se n’ha pogut documentar l’origen. I al carrer Sant Antoni hi havia hagut l’antiga rectoria, d’origen medieval, fins que fou habilitada com a casal parroquial i seu per a les entitats i on, mentre l’estructura ho va permetre (ara està danyada), s’hi havien fet Pastorets, teatre o la rebuda dels Reis. També hi ha Cal Bou, amb una façana grafiada on havia viscut el notari i que ara és la seu d’una pastisseria, o la casa dels Renom, llauners d’origen però amb els descendents dedicats a la fotografia.

I d’aquí, a la Plaça Major, on destaca l’església refeta el segle XVII. La nova es va construir envoltant l’antiga i després es va enderrocar. Continuant l’itinerari fins a l’actual Ajuntament, es travessa el carrer de les Joies del qual «no sabem per què es diu així», deia Tarter. Durant anys hi havia hagut l’estanc, l’antiga central de telèfons, el primer Ajuntament de Moià, i l’actual Masia, que havia estat una de les primeres impremtes de la zona. I Cal Carner, originari d’una família de comerciants establerts a Moià i que també va servir d’edifici per a les monges Josefines fins que el va adquirir l’Ajuntament i ara és la seu del Consell Comarcal.

Cap a la zona «rica»

El carrer de les Joies arriba fins a la plaça de Sant Sebastià, on hi ha l’antic Ajuntament i també l’actual, compartint seu amb els Mossos d’Esquadra. És a Can Rocafort, una antiga casa d’estiueig fins que va passar a ser municipal per ubicar-hi les oficines i la sala de plens, si bé abans també hi havia hagut espai per a l’escola nacional de nenes, per a l’agutzil, el sereno, i el guarda forestal. Del que no queda ni rastre és de l’antiga església de Sant Sebastià.

I l’última part del recorregut portava fins al carrer de Sant Sebastià, batejat com «el barri dels rics» perquè és on els «petits artesans, comerciants, paraires enriquits o fins i tot el notari» s’hi van construir les cases a final del segle XVI i començament del XVII. Destaquen Cal Sala Patau, Cal Fermí, Cal Calderó..., i totes molt a prop del Convent de l’Escola Pia, originari del 1509, però destruït durant l’incendi de la primera guerra carlina. Es va poder reconstruir gràcies al donatiu «de 10.000 duros» que va fer un antic alumne, Jaume Torrents Serramalera.

Aquesta tarda, últims actes

És possible que una nova visita guiada l’any que ve descobreixi noves històries del nucli antic de Moià. Mentrestant, aquesta tarda es faran els últims actes de la Festa de l'Arbre Fruiter, que enguany té com a president d'honor el professor d'Història Contemporània a la UAB Francesc Vilanova Vila-Abadal. La part central de la festa tindrà lloc a partir de les 7 a l'esplanada de baix del parc, amb un acte conduït pel periodista Guillem Soler. Després, en el marc de la festa de la vellesa s'homenatjarà a Josep Alcantarilla i Rosa Plans, es faran els lliuraments de premis propis d'aquesta festa, i hi haurà els parlaments del president d'honor. L'acte també inclou l'actuació musical de Namina.

Subscriu-te per seguir llegint