"Governar és menjar-se el pernil i els ossos": la contracrònica del ple de Moià

El ple ordinari celebrat dimecres passat a Moià va tornar a evidenciar la fractura política al voltant de l’ampliació del polígon industrial del Prat. L’equip de govern d’AraMoià, que disposa de majoria absoluta, va aprovar inicialment la nova modificació puntual del planejament urbanístic, que permetrà desencallar l’ampliació del polígon. També es va aprovar la cessió dels terrenys, propietat de l’escorxador, on està prevista la futura planta municipal de biogàs. Més enllà de les votacions, la sessió va deixar diversos debats que van tornar a posar de manifest la divisió del ple al voltant d’un projecte que comportarà la regularització de la zona industrial, l’increment de l’activitat de l’escorxador i la construcció d’una planta pública de biogàs.

Com passa des de fa mesos, Moià viu immers en un clima enrarit i, en alguns moments, tens, amb un equip de govern fermament convençut de la iniciativa i una oposició que manté una posició igualment inamovible, amb el suport d’un moviment veïnal contrari al projecte. Aquesta vegada, però, el ple, tot i tornar a posar de manifest les postures de cada grup, també va deixar entreveure un cert cansament entre les diferents parts implicades. Els cops i contracops, però, no hi van faltar.

La CUP es manté ferma

La introducció del punt 4, corresponent a l’aprovació de la modificació urbanística, per part de Dionís Guiteras, alcalde de Moià, ja era reveladora. El batlle va començar assegurant que el nou document permetria que la ciutadania pogués discutir sobre el projecte, però que «ja ningú podrà dir coses que no són veritat». Guiteras també va defensar que l’ampliació de l’activitat de l’escorxador no suposaria més sacrificis per al municipi, sinó que permetria incorporar-hi el sector biomèdic. «Em fa moltíssima il·lusió posar Moià al mapa de la ciència, de la tecnologia i del futur de la humanitat», va afirmar.

Amb tot, l’alcalde va considerar «incomprensible que no alegri o satisfaci» el projecte i va remarcar que les empreses del polígon necessiten més espai i que, per tant, l’actuació no beneficia únicament l’escorxador. A més, va negar que l’ampliació impliqui deixar de respectar l’entorn de Castellnou, «un espai que tots ens estimem».

El batlle va defensar, finalment, la manera d’actuar de l’equip de govern, assegurant que «governi qui governi, ha de resoldre» i que aquesta era la fórmula que havien trobat si volien evitar que «les empreses se’n vagin i els treballadors perdin els seus llocs de treball». També va recriminar l’actitud dels qui s’hi oposen «sense tenir responsabilitats». «Governar no vol dir tallar cintes ni fer una festa major fantàstica, vol dir menjar-se el pernil i els ossos», va afirmar.

La regidora de la CUP Lakshmi Roset, abans de respondre a la intervenció de Guiteras, va voler agrair la mobilització veïnal d’ahir i dels darrers mesos contra el projecte. «La meva admiració per totes les persones que s’han manifestat avui. Significar-se en política en un poble petit ja és quelcom molt rellevant, però, a més a més, una mobilització, exposar-te d’aquesta manera és una lluita que em mereix tot l’orgull de ser d’aquest poble», va afirmar. Segons la cupaire, «aquesta lluita és un exemple per a molts altres pobles i, per tant, tenim la responsabilitat de demostrar que lluitant es pot guanyar». Precisament aquest era «el primer motiu pel qual votaré que no, per a sorpresa de ningú».

Roset també va recuperar els resultats de la consulta popular, en què el ‘no’ va guanyar amb més d’un 90% dels vots i «amb més vots dels que ara us permeten forçar aquesta aprovació i forçar el projecte». Entre els arguments per oposar-se a la iniciativa, també va rebutjar que es multipliqui per set el negoci de l’escorxador i que se’n dupliqui la dimensió del polígon.

En referència a la nova exposició pública del projecte, Roset va recordar que la primera es va fer abans de la consulta i, per tant, que el poble disposava de la informació abans de votar. En aquest sentit, la cupaire va criticar novament que no es tingui en compte el resultat de la consulta. En un moment de «desafecció absoluta per la política», va considerar inacceptable que «quan la gent es manifesti i faci alçar la seva veu, no sigui escoltada».

Pel que fa a l’ampliació de l’activitat de l’escorxador, Roset va assegurar que, «encara que a les hectàrees que s’afegeixen no es matin més porcs, en realitat només és un eufemisme perquè estàs donant diners i beneficiant un interès privat a qui està fent això».

Junts rebutja el plantejament

Maria Tarter, regidora de Junts, també va mostrar la seva posició contrària al punt que es portava a aprovació. «Tornem a ser aquí després d’un any per fer una segona aprovació inicial. L’any passat també era el millor projecte mundial, avui també», va comentar. Al llarg d’aquest temps, però, «han passat coses». «Tot i els pals a les rodes que vau posar per fer la consulta, al final es va aconseguir fer i el poble va parlar», va afegir.

Per justificar la seva participació en l’aportació de propostes al document, Tarter va explicar que, si «se’ns crida a col·laborar en qualsevol document, hi anem i intentem millorar-lo i aportar contingut des de la nostra visió del que ha de ser el model de poble que ha de tenir Moià». Tot i això, el vot es va mantenir en el no perquè el grup no està d’acord amb el fet que es vinculin en un mateix projecte la regularització de la zona, l’ampliació de l’escorxador i la planta de biogàs. La regidora també va criticar que no s’hagi aprofitat l’actuació per arreglar el pont que dona accés al polígon.

Pel que fa a la nova activitat de l’escorxador, Tarter va recuperar una part del document en què, segons va apuntar, quedava clar que «dir de manera genèrica que en el nou sector no es podrà matar és mentida. En una part sí que es permetrà la matança». També va defensar la preservació de l’entorn natural i es va oposar rotundament a la tala de 600 roures martinencs.

Per la seva banda, el PSC, amb Susana Tapia al capdavant, es va abstenir, descontent amb la manera com s’ha gestionat el projecte, tot i compartir-ne alguns aspectes, com ara la construcció de la planta de biogàs.

Guiteras reivindica el projecte

A les crítiques de l’oposició, Guiteras va respondre que «ha faltat debat seré, no ha estat net en cap moment. Assumeixo la meva part de responsabilitat». Pel que fa als arguments plantejats per la resta de grups, l’alcalde els va rebutjar un per un i es va mantenir ferm en la viabilitat i el potencial del projecte que proposa AraMoià. El batlle també es va defensar de les acusacions de falta de transparència en el procés: «Què volíeu que digués, que teníem les empreses en aquesta situació? Quan vaig parlar amb els col·lectius contraris, em van denunciar a la Fiscalia», va afirmar.

Segons Guiteras, aquesta situació condicionava la manera de plantejar la consulta popular. «Això no era falsificar una consulta, deixar una part de la població sense defensa i manipular un resultat?», va plantejar. L’alcalde va acabar reivindicant la seva actuació al capdavant del govern municipal: «Tinc molt clar que he vingut aquí a governar, tinc unes responsabilitats i mai he dit una mentida».

Subscriu-te per seguir llegint