Monistrol de Calders prepara un projecte de transformació del municipi en nou anys

L’Ajuntament de Monistrol de Calders ha preparat un Pla Estratègic per definir la direcció de les actuacions que ha de dur a terme el consistori en els propers nou anys, fins al 2035. Aquest projecte, que compta amb fins a 52 projectes tractors i 181 actuacions, dividides en nou eixos estratègics, planteja el futur del municipi fins al 2050, amb el potencial que el municipi arribi als mil habitants.

L’alcalde del municipi, Arturo Argelaguer, ha explicat que «no volem fer una mirada curta». «És un plantejament a nou anys, amb una revisió prevista d’aquí quatre, per fer unes bases de treball i aconseguir que torni a ser un poble molt actiu». La voluntat de planificar aquestes accions respon al fet que «no hem d’esperar que les subvencions ens permetin poder planificar de forma sobtada». En canvi, volen «tenir una planificació ja feta i, a partir d’aquí, anar a buscar les subvencions. Aquesta és la fórmula que ens permetrà créixer».

Argelaguer posa, a tall d’exemple, les ciutats de Manresa i Vic. «Manresa, en els darrers anys, s’ha fet tot sobre la marxa. Si mires la qualitat de vida respecte a Vic, que van fer una planificació a anys vista, no té punt de comparació». L’alcalde explica que «en aquests tres anys i escaig que portem, hem vist que es poden fer inversions al poble molt més grans». De fet, algunes de les accions que s’incorporen al full de ruta ja estan en procés d’execució i podrien ser una realitat en els propers mesos.

En total, la previsió del cost de tots els projectes és de 8,2 milions d’euros. «S’ha de planificar a tots els nivells, també econòmic, amb marge de temps». En aquesta darrera legislatura, asseguren que han hagut de fer front a un dèficit estructural de prop de 460.000 euros, fet que ha limitat molt la possibilitat d’inversions. «Els primers dos anys vam patir molt. La primera festa major la vam haver de fer amb menys de 8.000 euros i va ser terrible. Les primeres llums de Nadal eren desastroses, però no podíem fer més». En canvi, explica Argelaguer, la festa major d’enguany ha sigut un èxit.

Fa pocs dies, Argelaguer explicava a Regió7 que es tornaria a presentar als comicis de 2027. Però desvincula la seva continuïtat de l’èxit del projecte i espera que, hi hagi qui hi hagi, tiri endavant. «El projecte comença des d’ara, hi ha coses que farem abans de les eleccions». «És un programa estudiat i estructurat. Ho farem passar per ple a l’Ajuntament», expliquen. Un dels reptes és assumir el flux demogràfic de persones que venen des de l’Àrea Metropolitana. «S’ha de preparar, perquè es pugui gestionar bé. No volem tornar a ser el poble on la gent ve a ocupar les cases». «Si a Monistrol arribem a 1.000 persones en deu anys, que sigui gent que ve, que s’integra al poble, que hi puguin treballar i hi puguin viure. Que hi estiguin a gust», assegura.

Precisament el fet d’arribar als 1.000 habitants és una cosa important pel municipi, segons explica l’alcalde. «Els pobles rurals hem d’aprofitar aquest flux migratori per tenir millors escoles i llars d’infants, i millors serveis». Quan hi arribin, també podran tenir un agent cívic o vigilant municipal, posició que consideren també necessària. Un cop el projecte hagi sigut aprovat per ple, es presentarà a la ciutadania perquè hi aportin les seves opinions. «És un Pla Estratègic fet a partir del que ens han dit els habitants de Monistrol», explica Argelaguer.

Eixos d’actuació

Un dels eixos principals és les millores a l’Escola l’Esqueix. «L’escola és la primera base de treball. Si no tenim una escola en condicions la gent se’n va». Recorda que, durant aquest mandat, han incorporat la llar d’infants a l’escola, i malgrat les crítiques inicials, ha sigut un èxit: «teníem pèrdues de 10.000 euros l’any. Ara no perdem diners, l’escola segueix funcionant i la llar d’infants funciona perfectament». «Seguirem invertint diners per millorar l’escola, perquè és una de les bases del poble», assegura l’alcalde.

La prevenció d’incendis també és un dels altres eixos, juntament amb la gestió de boscos i de l’aigua. «En algun moment o altre lleparem, i hem de poder estar preparats i fer una gestió forestal adequada. Els incendis hi seran, però si fem franges i cuidem el bosc, seran més petits». A més, es vol impulsar la Vall de Calders Resilient, per fer una gestió responsable de l’aigua conjuntament amb els municipis que utilitzen el riu Calders.

També s’ha planificat una zona esportiva. Mentrestant, s’està posant una gespa artificial reutilitzada al camp actual perquè la Monistrolenca hi pugui jugar. «Érem un dels últims camps de terra de la zona», assegura. «Hi haurà molta més gent que voldrà jugar al poble, i es podrà fer aquesta xarxa social». A la nova zona esportiva, es preveu que també hi hagi pistes de pàdel.

Pel que fa a l’ocupació, actualment estan treballant per poder desenvolupar la zona industrial, amb la reforma del pont que hi dona accés. «Si poden venir unes quantes indústries locals, que contractin unes quantes persones del poble, ajuda a resoldre molta part de l’atur estructural». «Volem donar-li la volta i passar de ser un poble dormitori on no hi ha hagut cap mena d’indústria a ser el poble amb més empenta».

A nivell de patrimoni, el Pla Estratègic busca museïtzar les pedreres del municipi, que ara estan abandonades, i treballar el patrimoni de la pedra seca, «que està abandonadíssim».

Pel que fa al futur de l’edifici de Ca l’Espardenyer, la voluntat que es desprèn del full de ruta és que es decideixi en la consulta popular que, segons Argelaguer, es farà «abans d’acabar l’any, molt abans del que l’oposició voldria». «Tenim projectes pensats tant per si es vota enderrocar-la com si es vota mantenir-la. Des del govern ens mantindrem el més neutrals possibles», assegura. Així doncs, quan hi hagi una decisió presa, s’encarregarà el projecte que vagi d’acord amb l’expressat a la consulta.

Subscriu-te per seguir llegint