Més de 2.000 quilòmetres de dunes, pedres i sorra, molta sorra. Aquesta és la distància que han hagut de recórrer al llarg de sis dies els 184 participants a la 15a edició del Marroc Challenge Winter Edition 2018, un raid on no guanya el que arriba primer, sinó el que menys penalitza. I un dels elements que més penalitzen és sobrepassar els límits de velocitat, juntament amb desviar-se de la ruta.

Christian Pagès (Santpedor) i Jaume Ferrer (Manresa) són dos dels disset participants que provenen de la Catalunya Central. El primer ho va fer amb un equip format per quatre Land Rover Range Rover, i el segon va escollir un Land Rover Defender 90. Es van fer amics a l'edició de l'any passat, quan al Jaume li va fallar el vehicle, necessitava un Hi-Lift (gat elevador) i, com que a l'equip del Christian en portaven de sobres, n'hi van deixar un per arreglar l'avaria.

I com es van decidir a participar-hi? En el cas de Pagès, tot va començar amb la preparació d'alguns cotxes l'any 2015 com a teràpia per desconnectar de la rutina i, com que viatja bastant al Marroc per feina, va conèixer el ral·li i des d'aleshores acumula tres participacions consecutives. Per la seva banda, Ferrer assegura que va prendre la decisió de participar-hi ara fa dos anys perquè «uns amics de la feina em van dir que s'ho havien passat molt bé, i com que quan veus el Dakar vols viure una experiència similar, si tens un cotxe i algun amic que hi va, t'hi acabes engrescant».

UNA PROVA PER A TOTS ELS PÚBLICS

El Marroc Challenge és un raid de reconegut prestigi internacional, que al país africà també gaudeix d'una bona reputació. De fet, les autoritats locals aturen el trànsit per tal que passin els participants, i fins i tot és obligatori que tothom instal·li uns adhesius a la part frontal del cotxe perquè la policia reconegui els vehicles.

Una de les principals característiques de la prova és que es poden apuntar tant els que volen participar-hi per gaudir de l'aventura com els que volen competir al més alt nivell. I l'experiència de Pagès i Ferrer és un dels millors exemples, ja que mentre que el primer es va decidir a participar-hi amb la família en la categoria Adventure, el segon ho va fer amb el seu copilot (Eduard Mas) a la categoria Raid, i va finalitzar la prova en segona posició. «L'experiència és molt maca. Enguany hi he participat amb la meva dona, Itziar, i la meva filla, Ona, de nou anys. Per a mi l'autèntica victòria ha sigut aconseguir que totes dues em diguessin que volen repetir de cara a l'any que ve», assegura Pagès.

Més enllà de la categoria i la intenció amb què es competeixi, els trams de la prova estan limitats a 80 km/h. «Sovint et falten mans per controlar el cotxe, i segurament si es pogués anar més ràpid hi hauria més accidents», asseguren. Però no tot és competició, ja que el raid també serveix per visitar el Marroc. En aquesta edició «hem pogut visitar molts llocs diferents i conèixer la gent d'allà, que és molt hospitalària», asseguren.

MÉS DE 4.000 QUILÒMETRES

La prova consta de sis etapes que recor-ren entre 300 i 450 quilòmetres cadascuna. Aquesta distància, sumada a la que s'ha de completar entre el Bages i el Mar-roc, fa que en total es facin més de 4.000 quilòmetres. «Anar per l'autopista amb aquests cotxes ja forma part de l'aventura, perquè circular a uns 100 o 110 km/h amb 4x4 sobredimensionats, aixecats i amb rodes de muntanya ja té la seva dificultat», comenten.

Amb tot, es tracta d'un ral·li low cost, ja que amb un pressupost d'entre 2.000 i 3.000 euros es poden cobrir les despeses del viatge i l'estada als hotels. A més, els participants bagencs apunten que «l'organització proporciona assistència en carretera, mecànics, metges i un aparell, anomenat Stella, que permet saber en tot moment quan t'han d'avançar, t'asse-nyala els punts més perillosos i disposa de tres botons per reclamar fins i tot un helicòpter de rescat».

Però que sigui low cost no implica que no sigui complicat o apassionant, i és que tots dos coincideixen que es tracta d'una experiència inoblidable que s'ha de viure, on es respira un gran ambient i on, tot i haver-hi una gran rivalitat, també hi ha un companyonia que fa que tothom s'ajudi en situacions complicades.

AVENTURES AL DESERT

Si bé és cert que gairebé tothom pot formar part de la prova, el cert és que es tracta d'un raid complicat, en el qual les avaries i els problemes tècnics són molt habituals, però també la solidaritat entre companys. Una de les anècdotes de la prova, comenta Pagès, va sorgir quan el cotxe que el precedia li va preguntar si sentia un soroll més fort de l'habitual, ja que li havia caigut el tub d'escapament sencer. «Tenir problemes és molt freqüent, i cada dia acabàvem l'etapa a la mitjanit perquè arribàvem, ens dutxàvem, sopàvem i a les 22 h anàvem al mecànic a reparar el cotxe», assegura. Fins i tot van haver d'ajudar un equip que competia amb el mateix cotxe: «Uns francesos van quedar tirats, però com que tenim la sort que l'empresa Land Classics Parts ens patrocina i ens aporta recanvis, els vam poder donar els coixinets que se'ls havien trencat», apunta.

I si a la categoria Adventure és habitual tenir avaries, a la categoria Raid la màxima duresa és sinònim de problemes seriosos. «Al llarg de la prova vam trencar un amortidor, vam foradar un pneumàtic i tres llantes van acabar doblegades», apunta Ferrer. «Fins i tot vam trencar el turbo a la quarta etapa, però només vam arribar set minuts tard, ja que, com que havíem tingut un bon ritme al llarg de la prova, vam tenir un marge d'una hora aproximadament», diu.

Però les aventures no només es viuen al volant, ja que una de les novetats d'aquesta edició ha estat l'establiment d'un campament a Mengoub, on tothom va dormir en haimes per viure una experiència similar a la del ral·li Dakar. Una aventura inoblidable que crea addicció i que, sense cap mena de dubte, tots dos repetiran a la propera Marroc Challenge Winter Edition 2019.