L’any 1934 els catalans Lluís Riera i Jaume Juanola van registrar la marca Rieju amb la intenció de fabricar accessoris per a bicicletes. Anys després van passar a fabricar velomotors, i ja cap als anys 50 es van atrevir amb les motocicletes. Però no va ser fins a la dècada dels 60 que Rieju va tancar un acord amb el motorista italià Minarelli per a la producció sota llicència de motors de dos temps de 50 cc, iniciant-se així en el mercat dels ciclomotors esportius.

Un projecte ELECTRITZANT

Va ser aleshores quan la marca catalana va presentar la Rieju P3, el model protagonista de la història d’avui. Competia amb models com la Derbi Antorcha o la Derbi Coppa, i aspectes com la seva resistència o la gran fiabilitat del seu motor la van fer coneguda popularment com «la soviètica».

Ferran Costa, cap de taller del Taller Costa de Navàs, tenia una d’aquestes motos i durant unes vacances a Suècia li va sorgir una idea per restaurar-la. «Allà vaig veure una moto clàssica convertida en bicicleta, però que no l’havia fabricat el seu propietari sinó que l’havia importat d’Austràlia. Aleshores va ser quan em vaig plantejar la restauració de la meva Rieju P3B».

Un projecte ELECTRITZANT

Una idea, la de convertir en elèctric un vehicle clàssic, que cada cop és més habitual. Diverses empreses a escala mundial han fet conversions de vehicles clàssics mantenint l’aspecte dels originals, i fins i tot marques com Renault o Citroën han desenvolupat vehicles elèctrics inspirats en models històrics.

Un projecte ELECTRITZANT

En aquest sentit, Costa assegura que «empreses com Rieju o Derbi es podrien plantejar la conversió d’aquest tipus de motos antigues perquè estic segur que als clients els podria agradar, ja que no canvia en absolut la fesomia del model original».

Un projecte ELECTRITZANT

Un projecte de més de 200 hores

Amb la idea ben definida al cap, Ferran Costa va començar a treballar en un projecte que va desenvolupar els caps de setmana, destinant-hi aproximadament un total de 200 hores. «Crear un vehicle així des de zero implica dedicar-hi molt temps i esforç, especialment perquè he hagut de treballar el xassís per aconseguir una postura correcta per pedalar i he volgut mantenir l’aspecte de la moto inalterat, i evitar que es veiés la bateria o la part electrònica», explica Costa.

I el cert és que el resultat final és impressionant. A nivell estètic es barregen les peces típiques d’una bici amb els components originals de la Rieju P3B. Així, als pedals, als pinyons o a la cadena s’hi suma un seient completament restaurat, les llums originals convertides a LED, el comptaquilòmetres analògic o fins i tot una matrícula de l’Ajuntament de Navàs.

Pel que fa a la part mecànica, evidentment el motor de combustió ha desaparegut, i ara just a sota del que fa uns anys era el dipòsit de benzina hi trobem una bateria de 36 volts i 16,5 ampers que a més és extraïble, de manera que es recarrega ràpidament.

Ferran Costa assegura que la seva bici elèctrica, que l’ha anomenat Soviet Electric Bike, «crida l’atenció i tothom se la queda mirant quan la faig servir pel poble». I no és d’estranyar, tenint en compte que ha aconseguit donar-li a l’antiga Rieju P3B una nova vida com a vehicle ecològic, que manté l’aspecte de la moto original però que ara pot circular sense crear cap perjudici al medi ambient.