Va entrar a Hyundai l’any 1994 i, va arribar a la direcció general al 2014. Així doncs, coneix a la perfecció la història i el tarannà de Hyundai al nostre país i ara té l’objectiu de dirigir l’estratègia d’electrificació de la marca.

Com han estat els primers mesos d’un any una mica especial que s’ha presentat irregular i convuls?

Estem satisfets. Hem tancat un primer semestre de l’any molt bo. L’any passat vam acabar entre les cinc primeres posicions del mercat i aquest 2022 repetirem segur. Vam començar el mes de gener amb una mica menys d’estoc del que ens hauria agradat i que ens ha afectat una mica, però seguim creixent en quota. Actualment estem amb un 7,3 (veníem d’un 6,7) i els nostres concessionaris estan mantenint una bona rendibilitat. De fet, pensem que aconseguiran una xifra rècord, potser la millor dels darrers deu anys. A més, de cara al segon semestre som optimistes.

Veu l’electrificació a curt termini com a solució? O estem verds?

És la solució a mitjà termini. Necessitem un pla de descarbonització, treure cotxes vells del parc i a mitjà termini electrificar-lo. Actualment tenim un 10% del mercat electrificat (elèctric pur o híbrid endollable), és a dir un total de 850.000 vehicles sobre un parc de 25 milions de cotxes. L’impacte al parc és mínim. L’important és tenir un pla que serveixi per descarbonitzar i eliminar del parc aquests cotxes de 15 anys (la mitjana és de 13) i que tingui un impacte superior en la reducció d’emissions.

Aquesta pot ser la solució?

Crec que a partir d’aquí el mercat serà cada cop més elèctric. Tots els fabricants hi apostem i hi serem, més ràpid o més lent en funció de com evolucionin les infraestructures. El problema que tenim a Espanya no és l’oferta, sinó que la infraestructura de recàrrega no és suficient. De cara a l’any 2030 necessitem uns 300.000 punts de recàrrega i actualment en tenim 15.000. El pla era tenir 45.000 punts aquest any i no s’aconseguirà... i en 7 anys cal obrir-ne fins a 260.000.

Cal conscienciar l’usuari?

L’aposta ha d’anar endavant. Els fabricants hem dissenyat, invertit i llançat vehicles sense tenir la demanda i a poc a poc l’hem d’aconseguir, fent servir també els plans d’ajuda. Però ens hem llançat a la piscina. Les elèctriques han de fer el mateix, perquè si els clients no tenen una xarxa de recàrrega no faran el pas al cotxe elèctric. És fonamental tenir oferta i infraestructura. I la infraestructura no pot esperar al parc. Si no hi ha xarxa de recàrrega, l’usuari no farà el pas i estendrà la durada dels cotxes de combustió o híbrids endollables, que són una bona tecnologia de transició

Ha canviat el perfil del consumidor?

El mercat ha evolucionat. És un mercat de vehicles SUV (60-70%), amb menys berlines, amb menys motor dièsel i estan canviant les maneres de comprar. Abans el cotxe era de propietat i als 8,10 o 15 anys es canviava. Ara la gent ho enfoca com una despesa i comença a valorar el rènting i la multiopció. Aquí hi ha hagut un canvi. Els Hyundai, quan vam arribar ara fa 30 anys, eren cotxes bons pel que fa a durabilitat, bona qualitat (van de la mà), disseny just i estaven molt enfocats al preu. Avui Hyundai és una de les marques capdavanteres en tecnologia.

Creu en els plans de suport?

L’automòbil ve de l’època de l’impost de luxe. No té sentit, és obsolet. Els cotxes han de pagar uns impostos de tipus IVA i punt. Fa falta una revisió de la fiscalitat. Des d’ANFAC plantegem un impost a l’ús. Qui tingui un cotxe vell amb emissions altes que pagui un impost anual superior. Això incentiva que canviï el cotxe vell per un de nou. Els plans d’ajuda serveixen per descarbonitzar i rejovenir el parc, com per exemple el Pla Pive, que és el que millor ha funcionat i va treure un milió de cotxes antics de les carreteres. Però és molt difícil pensar que algú que té un cotxe de fa 20 anys el canviarà per un altre elèctric que val un 20% més que un de combustió.

S’imaginava que Hyundai estaria com està després de 30 anys a Espanya?

Quan vam començar vam intentar fer-nos un lloc al mercat amb models com el Coupé i el Santa Fe. L’any 2005 vam vendre 48.000 cotxes i vèiem que l’objectiu era ser al top 10. A poc a poc hem avançat i en els darrers quatre anys hem fet un salt importantíssim que encara no s’ha acabat.