Catalunya concentra els trams més letals de l’Estat i dispara totes les alarmes a la carretera

Cinc anys enrere, molts d’aquests punts ja acumulaven una sinistralitat preocupant, però el balanç del període 2020-2024 confirma que el problema no era conjuntural, sinó estructural. En aquest interval, 295 quilòmetres de la xarxa viària espanyola han registrat un risc deu vegades superior a la mitjana de l’Estat, amb 1.752 accidents i 2.497 víctimes. Dins d’aquest mapa negre, Catalunya destaca amb força: concentra 45 trams d’alta sinistralitat, on s’han comptabilitzat 562 accidents amb víctimes i 752 afectats, una xifra que equival al 32% dels accidents registrats a Espanya. L’anàlisi, elaborada per AEA a partir de xifres del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, revisa la Xarxa de Carreteres de l’Estat —carreteres convencionals, autovies i autopistes— i assenyala els quilòmetres on l’accidentalitat ja no és un fet puntual, sinó una constant. L’informe també recorda que Espanya disposa de la xarxa de vies d’alta capacitat més extensa de tota la Unió Europea.

Barcelona, Girona i Tarragona concentren els punts més crítics

Per territoris, totes les regions catalanes analitzades presenten punts especialment delicats. A Barcelona, tot i que en el rànquing general només hi apareixen dos trams destacats —la B-40 i l'N-340—, la província concentra el punt més conflictiu de tota la xarxa d’autopistes: el quilòmetre 14 de la B-23, a la sortida de la capital, amb 42 accidents i 62 víctimes entre 2020 i 2024. El quilòmetre 13 de la mateixa via també figura entre els trams crítics, fet que consolida aquest corredor com un dels grans punts negres del país. També sobresurten el primer quilòmetre de la B-40, amb 29 víctimes, i l'N-340, amb 40 accidents i 50 víctimes. A Girona, la carretera més compromesa és l'N-260, que travessa el Pirineu català d’est a oest. Els quilòmetres 166 i 117 superen àmpliament el llindar fixat per AEA, però els més extrems són el 165 i el 161, amb un Índex de Perillositat Mitjà (IPM) de 852,4 i 639,3, respectivament, el quart i el vuitè més alt de l’Estat. En aquests punts, el risc és 100 vegades superior a la mitjana estatal, situada en 8,2, sobretot pel traçat de muntanya, els pendents i la intensitat del trànsit. A Tarragona, els quilòmetres 17 i 15 de la T-11, la via que connecta la ciutat amb el Camp de Tarragona, ocupen el segon i el tercer lloc estatal en nombre de víctimes dins la Xarxa de l’Estat, amb 113 i 103 afectats, respectivament. A això s’hi afegeixen els quilòmetres 1188 i 1159 de l'N-340, amb 50 i 41 accidents, que reforcen el pes de la demarcació tarragonina en aquest mapa de màxima sinistralitat.

Què ha canviat i què continua igual

La diferència entre el que passava fa cinc anys i el que passa ara és que avui el patró està perfectament identificat i quantificat. Allò que podia semblar una successió d’accidents dispersos s’ha convertit en una evidència estadística: hi ha trams on la probabilitat de sinistre es repeteix amb una regularitat anormal. Això és el que mesura l’IPM, que no només compta els accidents, sinó que relaciona la seva concentració amb la intensitat del trànsit en cada tram. Quan aquest índex multiplica per deu la mitjana estatal, vol dir que el risc no s’explica només pel volum de vehicles, sinó per factors propis de la via que fan augmentar el perill al volant. Així, el panorama actual no descriu només on hi ha més circulació, sinó on hi ha més possibilitats reals que un desplaçament acabi malament.