Brussel·les adverteix Espanya per l’IVA dels carburants i obre un front amb risc de sanció

El Govern espanyol va aprovar la mesura el 20 de març del 2026 dins del Reial decret llei 7/2026, el pla de resposta a la crisi de l’Orient Mitjà, amb l’objectiu d’alleujar l’encariment de l’energia provocat per la guerra amb l’Iran. El paquet mobilitza 5.000 milions d’euros i inclou, entre altres mesures, la rebaixa de l’IVA de l’electricitat, el gas i els carburants, a més de retallades en altres figures fiscals energètiques. El Congrés dels Diputats el va convalidar el 26 de març.

Una rebaixa temporal que la UE considera incompatible

En el cas dels carburants, la baixada va ser del 21% al 10% i, segons el mateix BOE, té vigència fins al 30 de juny del 2026. A més, la norma deixa clar que la pròrroga durant el juny queda condicionada a l’evolució de l’IPC dels productes afectats: si a l’abril la variació dels preus dels carburants no supera en més d’un 15% la del mateix mes de l’any anterior, la reducció deixarà d’aplicar-se al juny. El Govern defensa aquesta rebaixa perquè havia de suposar “un important estalvi per a les famílies” i abaratir els desplaçaments en plena escalada de preus.

El problema és que la Comissió Europea sosté que aquesta via no encaixa amb la normativa comunitària. En una carta enviada el 28 de març a Espanya i també a Polònia, Brussel·les recorda que la directiva europea de l’IVA no preveu tipus reduïts per al subministrament de combustible. La mateixa Comissió, a través del departament que dirigeix el comissari de Clima i Fiscalitat, Wopke Hoekstra, recomana una altra sortida: rebaixar els impostos especials sobre els hidrocarburs, una opció que sí encaixa millor amb el marc europeu.

Els pros i els contres d’una mesura sota sospita

La part favorable per al Govern és clara: la rebaixa fiscal és immediata, dona aire a famílies i empreses i forma part d’un escut anticrisi més ampli. De fet, el paquet espanyol ja inclou també una baixada dels impostos especials als combustibles, amb reduccions de 14,49 cèntims per litre a la gasolina de 98 octans i de 4,9 cèntims al gasoil, a més de la rebaixa de l’IVA de la llum i el gas.

Però els inconvenients també són de pes. Brussel·les avisa que la mesura es desvia de la directiva de l’IVA, que a la UE fixa un tipus general mínim del 15% i limita a quins béns i serveis es poden aplicar tipus reduïts; a Espanya, aquests són del 10% i del 4%. A més, la Comissió Europea i el comissari d’Economia Valdis Dombrovskis insisteixen que les ajudes energètiques han de ser “selectives i temporals”, no han d’augmentar la demanda de cru i gas i han de ser coherents amb la descarbonització del sistema energètic. Dit d’una altra manera: la UE entén la necessitat política de contenir els preus, però veu contradictori fer-ho abaratint fiscalment els combustibles fòssils. De moment no hi ha expedient sancionador obert, però l’avís formal ja és sobre la taula.