Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Catalunya deixa més d’un milió i mig de multes de trànsit sense cobrar

El Servei Català de Trànsit va tramitar 4,3 milions de sancions entre el 2023 i el 2025, però el 36,4% no es van pagar de manera voluntària

Què passa amb les multes sense pagar?

Què passa amb les multes sense pagar? / ARXIU/JOSEP SALLENT

El Servei Català de Trànsit (SCT) té un problema obert amb el cobrament de les multes de trànsit a Catalunya. Entre el 2023 i el 2025 es van tramitar 4,3 milions de sancions, una xifra que equival a una mitjana d’uns 1,4 milions de multes anuals. D’aquest total, prop de 2,8 milions es van pagar per la via voluntària, però el 36,4% van quedar sense abonar en aquest primer termini. Això significa que més d’un milió i mig de sancions continuen pendents de cobrament o han hagut de passar a una fase posterior de reclamació.

Més d’un terç de les sancions no es paguen voluntàriament

Segons les dades del SCT, el problema no és menor: més d’una de cada tres sancions de trànsit no es paga quan toca. Aquest impagament obliga l’administració a activar nous procediments, allarga els terminis de cobrament i redueix l’efecte immediat de la multa com a mesura dissuasiva. En la pràctica, quan una sanció no es paga, no només queda pendent un ingrés públic, sinó que també s’incrementa la càrrega administrativa per reclamar-la.

El director de Trànsit, Ramon Lamiel, explica que aquests expedients passen a la via executiva. A partir d’aquí, entra en joc l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), que és l’organisme encarregat de gestionar el cobrament dels imports pendents. Aquest sistema permet perseguir el deute, però no sempre assegura que els diners s’acabin recuperant.

Tarragona i Barcelona, al capdavant dels impagaments

Les dades mostren diferències importants segons el territori. Les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre registren el percentatge més alt d’impagaments, amb un 41,1% de sancions no abonades voluntàriament. A Barcelona, el percentatge també és elevat i arriba al 37%, amb més d’1,3 milions de conductors afectats.

A Girona, el nivell d’impagament se situa per sota de la mitjana catalana, amb un 34,3%. Lleida és la demarcació amb un millor comportament en aquest àmbit, amb un 29,6% de multes no pagades en període voluntari. Tot i això, cap territori queda al marge d’un fenomen que té conseqüències econòmiques i administratives per al conjunt del país.

Què suposa que no es paguin les multes?

Que tantes multes de trànsit quedin sense pagar representa un problema doble. D’una banda, l’administració deixa d’ingressar uns diners que corresponen a sancions ja imposades. De l’altra, ha de destinar més recursos humans i tècnics a reclamar aquests imports a través de la via executiva. Això encareix la gestió, complica el cobrament i pot acabar fent que una part de les sancions sigui molt difícil de recuperar.

També hi ha una conseqüència de fons: si una multa no es cobra, perd part de la seva força com a eina per corregir conductes de risc a la carretera. Les sancions no només tenen una funció recaptatòria, sinó que també busquen reduir infraccions, millorar la seguretat viària i evitar accidents.

Alerta: Et poden caure fins a 6.000 euros de multa per portar aquests adhesius al cotxe

Les multes que no arriben / ARXIU

Els conductors estrangers, el gran forat del sistema

El cas dels conductors estrangers és especialment preocupant. Tot i que només representen aproximadament el 10% del total de sancions —poc més de 426.000 multes en tres anys—, acumulen els percentatges més alts d’impagament. El 58,3% d’aquestes sancions no es paguen, molt per sobre del 34% registrat entre els residents a Espanya. El 2025, la xifra encara puja més i arriba al 63,8%.

La principal dificultat és que, quan el conductor té domicili fora de l’Estat, no s’aplica la via executiva ordinària. Els tràmits internacionals són complexos i costosos, i això fa que moltes sancions depenguin gairebé només de la voluntat de pagament de l’infractor.

Com vol resoldre-ho Trànsit?

Per reduir aquest volum d’impagaments, Trànsit treballa amb un sistema específic per als infractors estrangers. Segons Ramon Lamiel, el SCT utilitza una empresa que envia les notificacions en l’idioma del titular del vehicle i, fins i tot, des del seu país d’origen. L’objectiu és facilitar que el conductor rebi correctament la comunicació i augmentar les possibilitats que pagui la sanció.

Tot i aquesta estratègia, el problema continua sent important. El sistema permet recuperar una part de les multes que, sense aquest mecanisme, probablement es donarien per perdudes, però no resol del tot el forat que generen els impagaments. Per això, el cobrament efectiu de les sancions de trànsit a Catalunya continua sent un dels grans reptes del Servei Català de Trànsit.

Tracking Pixel Contents