Cardona. El matí de dilluns passat va començar amb un tro que despertava tot el poble, i seguidament un ruixat. Al migdia van sorgir els cumulonimbus amb les nuvolades al Pirineu.
Josep M Coll
Lavanda. L'espígol és un arbust de la família de les lamiàcies o labiades, reconegut com a planta medicinal. També se l'anomena Lavandula angustifolia, que ve de lavo, que significa 'purificar'.
Yasmina Roig
Caçador caçat. És la llei de la naturalesa, una libèl·lula servint d'aliment a un pardal. Imatge capturada al berenador del parc de l'Agulla.
Pedro Tudela
Sant Llorenç de Morunys. Amb la pluja de dimarts passat, un lector va poder captar aquesta bonica estampa de l’arc de Sant Martí amb un cel ben fosc de fons i un raig de sol que il·luminava un tros de la vall.
Llorenç Canals
Figa de moro. És una espècie invasora originària d’Amèrica. De flors grogues molt vistoses. Floreix del maig al juliol. El fruit, de color vermell quan és madur, està cobert d’espines, és dolç i ric en aigua, i es pot recollir entre el juny i l’agost.
Josep M. Coll
Sota la pluja. El roser miniatura o roser nan, comunament conegut com a rosa pitiminí, és una mutació de nanisme d’algunes roses antigues i un grup d’híbrids de roses modernes de jardí.
Yasmina Roig
Albada. Fotografia feta a Pinós d’una sortida del sol amb un cel completament net de núvols. La temperatura era de 5 °C, però a mesura que avançava el dia la calor es va anar tornant la protagonista.
Josep M. Coll
Coll de Pal. Ens arriba aquesta fotografia des del Berguedà, on s’hi respira molta pau i tranquil·litat. Com podem observar, la muntanya és ben verda i, de fons, el Pirineu treu el cap i ens mostra la poca neu que li queda.
Llorenç Canals
Puputs. Aquests eixerits ocellets captats a Sant Llorenç de Morunys són puputs, de la família dels upúpids i de l’ordre dels coraciformes. En aquesta escena, la mare donava menjar al fill.
Joan Casellas i Jorba
Dàlia. La dàlia (Dahlia pinnata), de gran bellesa,
Pedro Tudela
Tortugues. Les tortugues són rèptils protegits per una closca. Podem trobar les d’aigua i les terrestres (com les de la foto). Aquestes estan prenent el sol per escalfar-se, ja que són animals de sang freda
Josep M. Coll
Lluna plena. Espectacular imatge d'aquesta passada nit de la lluna completament circular i amb gran lluminositat en el primer dia de la seva fase lunar anomenada lluna plena o pleniluni.
Pedro Tudela
Colza. És una planta que es conrea per les seves llavors. Floreix a principi de la primavera amb unes vistoses flors grogues. De les llavors se’n treu oli. La resta de la planta serveix per alimentar els animals
Josep M. Coll
Sant Llorenç de Morunys. Fotografia feta al vespre per un lector, que observant cap a la serra de Busa va poder captar aquesta preciosa foto de la lluna, ben gran i rodona.
Llorenç Canals
Orenetes. L'Oreneta vulgar (Hirundo rustica) és una au migratòria. Arriben a Catalunya entre l'abril i el maig. Torna al seu lloc d'origen, Àfrica, al setembre. Un animal que s'ha de protegir, ja que eliminen gran quantitat de mosquits
Josep M. Coll
Petxines. Passejant per la platja, podem trobar les petxines escampades de moltes maneres curioses i en llocs inesperats. Aquí podem veure’n unes dins de les altres. f
Patrocini Sucarrats
Comí. És una planta de la família de les apiàcies que es fa servir de condiment. És originària de la zona que va de l’est de la regió mediterrània fins a l’Índia. Aquest exemplar ben moll el van trobar a Manresa la setmana passada.
Yasmina Roig
Pla de Bages. Fotografia enviada per un lector on podem observar un camp de cereals ben sec i acabat de segar. Es considera que el conreu dels cereals ha permès el sorgiment de les grans civilitzacions, ja que han estat objecte de l'agricultura.
Jaume Grandia
Castelladral. En aquesta imatge podem veure com el sol ja marxa, ja diu fins demà, però abans ens deixa aquesta vista de l'església de Sant Miquel de Castelladral, al terme de Navàs
Albert Alegret
Vinyes. A Catalunya el paisatge rural mediterrani clàssic, amb grans esteses d'olivera i vinya, es troba en punts molt concrets del territori. Aquesta imatge pertany a les vinyes de l'Anoia.
Benjamín Santacana
Crisantem. Aquestes flors es van introduir al Japó al segle VIII. L’emperador de llavors les va adoptar com a flors del segell imperial. A la imatge podem veure que ni els insectes es resisteixen a la seva bellesa.
Isaac López
Solsonès. Imatge captada a Olius, vista des de la casa Marcús. Olius és al bell mig de la comarca. A la imatge podem veure com els rajos de sol travessen els núvols i deixen aquesta bonica vista.
Montse Cardona
Cereals. En aquesta imatge podem veure camps plens de blat, amb el seu color groguenc. Camps del Bages amb la muntanya màgica per excel·lència de la comarca, Montserrat.
Toni Estefanell
Fent camí. Canvi de casa, comencen el camí. Les vaques van a la recerca dels prats d’herba fresca. Aquesta imatge va ser captada al seu pas per la Pobla de Lillet.
Fina Pardo
Crepuscle. Hi ha dies que la posta de sol té pocs ingredients per fer una fotografia que tingui vida pròpia. La de la imatge tenia els justos i va permetre captar el sol partit per la meitat per un núvol.
Josep M. Coll
Fòssil. Al parc natural del Cadí-Moixeró s’hi troba l’orella d’os (Ramonda myconi), considerada un fòssil vivent de la vegetació tropical que durant el Terciari, fa més de 20 milions d’anys, va ocupar els Pirineus
Jaume Grandia
En defensa. Aquesta au és la Furby, té uns cinc anys i és el gran duc del parc ambiental de Bufalvent. A la imatge es pot veure com protegeix el menjar que li han donat obrint les ales per semblar més gran.
Volamunt
Moianès. Comença el dia al Moianès, el sol ja surt, però els núvols volen fer de les seves i es posen al seu davant, serà perquè els escalfi?, o perquè volen jugar a fer formes i colors amb els seus reflexos?
Carles Illa
Descans La Quitu és feliç sota la figuera, fresqueta i tranquil·la, I fa una becaina. Als animals també els agrada fer el ronso de tant en tant.
Àngela Gassó
Gripau. És un gripau comú. Aquesta imatge ha estat captada al Moianès. És el més gros d'entre els gripaus del Bages. És de costums terrestres i d’activitat nocturna.
Jordi T. S.
Sortida del sol. Albada a Cardona la setmana passada. Com podem observar, el cel rogent estava ple de núvols molt densos que semblaven portar pluja, però al final va quedar en no-res, ja que el sol va tenir més força.
Josep Badia
Tomàquets. Ens arriba aquesta fotografia feta a Manresa d’un tomàquet que ja volia sortir. La tomaquera pertany a la família de les solanàcies, que inclou cap a 75 gèneres i unes 2.300 espècies de plantes productores d’alcaloides tòxics.
Maria Ángeles Fernández
Cardona. El romanticisme també existeix en el món animal. La vaca i el toro no se separen en cap moment mentre pasturen i mengen tranquil·lament la tendra herba del camp.
Josep M. Coll
Albada. La sortida del sol a Cardona quedava difuminada per les bandes de núvols prims, i acolorida per la pols en suspensió que hi havia a l'aire. Bonica estampa del paisatge amb un ocell acabant de decorar el cel.
Josep M. Coll
Lliris. Lilium és un gènere amb vora un centenar d'espècies dintre la família de les liliàcies. S'estenen per gairebé tot Europa, la major part d'Àsia i el Japó, al sud de les muntanyes Nilgiri a l'Índia, i al sud de les Filipines
Concepció Gilabert
Papallona. Aquest dijous passat, el cel d'Horta d'Avinyó estava infestat de la papallona del boix o eruga defoliadora. Aquesta nova plaga és originària de les regions subtropicals humides de l’est de l’Àsia.
Damià Vendrell i Roca
Cardona. És ben cert que el sol és el rei, impressiona quan el veus radiant, tant al matí com al vespre sempre està radiant.
Àngela Gassó
Pasturant. L’espècie humana ha modificat l’ecologia dels ecosistemes de mitjana i alta muntanya per generar pastures aptes per a la ramaderia extensiva. En aquesta imatge podem veure vaques pasturant
Josep Feixas
Cardot gros. El seu nom científic prové del grec i té el significat d’aliment espinós dels ases. Aquesta espècie de card és l’emblema nacional d’Escòcia des del segle XIII.
Yasmina Roig
Bages. Imatge de juny, però podria ser tranquil·lament de qualsevol dia d'hivern després d'una petita nevada. Dels pollancres cau el borrissol i deixa una bona catifa a terra.
Josep M. Coll
Cabra. Un dels nostres lectors va poder captar aquesta imatge. Es tracta d'un mascle de cabra salvatge, que ocupen hàbitats molt variats però tots amb escarpaments rocosos, des de prop del mar fins a l'alta muntanya.
Jordi Tatinyà
Papallona reina. De petits, a l’escola, ja ens ensenyen el cicle biològic d’aquest insecte fascinant. També ens expliquen que si li toquem les ales, encara que sigui delicadament, ja no podrà tornar a volar. Aquesta és una de les més espectaculars.
Pere Garcia
Montserrat. En aquesta imatge podem veure com uns núvols que tenen pressa comencen a envoltar Montserrat, una muntanya màgica. Imatge feta des de la Mola.
Benjamí Santacana
Cargol treu banya. Aquesta és una de les fotografies més difícils de fer a causa de l’alta velocitat del protagonista. El caragol, si té la sensació de perill, s’amaga dins la closca. És molt apreciat a la cuina, ja que té poca grassa i poques calories.
Josep M. Coll
Dimorfoteca. Aquestes flors tenen una forma semblant a les margarides i diversos colors, com el blau, el groc i el púrpura. Les varietats de cultiu floreixen contínuament, sempre que es fertilitzin i es reguin sovint.
Cristina Puig Irla
Bages. El sol ja marxa, es vol acomiadar fins l’endemà, però no ho fa sense abans mostrar els seus últims raigs. Aquesta bonica imatge està presa al parc de l’Agulla de Manresa.
Yasmina Roig
Llagosta verda. Per les seves llargues antenes, sembla ser una llagosta verda (Tettigonia viridissima), la qual ha trobat un habitacle d’allò més bonic, una rosa vermella de jardí, que és el símbol de la dinastia reial anglesa.
Pedro Tudela
Flor del magraner. La magrana és una de les fruites dolces típiques de la tardor. Sovint es fa servir per preparar postres i és molt vistosa. També combina perfectament amb els gelats, els iogurts i els formatges.
Eva Crespo
El Moianès. Comença el dia a la comarca del Moianès. El sol ja s’ha despertat, comença a escalfar i il·luminar el dia, i crida tothom a llevar-se.
Carles Illa
Cereals. A la imatge que ens ha fet arribar un dels nostres lectors podem veure un bonic camp de cereals, el qual, segons sembla, ja està a punt per a la recollida.
Josep M. Borés
Xicoia. Més conegut com a dent de lleó. La planta sencera és comestible, les arrels són amargues, però tanmateix es mengen crues o bullides, com a aperitiu o acompanyament. Mil llavors preparades per conquerir el món.
Joan Manel Cano
Cardona. El cel pràcticament net, solament amb pinzellades de núvols prims, els camps que esperen la recol·lectora, i les roselles, ben vermelles, són una bonica decoració per a aquest paisatge estiuenc.
Josep M. Coll
Segadora. Ens arriba aquesta imatge, en la qual podem veure una segadora, fet habitual durant aquests dies, als nostres camps; però el que no és tan comú és l’hora en què treballaven, però és quan els camps estan a punt, i no esperen.
Carles Pla
Prenent el sol. La Xakali, un pollet d’àguila de Harris del parc ambiental de Bufalvent, pren el sol de primavera. Són ocells originaris dels deserts de Sud-amèrica.
Volamunt
Maçaners. Un dia diferent. De fons podem veure un mar de boires que no ens deixa veure el paisatge. Prop de Maçaners, un poble de la comarca del Berguedà, prop de Saldes.
Albert Alegret
Drosanthemum. Planta procedent del Sud-àfrica. De flors cridaneres de color vermell, rosa o púrpura. Molt resistent en cas de sequera i es pot fer servir als jardins com a gespa.
Josep M. Coll
Ase. En els darrers anys el ruc català ha estat considerat com el símbol de Catalunya. El ruc de raça catalana és dels més grossos. Aquesta imatge mostra un ase tafaner a l'Oller del Mas.
Yasmina Roig
Sant Joan de Vilatorrada. Un dels nostres lectors ens ha fet arribar una imatge espectacular d’una tempesta elèctrica que va poder veure de nit a Sant Joan de Vilatorrada.
Pere Tomàs
Anys enrere. Els fòssils són restes d’organismes que van viure en el passat o empremtes de les seves activitats que s’han conservat en roques sedimentàries. La de la fotografia pertany al terme de Mura i Talamanca.
Marta González
Orenetes. Aquestes orenetes, a les quals els queda poc temps per aixecar el vol, estan esperant que la seva mare torni al niu, ja que sembla que tenen gana.
Ramon Quintana
Sant Joan de Vilatorrada. Els núvols ja fan de les seves, envolten el Collbaix i no deixen que el sol s’acomiadi d’ella, una de les muntanyes màgiques que tenim a la comarca
Mar Romero
Ramat. Cada cop hi ha menys ramats al municipi de Cardona. Com el sol ja comença a picar, i elles encara duen el vestit de llana, les ovelles busquen l’ombra per passar menys calor.
Josep M. Coll
Orquídia. És una planta perenne i resistent. La majoria d’orquídies necessiten claredat i eviten en tot moment la filtració de raigs directes. Un misteri de forma i funció.
Joan Manel Cano
Moianès. De la nit sempre en podem gaudir, i més si són nits d’estiu. Aquesta imatge és de la nit més curta de l’any, en què es veu la lluna en l'última fase del cicle lunar, minvant.
Carles Illa
Família. A Sant Llorenç de Morunys, un dels nostres lectors ha pogut captar aquesta bonica imatge de Puputs a un dels jardins de la vall, mentre la mare li donava menjar al petit, bonic oi?
Llorenç Canals
Relax. Als llacs de Covadonga, a vegades anomenats Llacs d'Enol, un dels nostres lectors va fer aquesta fotografia, en què es poden veure dues vaques relaxant-se al costat dels famosos llacs dels Pics d'Europa, a Astúries.
Òscar Baena
Igualada. En aquesta imatge que ens ha fet arribar un dels nostres lectors, podem veure les meravelles que poden arribar a fer els núvols, els quals fan formes increïbles que contrasten amb el cel blau.
Jaime Carlos Diez
Tanarida. Les seves fulles joves són consumides a l’Europa central i a Anglaterra com a espècia per condimentar nombrosos productes de rebosteria. Les flors seques o fresques són un element decoratiu força utilitzat.
Yasmina Roig
Cardona. L’albada la coneixem com el temps que transcorre des de trenc d’alba fins a la sortida del sol. Foto enregistrada a Cardona, on podem veure un paisatge molt ataronjat gràcies a l’albada.
Jaume Casals
Formigues. Les formigues, negres i vermelloses, poden tenir diferents mides. També poden aixecar molt de pes, el més habitual seria 20 vegades el seu propi pes.
Josep M. Coll
Xuclamel comú. La floració té lloc entre els mesos de juliol i setembre. Les flors, d’uns 4 cm, són blanques o grogoses, a vegades de color rosat també. Són molt oloroses.
Joan Manel Cano
Moianès. L’albada ja es pot veure. Comença a despertar l’astre més apreciat de tots: el Sol, que ja vol dir-nos bon dia a tothom i començar a escalfar com només ell sap.
Carles Illa
Ladybug. Una marieta, de colors lluents molt vistosos, amb fons vermell, carabassa, verd o groc i un nombre variable de taques negres. És un insecte molt popular entre els infants, que se’l posen al palmell de la mà ben estesa.
Gemma Subirana
Avella de la mel. La seva relació amb la mel fa que aquest insecte aparegui en nombroses obres literàries com a símbol de la primavera i la dolçor. També com un animal treballador a la faula, igual que la formiga.
Yasmina Roig
Albada. Bonica fotografia, enviada per un lector, de la sortida del sol d’aquest divendres passat al Moianès. Com podem observar, el sol treia el cap per darrere de les muntanyes i deixava el cel amb un to lilós.
Carles Illa
Hipericó. Pericó o herba de Sant Joan, és una planta rastrera, coneguda a l'antiguitat com a màgica pel fet que floria la nit de Sant Joan. La flor, molt vistosa i de color groc, té al seu interior una abella pol·linitzant.
Josep M. Coll
Arna. Moltes de les espècies animals anomenades «arnes» en català pertanyen a les famílies dels tinèids i piràlids. Aquesta està xuclant el nèctar de l'àrnica que es cull al Bages.
Damià Vendrell i Roca
Bergús. El sol pressiona, ja que no té cap núvol que li ho impedeixi, i tot està sec. Ja ha passat la recol·lectora, també l'empaquetadora, només queda la palla. Ara li toca al tractor retirar les bales del camp.
Josep M. Coll
Puigcerdà. Fotografia enviada per un lector des del camí dels enamorats. Al fons, podem veure el llogaret de Sant Jaume de Rigolisa, nucli de Puigcerdà fronterer amb França.
Juan Pablo Torrents Faura
Bestiar. Imatge captada al terme de Viladordis, on hi observem aquests animals acalorats menjant herba sota el sol.
Volamunt
Sortida del sol. Imatge enviada per un lector només començar el dia per Collsuspina. Com podem veure, el sol treu el cap per darrere l’arbre i comença a il·luminar la carretera amb uns rajos potents.
Carles Illa
Ginesta. És una planta amb flor de la família de les Fabaceae. És l'única espècie del gènere Spartium, de la tribu Genisteae. La paraula deriva del llatí genista amb la mateixa significació.
Jaume Casals Pujol
Cardona. Els cavalls pertanyen a la família dels èquids i són mamífers ungulats. La femella és l’euga. El seu principal aliment és l'herba. També ho són els pinsos i els farratges.
Josep M. Coll
Gironella. Una bonica imatge de l’eclipsi de lluna parcial de fa uns quants dies. El nostre lector ha fet encaixar la lluna amb el campanar de Gironella (Berguedà).
Sergi Boixader
Mare i fill. A Cal Monegal, un dels nostres lectors va poder captar aquesta bonica imatge d’un vedell i la seva mare en un prat. Sorpresos van mirar a càmera per ser fotografiats.
Meritxell Estany
Flor de la figuera de moro. Les flors, en forma de corona, neixen de les arèoles en les vores dels segments. Floreix una vegada l’any, i tant el fruit com la flor poden ser de diversos colors, des del groc fins al vermell.
Yasmina Roig
Sortida del sol. La setmana passada, les temperatures van baixar una mica. Hi havia tempestes al nord del país, però el sol sortia amb força i amb la companyia de la pols del desert.
Josep M. Coll
Osca. Fotografia enviada per un lector des d’Osca, concretament al riu Vero, d’aigües transparents i de bonics racons sorprenents. A la imatge podem observar la cova del Picamartillo.
Patrocini Sucarrats
Magranes. És un dels conreus fruiters més antics. A Navarcles, les magranes comencen a créixer amb força i a principi de tardor ja podran ser collides.
Yasmina Roig
Manresa. Jugant amb les ombres de la posta de sol al parc de l’Agulla, una de les nostres lectores ha captat aquesta divertida fotografia. Fer esport durant la posta de sol pot ser gratificant.
Yasmina Roig
Els gira-sols de l’avi. A l’hort de l’avi de la Paula, el Javier va poder fotografiar aquests gira-sols tan bonics i grans. Fins i tot podem veure com una abella fa la feina que millor coneix, la pol·linització.
Javier Martínez
Eriçó. Tothom busca la fresca, i aquest eriçó també ho fa. Quan es veuen amenaçats, els eriçons són capaços de cargolar-se per formar una bola de pues.
Pep Abancó
Collita. Durant l’estiu toca treballar i, com podem veure en aquesta imatge, les formigues ja fa dies que han començat a recol·lectar queviures per tenir el magatzem ben ple de cara al temps de fred.
Yasmina Roig
L’aranya. L’aranya sempre em fa recordar el museu de microminiatures de Besalú. Com pot ser que una cosa tan petita pugui tenir aquesta perfecció de dibuixus i colors a l’esquena per fer fugir l’enemic?
Josep M. Coll
Ardèvol. El sol ja marxa, diu fins demà i vol deixar pas a la nit, la negra nit a Ardèvol amb les espigues al vent. Ardèvol és un poble del municipi de Pinós, al Solsonès
Mercè Climent
Contrast. Aquests dies hem pogut veure com molts camps de blat ja comencen a ser segats. En aquesta imatge encara no ha passat això i podem veure una fotografia preciosa del blat i les flors acompanyats del sol.