Núvols envoltant el campanar i el poble de Sant Fruitós de Bages. Yasmina Roig
La carbassa és el fruit de la carbassera, d’origen asiàtic i de flors grogues. Josep M. Coll
Bonica imatge d’aquestes dàlies al jardí. Joan Capdevila
Inesperada coincidència amb aquests senglars en un camí de Montserrat. Yasmina Roig
El pantà de Siurana està molt faltat d’aigua. Patrocini Sucarrats
Cardona. Amb el sol a l’esquena i els núvols per barret, el castell veu com comença el dia. Josep M. Coll
Com podem observar, l’arbre s’ha menjat la placa de pesca controlada, al riu Cardener. David Hernández
Lluna plena al port de Palamós. Toni Estefanell
Tot i les últimes pluges, el pantà de la Llosa del Cavall segueix baixant de nivell. Josep M. Coll
Navarcles ja es comença a vestir de tardor amb els colors rogencs. Yasmina Roig
Cardona. Els grans de raïm s’usen per fer vi, melmelades, panses, vinagre etc. Josep M. Coll
Un bonic gatet amagat al Món Sant Benet. Yasmina Roig
Crestes de gall. Sant Martí de Torroella. Emília Rodíguez
El cap de setmana passat el sol ens feia tornar l'entorn daurat. Àngela Gassó
Al llac de Navarcles comença a haver-hi els colors de la tardor, com així ho mostra aquesta fulla Yasmina Roig
L’ermita de Sant Francesc, a Santpedor. Toni Estefanell
Restes de núvols de les tempestes acompanyaven la sortida del sol a Cardona. Josep M. Coll
Cistell de rovellons i llenegues collits a la comarca del Berguedà. Adolfo Muros
Les dàlies (Dahlia) són un gènere de plantes amb flor de la família Asteraceae. Aquestes, trobades a Riner, llueixen amb força tots els colors. Josep M. Coll
Albada al Moianès amb el cel gairebé ras i amb uns rajos de sol intensos que apareixen per darrere de les muntanyes. Carles Illa
Una bonica papallona vista el bosc del Suanya Yasmina Roig
Presseguer ben ple de fruits d’un veí de Castellterçol. Joan Capdevila
Sortida del sol a Moià, on podem veure un cel ben blau amb núvols densos que semblaven Carles Illa
Ens ha arribat aquesta foto d’una cistella ben plena de llegums, d’un pagès de Castellterçol. Joan Capdevila
Cardona. Imatge divertida d’aquests tres rucs curiosos que s’apropaven a la càmera del nostre lector. Josep M. Coll
El Moianès. Bonica sortida del sol, amb núvols abundants que el tapaven. Carles Illa
Un pregadeu passejant per damunt les flors Patrocini Sucarrats
Bonica foto de postal del Collbaix al capvespre. Yasmina Roig
La matinada començava a Cardona amb un cel ple de núvols i amb alguna clariana que deixava sortir el sol a estones Josep M. Coll
Libèl·lula de color vermell a Santpedor. Núria Camps
Ens arriba aquesta imatge d’un arbre ple de prunetes ben madures i a punt per collir. Joan Capdevila
Diumenge passat al matí, el Berguedà es va llevar amb una manta de boira que cobria gran part del paisatge. Josep M. Coll
Un colom mira com el dia ja es va acabant, enfilat sobre una antena. Patrocini Sucarrats
Cardona. Imatge de dos formiguers fets amb restes de cereals, que reflecteixen el sacrfici de les formigues durant l’estiu. Josep M. Coll
Albada. Bonica sortida del sol a Montserrat, on podem observar el cel tenyit d’uns tons ataronjats a causa dels potents rajos Jaume Casals Pujol
Comencen a sortir els primers bolets. Patrocini Sucarrats
Palamós. Bonica imatge enviada per un lector des de la cala dels Canyers Toni Estefanell
Moianès. Albada amb uns núvols baixos que tapaven la meitat del sol rogent. Carles Illa
Tomàquet sorpresa. Hortalissa de prop de 600 grams, amb unes formes ben curioses i sorprenents. Joan Curriu
Olivera a Cardona. Al principi la cosa semblava que aniria molt bé, però la manca de pluges ha girat la truita, poques olives i ben petites. Josep M. Coll
Port del Comte. Bonica panoràmica captada al pedró dels Quatre Batlles, on podem veure uns núvols ben densos. Llorenç Canals
La vespa més comuna als Països Catalans, damunt d’una fulla. Pedro Tudela
Boira baixa a la Llosa del Cavall. Josep M. Coll
Crepuscle al parc de l’Agulla. Yasmina Roig
Collbaix. Aquesta és la vista que es pot observar des del capdamunt del Collbaix, en la qual podem veure la muntanya de Montserrat; a l’esquerra, la torre Lluvià; i també la zona del Suanya. Benjamí Santacana
Papallona visitant una flor a Cardona. Josep M. Coll
Fotografia d’una vinya ben plena de raïm. Isaac López Larrea
Sortida del sol al Moianès. Carles Illa
Cranc. Actitud defensiva i fora del seu hàbitat d'aquest cranc de riu americà (Procambarus clarikii), espècie invasora a Catalunya i que ha desplaçat el cranc autòcton en molts dels nostres cursos d'aigua. Pedro Tudela
Pastanaga borda. Quan la Daucus carota ssp.carota està ben oberta veiem una única flor fosca, marró o negra que destaca moltíssim entre tanta blancor. És el seu truc, que sembli un insecte per atraure'n d'altres! Magda Mangues Llobet
Crepuscle. El sol va baixant i, com cada dia, acaba amagant-se per Ponent. Ahir ho feia darrere la roba penjada a l'estenedor i acompanyat d'una banda de núvols. Josep M. Coll
L’escarabat butllofer. És un coleòpter que no té ales. El seu abdomen és molt allargat, de color negre i té uns anells de color vermell. Fabrica una substància verinosa que sembla oli, i la treu per diferents parts del cos. Josep M. Coll
Simpàtica però perillosa. Aquesta planta, anomenada Ecballium elaterium, és l'única de la família de les cucurbitàcies que no té circells. És molt tòxica, d'acció com a mínim purgant, abortiva. Magda Mangues Llobet
Sortida del sol. Bonica fotografia enviada des de Moià pel nostre lector, on podem veure una albada estiuenca amb un cel pràcticament net de núvols i el sol obrint camí entre els arbustos, que deixen veure uns rajos ben potents. Carles Illa
Peguera. Sobre les cases deshabitades de Peguera, al municipi de Fígols, hi ha el roc de Peguera, on hi va haver el castell, que a partir del 1930 va ser el centre de la baronia de Peguera. Albert Alegret
Perseids. Es tracta d'una imatge circumpolar captada des del Centre d'Interpretació dels Dinosaures de Fumanya, a Fígols. A la imatge es pot observar com un meteor passa pel centre, i la Via Làctia a la dreta. Unai Canudas
Raresa. La fotografia mostra una patata de la collita d’aquest any que va pesar 1,5 quilos. Es va collir en un dels horts del Poal. El pagès ens ha comentat que va anar removent la terra i li va sortir aquest «monstre» Josep Grau
Port del Comte. El bestiar també busca les ombres per resguardar-se de la calor. Els bòvids de la imatge en són una una mostra. Ben col·locats, un al costat de l’altre, aprofiten l’ombra allargada de l’arbre per no passar tanta calor. Llorenç Canals
Tossa de Mar. El sol il·lumina el paisatge de color groguenc i mostra les siluetes ben ressaltades de tot l’entorn durant aquesta magnífica albada. Jaume Casals
Reineta. En una nit d’estiu sopant en un jardí, prop d’una piscina, una granota reineta es passejava per la paret i volia entrar a la casa de la nostra lectora. Sussi García
Resina. La resina és qualsevol de les substàncies de secreció de les plantes amb aspecte i propietats més o menys anàlogues a les dels productes així denominats. Aquesta pertany al tronc d’una prunera. Mar Romero
Sant Fruitós de Bages. Bonica imatge captada a la comarca del Bages,
on podem veure com el sol ja es prepara per deixar pas a la negra nit, però no abans de deixar-nos aquesta bonica estampa. Carles Miró
Papallonetes. Aquestes papallones, més conegudes com a papallones nocturnes, poden arribar a mesurar entre 40 i 60 mm. A la imatge en tenim dues, dissimulades damunt la pinça d’estendre roba del mateix color. Patrocini Sucarrats
Ordi. Des de la vora del camp, aquestes espigues d’ordi són testimonis de que la recol·lectora solament ha deixat el rostoll. Algun animal acabarà cruspint-se-les i fent un bon àpat. Josep M. Coll
El Moianès. Comença el dia a la comarca del Moianès. El sol, ja llevat i amb ganes de sortir, es deixa veure i il·lumina els camps. Carles Illa
Maduixera. En estat silvestre, es troba en totes les zones temperades de l’hemisferi nord. Aquesta va ser captada a l’hort de l'avi d’una de les nostres lectores i ja comencen a tenir maduixes. Mar Romero
Arecàcies. Més conegudes com a palmeres, als Països Catalans, l’única espècie autòctona de palmera és el margalló. Aquestes sempre fan goig de veure, són molt maques quan estan tan florides. Patrocini Sucarrats
Cardona. L’albada amb molta nuvolositat ha donat aquesta imatge, que més que núvols sembla una gran columna de fum. Josep M. Coll
Ametller. Les ametlles van creixent, i entre els mesos d’agost i octubre el seu fruit ja comença a agafar forma. Cal tenir cura en diferenciar l’ametlla dolça de l’amarga, la qual és tòxica i d’ús farmacològic. Yasmina Roig
Port del Comte. Ens envien aquesta bonica imatge, en la qual podem veure com el sol, resplendent, il·lumina el Pedró dels Quatre Batlles, el cim de més altitud del Port del Comte i, per tant, del Solsonès. Mavi Gil
Meduses. Cada any, milers de meduses s’acosten a les costes empeses pels corrents i els vents. L’ésser humà és el culpable d’acabar amb els seus depredadors: la cavalla, la tonyina i, fins i tot, les tortugues Isaac López Larrea
Gegant. Aquest all gegant es va collir a Santa Maria d’Oló i el nostre lector ens comenta que pesa 700 grams. A la imatge es veu l’all gegant al costat d’un altre de mida convencional. Joan Vilanova
Reunió d’ànecs. El parc de l’Agulla es converteix en un punt de reunió per a molts per passar la calor de l’estiu. A la imatge, una colla d’ànecs collverds interactuen dins l’aigua. Yasmina Roig
Cardona. Tot i que només dos elements configuren aquesta imatge: les branques d’un arbre i la lluna, ens mostra una bellesa captivadora. Patrocini Sucarrats Borràs
Per sucar o menjar. Al Bages hi ha moltes varietats de tomaquets. En aquesta imatge en veiem uns anomenats pits de monge. Sembla un manat de raïm curiós, oi? Sussi García
Hortènsia. Les espècies d’aquest gènere es coneixen amb el nom comú d’hortènsia. Moltes espècies s’utilitzen com a plantes ornamentals i poden ser de colors diferents. Rosa Villamurt
Moià. Ja comença el dia a la comarca del Moianès i, com es veu a la imatge facilitada per un dels nostres lectors, podem observar com les boirines també ja volen donar la benvinguda al nou dia. Carles Illa
Pol·linització. El procés de la pol·linització no pararà mentre vagin surtin flors. En aquesta imatge captada per un dels nostres lectors podem veure una abella i una mosca que s’ho mira. Josep Maria Coll
Arbre de la seda. Molt decoratiu, d’origen asiàtic. És molt bonic vist de lluny, i normalment forma grups, però guanya molt en les distàncies curtes. És molt curiós que les seves fulles es tanquen o es pleguen a la nit o quan plou. Magda Mangues
Montserrat. En aquesta espectacular imatge podem veure una albada preciosa, amb uns tons de colors molt vius que il·luminen màgicament la muntanya de Montserrat. Jaume Casals
Ladybug. En aquesta imatge, captada per una de les nostres lectores, podem veure com aquesta marieta de set punts es disposa
a enlairar-se amb les ales ben obertes. Gemnma Subirana
Súria. L’arc de sant Martí és un fenomen òptic al cel. Tots els colors de l’espectre de la llum (vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violat), quan aquesta es refracta, es reflecteixen a les gotes d’aigua en suspensió en l’atmosfera. Albert Alegret
Gira-sol. Aquesta imatge va ser captada a la vora d’un camp al terme municipal de Sant Joan de Vilatorrada. És una flor molt bonica, que es cultiva de manera intensiva en grans plantacions com a planta alimentària. Esteve Boix
Escarbat de nit. Aquest sembla ser una famella. Les femelles alliberen feromones o emeten sons per atreure els mascles. Mar Romero
Montserrat. Ja comença a fer-se de dia, el sol ja ens vol despertar per dir-nos que està a punt per a un nou dia. Imatge captada a Montserrat. Yasmina Roig
Xinxa de camp. Aquest insecte té unes ales que no fa servir per volar sinó per fer un escut que li cobreixi l’esquena. A més, té un bonic dibuix de colors que utilitza per espantar l'enemic. Josep M. Coll
Montserrat. La nostra muntanya vista des del camí del santuari de Joncadella. A davant, mostra de l’esforç i el treball dels pagesos, amb les bales de palla apilades. Magda Mangues Llobet
Saldes. Fotografia de la Via Làctia enviada per un lector des del futur Centre Astronòmic del Pedraforca. La Via Làctia és una galàxia en forma d’espiral, on es troba el sistema solar. Albert Alegret
El bosc de les Creus. Capvespre al bosc de les Creus, entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola i el Bruc Yasmina Roig
Ocells marins. En general, viuen més anys que altres ocells, crien a una edat més avançada i ponen menys ous, ja que inverteixen molt de temps en la cura dels seus joves. La majoria de les espècies crien en colònies. Aquest van ser captats a Sant Pol de Mar. Claudi Putxades
Florit. Els geranis (Pelargonium) són un gènere de plantes amb flor. Hi ha espècies silvestres i de jardineria. Poden ser d’una gran varietat de colors i florits fan molt de goig. Concepció Gilabert
Montserrat. El sol darrere del monestir de Montserrat, des d’on els rajos de llum creen un efecte molt especial sobre la plaça montserratina, es barallen amb els núvols. Jaume Casals
Pasturant. A la població de Sant Llorenç de Morunys, tot pujant cap al port del Comte, el nostre lector va poder captar aquest remat d’ovelles mentre pasturaven pel prat Llorenç Canals
Un tastet. Fa uns anys, el Bages recuperava l’albergínia blanca, la qual té un gust més fi que la negra i es diferencia pel color i la textura, a banda de ser més difícil de conservar. Sussi Garcia
Prenent el sol. Una simpàtica imatge d’un bernat pescaire (Ardea cinerea) obrint el seu llarg i punxegut bec a la zona de plantes oxigenants del Parc de l’Agulla. Pedro Tudela
Dolç. Imatge d’una bresca, una estructura formada per cel·les de cera que comparteixen parets en comú, construïda per les abelles mel·líferes per protegir les seves larves i apilar mel i pol·len dins del rusc. Gemma Subirana
Manresa. Una bonica imatge d’una posta de sol, amb els núvols i els reflexos dels rajos del sol al parc de l’Agulla. Carles Miró
Gavina. Les gavines són ocells marins i excel·lents voladors, encara que no volen mai en ple oceà i es limiten a migrar vorejant les costes. Aquesta va ser captada per un dels nostres lectors al Delta de l’Ebre. Javier Martínez
Nenúfar. Planta aquàtica, elegant, molt exòtica i singular. És una delícia veure’l reposar sobre l’aigua. Les seves arrels poden mesurar fins a 4 o 5 metres. És per això que també pot créixer en aigües molt profundes. Magda Mangues Llobet
Olius. Bonica fotografia d’una posta de sol on podem veure de fons la Torreta o el castell d’Olius, un monument protegit com a bé cultural d’interès nacional del municipi d’Olius (Solsonès). Lídia Orrit
Marieta. Són de colors lluents i molt vistosos, amb el fons vermell, carabassa, verd o groc i amb un nombre variable de taques negres. Són considerats insectes beneficiosos perquè són depredadors de pugons i pasteretes. Gemma Subirana Esquius
Interiors. Paisatge encantador a l’interior de les grutes de Cristall, a Molinos, al Maestrat de Terol, amb les seves belles formacions càrstiques, estalactites, estalagmites, columnes i cascades. Pedro Tudela
Cardona. L’escenari ja està a punt; les grades, plenes d’arbres i segurament amb algun ocell, i els focus, tots ben col·locats, formen un ventall per a la gran estrella del dia:
el sol. Josep M. Coll
Cardona. La tarda es va anar carregant de núvols bastant densos que inicialment feien pensar en pluja, però finalment van passar sense deixar aigua ni fer soroll. Josep M. Coll
Voltor. Passant pel terme de Canalda, al Solsonès, el nostre lector va captar al cap de les roques aquest voltor que estava observant. Una característica particular de molts voltors és el seu cap pelat, sense plomatge. Llorenç Canals
Moianès. Algunes alzines esplendoroses resisteixen bé la calor de l’estiu, com en aquest indret del Moianès, a 950 metres d’altitud, amb el poble de Moià de fons. L’alzina és un arbre de fullatge persistent de la família de les fagàcies. Francisca Guiteras
Flor del carbassó. Fotografia enviada per una lectora des de Manresa en la qual podem observar la flor d’un carbassó, amb un color groc ben intens que fa de decoració entre les fulles grans i verdes. Yasmina Roig
Cigala. Desapercebudes entre l’escorça dels arbres, com més calor fa les cigales tenen més ganes de cantar i duen a terme concerts sense parar. Els mascles emeten un so estrident característic que se sent a l’estiu als boscos i als camps. Patrocini Sucarrats
Sortida del sol. El sol, potent, anava acompanyat d’uns núvols poc amenaçadors que marcaven un nou canvi de temps amb l’arribada de possibles pluges, a Cardona. Josep M. Coll
Montserrat. Bonica albada des de Can Maçana, Montserrat, on es pot veure com el sol comença a reflectir els seus rajos a la màgica muntanya de Montserrat. Jaume Casals
Curiositats. Imatge d’un bolet d’esca (Fomes fomentarius) en el tronc d’un àlber blanc amb la seva característica forma de peülla de cavall, utilitzat per encendre i avivar el foc. Pedro Tudela
Vietnamites. Gràcies a la seva simpatia i neteja, el porc vietnamita va atreure aquells que desitjaven tenir una mascota diferent, i es va convertir en l'animal de companyia de moda. Avui dia està prohibit. Meritxell Estany
Graugés. Una preciosa posta de sol al llac de Graugés, al municipi d’Avià, al Berguedà. En aquesta fotografia podem veure les siluetes d’uns ànecs i un cigne, bonic oi? Sara Ruiz
Vola. Una lleugera brisa pentina la superfície de l’aigua, la bressola amb suavitat i fa onejar la seva quietud. Les cases que s’emmirallen a l’altra riba barregen les imatges en una orgia de colors... Joan Manel Cano
Hidratació. Una imatge, si més no curiosa, on es veuen dues vespes bevent aigua en una de les galledes que la nostra lectora té al jardí de casa perquè beguin els seus gossets. Mari Ángeles Fernández
Súria. Bonica imatge d'una posta de Sol des dels afores. Les postes són unes de les imatges més boniques del dia, en què es deixen veure colors molt vius que ens donen pas a la nit. Albert Alegret
Gira, gira i mira cap al sol. Ara és temps dels gira-sols. Grocs i ataronjats donen color als camps, en aquest cas aquest tan bonic pertany a un hort de la barriada de la Mion a Manresa. Núria Zurita Plans
Un tomàquet? Mireu quin tomàquet va collir el sogre d’una de les nostres lectores del seu hort. Ben estrany i lletjot! Però segur que de gust és ben bo! Virgínia Otranto Martínez
Cabirol. A una de les nostres lectores, durant una caminada pels voltants de Sallent, la va sorprendre un cabirol mentre feia fotos del camp d'ordi on estava menjant l’animal. Dolors Suades
Un brindis. A les vinyes del Bages, un cep pletòric de raïm que va madurant a poc a poc donarà un vi excel·lent. Rosa Villamurt
Manresa. Una bonica fotografia feta des del barri de la Balconada després de la pluja, impressionant imatge de la posta del sol sobre el Collbaix al fons. Montse Rodríguez
Lliri blanc. Lliri de Sant Josep, de Sant Antoni, de Sant Joan... de molts sants, o simplement lliri. Lilium candidum és el seu nom botànic, Azucena en castellà, un nom d’arrels àrabs (assusana) que alhora ve de l’hebreu Magda Mangues
Vacances. Com podem veure, a l’agost tothom o gairebé tothom ja fa vacances. Fins i tot els tres porquets del conte tenen la maleta preparada per a unes merescudes vacances. Bon viatge porquets. Montse Cardona
Saldes. El sol ja marxa, vol anar a descansar per poder tornar demà a il·luminar el dia. Abans, però, juga a amagar-se amb el Pedraforca, una muntanya màgica per a molts de nosaltres. Albert Alegret
Convivència. Les flors i els insectes viuen conjuntament i ens donen imatges tant espectaculars i boniques com aquesta, on veiem l’insecte enfilat damunt d’aquesta preciosa flor blanca. Miquel Montané
Puputs. Captades a Sant Llorenç de Morunys mentre discutien al jardí de casa. Una amb una cresta ben alta i oberta semblava cridar-li a l’altra, que estava una mica més cohibida. Una casualitat poder-les captar. Llorenç Canals
Paisatge estiuenc. Un lector ens fa arribar aquesta fotografia des de la Punta Marinera de Lloret de Mar, on podem veure un cel ben net i el mar tranquil, tret de la zona per on passeja el vaixell. Joan Casellas Jorba
Cardona. Posta de sol captada des de la Coromina. De fons podem veure un imponent castell de Cardona, considerat una de les fortaleses medievals més importants de Catalunya. Jaume Casals
És l’hora de dinar. En aquesta imatge que ens ha fet arribar un dels nostres lectors, podem veure que mare i filla estan menjant fulles de bledes, fent un àpat abans de sortir i corrent pels camps. Jaume Casals
Riera de Talamanca. Una bucòlica imatge de la riera de Talamanca un dia al matí en la qual els raigs de sol mostraven la bellesa de l’entorn. Mateu Comellas
Hortalissa. Pebrot, pebrina, pebre... Hi ha molts noms i moltes variants d’aquesta hortalissa d’estiu segons la mida, el color, si pica o si es consumeix fresca o assecada. A la imatge, comencen a treure el cap els primers pebrots. Yasmina Roig
Sant Martí de Torroella. Abans de la descàrrega d’una tempesta es van poder observar com els núvols s’acostaven i amenaçaven pluja. Esteve Boix Rosal
L'escorça. Es tracta de la coberta externa i dura que serveix per protegir del foc el tronc i les branques. L'escorça s'ha utilitzat per fer vestits, canoes i cordes. A aquesta imatge podem veure que aquest tronc també serveix com a niu Eva Crespo
Lepidòptera. La papallona té unes ales grans, amb una varietat de colors i dibuixos que fa servir de camuflatge per enganyar l’enemic. Es pot trobar en llocs de plantes amb flor, en prats, muntanyes... Josep M. Coll
Pit-roig. Aquest ocellet insectívor curiós i simpàtic de pit ataronjat-vermellós, d’aquí el seu nom, es va veure a Aliaga (Terol). Aquest ocell se sol veure caminant o saltant arran de terra pels horts o jardins. Pedro Tudela
Temptacions. La gavina no va poder resistir la temptació del que li estaven mostrant: un musclo deliciós. A la imatge podem veure just el moment en el qual la gavina s’acosta per capturar-lo. La fotografia es va fer a la Corunya. Mateu Comellas
Manresa. Imatge espectacular captada al vespre durant la caiguda d’una forta tempesta a Manresa. El llamp va il·luminar el cel i perfilava el contorn de la torre 1 de la Font dels Capellans. Enric Ghoula
Curiositats. La mel és un fluid dolç i viscós produït per les abelles i d'altres insectes a partir del nèctar de les flors. Com podem veure en aquesta imatge, la nostra amiga està fent les postres amb el sucre. Yasmina Roig
Verd, verd. Una de les nostres lectores va poder captar aquesta imatge d'una petita granota, que estava caçant insectes a la claror d'un petit fanal que té al jardí de casa seva, al Pont de Vilomara. Mari Ángeles Fernández
Delta de l’Ebre. A la imatge podem veure uns núvols espectaculars, que es barallen amb el sol. A sota hi ha el Montsià, i sota el seu recer trobem Sant Carles de la Ràpita Javier Martínez
Lotus de l'Índia. És una planta aquàtica perenne. Moltes parts d'aquesta planta són utilitzades en la cuina de l'Índia, Tailàndia, Cambodja, Vietnam i la Xina. També tenen propietats medicinals i cosmètiques. Jaume Casals
Llimoner. Del gènere cítric, molt conegut pel seu fruit, la llimona, una fruita comestible de sabor àcid i extremadament fragant que s'usa principalment en l'alimentació. Qui diu que no és bo un sorbet de llimona a l'estiu? Refrescant oi? Yasmina Roig
Manresa. En aquesta imatge podem observar una de les fases de la lluna, la Lluna creixent que un dels nostres lectors va poder captar, coincidint sobre la basílica de la Seu de Manresa. Jonathan Tapia Coronado
Florit. La rosa és la flor del roser. Aquest el podem veure ben florit de roses vermelles. Les roses són de les flors més comunes venudes pels floristes, així com un dels arbustos més populars de jardí. Meritxell Estany
Verds. Un tram del riu Aiguadora, o l’aigua d'Ora, té molta verdor, tot i que el cabal baixa fluixet. És un riu prepirinenc de les comarques del Berguedà, Solsonès i Bages, afluent per l’esquerra del Cardener en el qual desguassa a prop de Cardona Patrocini Sucarrats
Sant Carles de la Ràpita. Ja es pon el sol, ens diu que per avui ja ha acabat la seva feina, deixa pas a la nit i ens diu fins demà. Abans, però, ens deixa aquesta bonica imatge. Isabel Bautista
La fresca. Aquests dies tan calorosos tothom busca l’ombra per poder estar una mica més fresc, fins i tot els animals busquen aquesta ombra desitjada. Aquest gat prenent la fresca al costat d’un arbust. Cristina Puig
El mirabolà. Una pruna petita semblant a una cirera és el fruit de la prunera vermella. Com és molt dolç, és aconsellable consumir-lo fresc. La pela, molt dura, és de color groc o vermellós. Josep M. Coll
Cardona. Amb aquests dies de calor, si ens llevem una mica d’hora, podem veure una de les imatges més boniques del dia, la sortida del sol. Així que si voleu donar un volt, cal fer-lo abans no surti el sol, com ho fan aquests falciots. Montse Canal
Clavell de paper. Es tracta d’una de les flors més elegants –Zinnia elegans. Són solitàries, generalment de colors vius, i atreuen molt les papallones. En aquest cas, ha atret aquesta abella. Montse Cardona
Montserrat. Arriba el moment del dia en què surt el Sol per l'horitzó, això ho coneixem tots com l’albada. És un dels moments més bonics i especials, ja que anuncia un nou dia. Jaume Casals
Vinyes. A les terres de parla catalana es conrea en vinyes o vinyars l’espècie Vitis vinifera per obtenir-ne raïm. Imatge d’una de les vinyes del Bages amb el mas de Sant Iscle al fons. Toni Estefanell
Cardona. El sol anava de baixa i deixava anar uns rajos de claror per intentar passar entre els núvols, però aquests no els deixen perquè estan preparant una forta tempesta. Patrocini Sucarrats
Blat. És època de segar, i aquest camp és de blat. També es pot veure la palla molt blanca, pel fet de no haver plogut durant aquestes últimes setmanes. Imatge captada a Avinyó. Dolors Suades
Lepidòptera. La papallona té unes ales grans, amb una varietat de colors i dibuixos que fa servir de camuflatge per enganyar l’enemic. Es pot trobar en llocs de plantes amb flor, en prats, muntanyes... Josep M. Coll
Riner. El sol marxa, ens diu que avui ja ha fet la feina, però abans de marxar ens deixa aquesta imatge tan bonica d'ell i dels núvols i les muntanyes de fons. Imatge captada al Camí de Riner. Lídia Órrit
Vespa. És una espècie d’insecte himenòpter de la família Vespidae. Té una longitud de 5 cm i una envergadura alar de 7,5 cm. És molt corpulenta i té un potent verí capaç de dissoldre els teixits. Isaac López Larrea
Llac de Sant Maurici. Fent una passejada pel llac de Sant Maurici, al Pirineu, un lector va poder captar aquests salts d’aigua que desemboquen al llac. Precioses imatges de tot el voltant. Llorenç Canals
Cardona. Hem passat per un període en què els núvols brillaven per la seva absència. Però han tornat, amb tempestes al nord, que mentre descarreguen ens permeten gaudir de les acotonades castelleres. Josep M. Coll
Floració. Un bonic cactus en plena floració. Les flors dels cactus són una autèntica meravella. Quan brollen, malgrat que es mantenen obertes molt poc temps, alegren el lloc on són. Meritxell Estany
Lliure com el vent. Dintre d'aquest paisatge tan especial i bonic, veiem el Pedraforca envoltat de molta vegetació i, de fons, si ens hi fixem bé, hi ha el Goku, un cavall blanc, preciós i lliure com el vent. Joan Casellas
Cardona. És agradable llevar-se d'hora, ja que podem veure imatges com aquesta que ens ha fet arribar un dels nostres lectors. Hi veiem una bonica albada amb el majestuós castell de Cardona. Jaume Casals
Gerd. A més de ser comestible, del fruit s’obté un xarop oficinal molt perfumat, colorants i modificadors del sabor. Tradicionalment les fulles s'han utilitzat com a relaxant uterí, com a estimulant i en infusió, per al tractaments. Yasmina Roig
El rei de l’arboç. Charaxes jasius buscava la humitat del rec dels arbres per calmar la set. L’hàbitat: llocs càlids i secs, boscosos o arbustius, preferentment en vessants, tot i que també lluny del seu hàbitat i en zones urbanes. Marcel·lí Puigdellívol
Solsonès. Ja arriba l'hora, ja té ganes de marxar i ens diu adeu, però abans ens regala aquesta llum ataronjada tan càlida per acomiadar el dia. Fins demà. Lídia Òrrit
Clavellina. D’origen europeu, pot tenir una alçada d’uns 20 centímetres. Floreix a la primavera i començament de tardor. Flors de color blanc, vermell i rosa. Josep M. Coll
De postal. Fotografia captada a prop del Parc Ambiental de Bufalvent. Hi podem observar les muntanyes de Montserrat acompanyades d’un paisatge verd i estiuenc que deixa embadalit. Volamunt
Comença el dia. Bonica imatge, enviada per un lector, de la sortida del sol al Moianès. Hi podem veure un sol potent sortint per darrere les muntanyes, i uns rajos intensos que il·luminen el paisatge. Carles Illa
Vermell intens. En uns camps de blat a Soriguerola, un dels nostre lectors va captar aquesta bonica fotografia d’una rosella, coneguda també com a pipiripip. Emili Giménez
Capbussó. A l'estiu tots els éssers busquem l'ombra i l'aigua per poder refrescar-nos una mica. En aquesta imatge podem veure unes granotes que estan ben fresquetes dins de la bassa d'aigua. Jaume Casal
Manresa. Capvespre d'estiu al parc de l'Agulla de Manresa. En aquesta imatge podem observar els reflexos dels rajos del sol a l'aigua, una imatge molt agradable que dona sensació de relaxació. Yasmina Roig
Abella. Les abelles són unes grans desconegudes. Aquests insectes no només ens proporcionen productes com la mel, sinó que són una peça vital dins el nostre ecosistema per al manteniment de la biodiversitat i producció d'aliments. Jaume Casals
Contrast. En aquesta imatge captada des de dalt del dipòsit salí de Sallent, podem observar els contrastos de la terra amb els arbres i els camps de cereal. Albert Alegret
Cardona. El matí comença amb un cel pràcticament net de núvols, però n'ha crescut un grupet que tapen el sol i fan que el matí sigui més fresc. Ells també volen fer la seva durant els dies d'estiu. Josep M. Coll
Ull. Del gran duc, en Furby, del Parc Ambiental de Bufalvent. La més grossa de les rapinyaires nocturnes. Tot i que només fa 75 cm de longitud, el més espectacular és la seva envergadura i uns ulls grossos i ataronjats Volamunt
Passejant. Sempre que es fa una caminada llarga, es pot trobar alguna cosa que crida l’atenció. El nostre lector va veure en un tancat aquesta vaca amb tres vedells. Si són seus, no és un fet gaire habitual. Josep M. Coll
Moianès. Comença el dia, el sol vol sortir i és fort, sembla una gran bola de foc que ens avisa que ja ha començat, que el dia serà calorós, serà un dia d’estiu més a la comarca del Moianès. Carles Illa
Contrast. Aquests dies hem pogut veure com molts camps de blat ja comencen a ser segats. En aquesta imatge encara no ha passat això i podem veure una fotografia preciosa del blat i les flors acompanyats del sol. Emili Giménez
Ardèvol. El sol ja marxa, diu fins demà i vol deixar pas a la nit, la negra nit a Ardèvol amb les espigues al vent. Ardèvol és un poble del municipi de Pinós, al Solsonès Mercè Climent
L’aranya. L’aranya sempre em fa recordar el museu de microminiatures de Besalú. Com pot ser que una cosa tan petita pugui tenir aquesta perfecció de dibuixus i colors a l’esquena per fer fugir l’enemic? Josep M. Coll
Collita. Durant l’estiu toca treballar i, com podem veure en aquesta imatge, les formigues ja fa dies que han començat a recol·lectar queviures per tenir el magatzem ben ple de cara al temps de fred. Yasmina Roig
Eriçó. Tothom busca la fresca, i aquest eriçó també ho fa. Quan es veuen amenaçats, els eriçons són capaços de cargolar-se per formar una bola de pues. Pep Abancó
Els gira-sols de l’avi. A l’hort de l’avi de la Paula, el Javier va poder fotografiar aquests gira-sols tan bonics i grans. Fins i tot podem veure com una abella fa la feina que millor coneix, la pol·linització. Javier Martínez
Manresa. Jugant amb les ombres de la posta de sol al parc de l’Agulla, una de les nostres lectores ha captat aquesta divertida fotografia. Fer esport durant la posta de sol pot ser gratificant. Yasmina Roig
Magranes. És un dels conreus fruiters més antics. A Navarcles, les magranes comencen a créixer amb força i a principi de tardor ja podran ser collides. Yasmina Roig
Osca. Fotografia enviada per un lector des d’Osca, concretament al riu Vero, d’aigües transparents i de bonics racons sorprenents. A la imatge podem observar la cova del Picamartillo. Patrocini Sucarrats
Sortida del sol. La setmana passada, les temperatures van baixar una mica. Hi havia tempestes al nord del país, però el sol sortia amb força i amb la companyia de la pols del desert. Josep M. Coll
Flor de la figuera de moro. Les flors, en forma de corona, neixen de les arèoles en les vores dels segments. Floreix una vegada l’any, i tant el fruit com la flor poden ser de diversos colors, des del groc fins al vermell. Yasmina Roig
Mare i fill. A Cal Monegal, un dels nostres lectors va poder captar aquesta bonica imatge d’un vedell i la seva mare en un prat. Sorpresos van mirar a càmera per ser fotografiats. Meritxell Estany
Gironella. Una bonica imatge de l’eclipsi de lluna parcial de fa uns quants dies. El nostre lector ha fet encaixar la lluna amb el campanar de Gironella (Berguedà). Sergi Boixader
Cardona. Els cavalls pertanyen a la família dels èquids i són mamífers ungulats. La femella és l’euga. El seu principal aliment és l'herba. També ho són els pinsos i els farratges. Josep M. Coll
Ginesta. És una planta amb flor de la família de les Fabaceae. És l'única espècie del gènere Spartium, de la tribu Genisteae. La paraula deriva del llatí genista amb la mateixa significació. Jaume Casals Pujol
Sortida del sol. Imatge enviada per un lector només començar el dia per Collsuspina. Com podem veure, el sol treu el cap per darrere l’arbre i comença a il·luminar la carretera amb uns rajos potents. Carles Illa
Bestiar. Imatge captada al terme de Viladordis, on hi observem aquests animals acalorats menjant herba sota el sol. Volamunt
Puigcerdà. Fotografia enviada per un lector des del camí dels enamorats. Al fons, podem veure el llogaret de Sant Jaume de Rigolisa, nucli de Puigcerdà fronterer amb França. Juan Pablo Torrents Faura
Bergús. El sol pressiona, ja que no té cap núvol que li ho impedeixi, i tot està sec. Ja ha passat la recol·lectora, també l'empaquetadora, només queda la palla. Ara li toca al tractor retirar les bales del camp. Josep M. Coll
Arna. Moltes de les espècies animals anomenades «arnes» en català pertanyen a les famílies dels tinèids i piràlids. Aquesta està xuclant el nèctar de l'àrnica que es cull al Bages. Damià Vendrell i Roca
Hipericó. Pericó o herba de Sant Joan, és una planta rastrera, coneguda a l'antiguitat com a màgica pel fet que floria la nit de Sant Joan. La flor, molt vistosa i de color groc, té al seu interior una abella pol·linitzant. Josep M. Coll
Albada. Bonica fotografia, enviada per un lector, de la sortida del sol d’aquest divendres passat al Moianès. Com podem observar, el sol treia el cap per darrere de les muntanyes i deixava el cel amb un to lilós. Carles Illa
Moianès. L’albada ja es pot veure. Comença a despertar l’astre més apreciat de tots: el Sol, que ja vol dir-nos bon dia a tothom i començar a escalfar com només ell sap. Carles Illa
Avella de la mel. La seva relació amb la mel fa que aquest insecte aparegui en nombroses obres literàries com a símbol de la primavera i la dolçor. També com un animal treballador a la faula, igual que la formiga. Yasmina Roig
Ladybug. Una marieta, de colors lluents molt vistosos, amb fons vermell, carabassa, verd o groc i un nombre variable de taques negres. És un insecte molt popular entre els infants, que se’l posen al palmell de la mà ben estesa. Gemma Subirana
Xuclamel comú. La floració té lloc entre els mesos de juliol i setembre. Les flors, d’uns 4 cm, són blanques o grogoses, a vegades de color rosat també. Són molt oloroses. Joan Manel Cano
Formigues. Les formigues, negres i vermelloses, poden tenir diferents mides. També poden aixecar molt de pes, el més habitual seria 20 vegades el seu propi pes. Josep M. Coll
Cardona. L’albada la coneixem com el temps que transcorre des de trenc d’alba fins a la sortida del sol. Foto enregistrada a Cardona, on podem veure un paisatge molt ataronjat gràcies a l’albada. Jaume Casals
Tanarida. Les seves fulles joves són consumides a l’Europa central i a Anglaterra com a espècia per condimentar nombrosos productes de rebosteria. Les flors seques o fresques són un element decoratiu força utilitzat. Yasmina Roig
Igualada. En aquesta imatge que ens ha fet arribar un dels nostres lectors, podem veure les meravelles que poden arribar a fer els núvols, els quals fan formes increïbles que contrasten amb el cel blau. Jaime Carlos Diez
Relax. Als llacs de Covadonga, a vegades anomenats Llacs d'Enol, un dels nostres lectors va fer aquesta fotografia, en què es poden veure dues vaques relaxant-se al costat dels famosos llacs dels Pics d'Europa, a Astúries. Òscar Baena
Família. A Sant Llorenç de Morunys, un dels nostres lectors ha pogut captar aquesta bonica imatge de Puputs a un dels jardins de la vall, mentre la mare li donava menjar al petit, bonic oi? Llorenç Canals
Moianès. De la nit sempre en podem gaudir, i més si són nits d’estiu. Aquesta imatge és de la nit més curta de l’any, en què es veu la lluna en l'última fase del cicle lunar, minvant. Carles Illa
Orquídia. És una planta perenne i resistent. La majoria d’orquídies necessiten claredat i eviten en tot moment la filtració de raigs directes. Un misteri de forma i funció. Joan Manel Cano
Ramat. Cada cop hi ha menys ramats al municipi de Cardona. Com el sol ja comença a picar, i elles encara duen el vestit de llana, les ovelles busquen l’ombra per passar menys calor. Josep M. Coll
Sant Joan de Vilatorrada. Els núvols ja fan de les seves, envolten el Collbaix i no deixen que el sol s’acomiadi d’ella, una de les muntanyes màgiques que tenim a la comarca Mar Romero
Sant Joan de Vilatorrada. Un dels nostres lectors ens ha fet arribar una imatge espectacular d’una tempesta elèctrica que va poder veure de nit a Sant Joan de Vilatorrada. Pere Tomàs
Anys enrere. Els fòssils són restes d’organismes que van viure en el passat o empremtes de les seves activitats que s’han conservat en roques sedimentàries. La de la fotografia pertany al terme de Mura i Talamanca. Marta González
Orenetes. Aquestes orenetes, a les quals els queda poc temps per aixecar el vol, estan esperant que la seva mare torni al niu, ja que sembla que tenen gana. Ramon Quintana
Maçaners. Un dia diferent. De fons podem veure un mar de boires que no ens deixa veure el paisatge. Prop de Maçaners, un poble de la comarca del Berguedà, prop de Saldes. Albert Alegret
Drosanthemum. Planta procedent del Sud-àfrica. De flors cridaneres de color vermell, rosa o púrpura. Molt resistent en cas de sequera i es pot fer servir als jardins com a gespa. Josep M. Coll
Ase. En els darrers anys el ruc català ha estat considerat com el símbol de Catalunya. El ruc de raça catalana és dels més grossos. Aquesta imatge mostra un ase tafaner a l'Oller del Mas. Yasmina Roig
Cardona. El cel pràcticament net, solament amb pinzellades de núvols prims, els camps que esperen la recol·lectora, i les roselles, ben vermelles, són una bonica decoració per a aquest paisatge estiuenc. Josep M. Coll
Prenent el sol. La Xakali, un pollet d’àguila de Harris del parc ambiental de Bufalvent, pren el sol de primavera. Són ocells originaris dels deserts de Sud-amèrica. Volamunt
Segadora. Ens arriba aquesta imatge, en la qual podem veure una segadora, fet habitual durant aquests dies, als nostres camps; però el que no és tan comú és l’hora en què treballaven, però és quan els camps estan a punt, i no esperen. Carles Pla
Xicoia. Més conegut com a dent de lleó. La planta sencera és comestible, les arrels són amargues, però tanmateix es mengen crues o bullides, com a aperitiu o acompanyament. Mil llavors preparades per conquerir el món. Joan Manel Cano
Cereals. A la imatge que ens ha fet arribar un dels nostres lectors podem veure un bonic camp de cereals, el qual, segons sembla, ja està a punt per a la recollida. Josep M. Borés
El Moianès. Comença el dia a la comarca del Moianès. El sol ja s’ha despertat, comença a escalfar i il·luminar el dia, i crida tothom a llevar-se. Carles Illa
Flor del magraner. La magrana és una de les fruites dolces típiques de la tardor. Sovint es fa servir per preparar postres i és molt vistosa. També combina perfectament amb els gelats, els iogurts i els formatges. Eva Crespo
Llagosta verda. Per les seves llargues antenes, sembla ser una llagosta verda (Tettigonia viridissima), la qual ha trobat un habitacle d’allò més bonic, una rosa vermella de jardí, que és el símbol de la dinastia reial anglesa. Pedro Tudela
Bages. El sol ja marxa, es vol acomiadar fins l’endemà, però no ho fa sense abans mostrar els seus últims raigs. Aquesta bonica imatge està presa al parc de l’Agulla de Manresa. Yasmina Roig
Montserrat. En aquesta imatge podem veure com uns núvols que tenen pressa comencen a envoltar Montserrat, una muntanya màgica. Imatge feta des de la Mola. Benjamí Santacana
Dimorfoteca. Aquestes flors tenen una forma semblant a les margarides i diversos colors, com el blau, el groc i el púrpura. Les varietats de cultiu floreixen contínuament, sempre que es fertilitzin i es reguin sovint. Cristina Puig Irla
Cargol treu banya. Aquesta és una de les fotografies més difícils de fer a causa de l’alta velocitat del protagonista. El caragol, si té la sensació de perill, s’amaga dins la closca. És molt apreciat a la cuina, ja que té poca grassa i poques calories. Josep M. Coll
Bages. Imatge de juny, però podria ser tranquil·lament de qualsevol dia d'hivern després d'una petita nevada. Dels pollancres cau el borrissol i deixa una bona catifa a terra. Josep M. Coll
Cabra. Un dels nostres lectors va poder captar aquesta imatge. Es tracta d'un mascle de cabra salvatge, que ocupen hàbitats molt variats però tots amb escarpaments rocosos, des de prop del mar fins a l'alta muntanya. Jordi Tatinyà
Papallona reina. De petits, a l’escola, ja ens ensenyen el cicle biològic d’aquest insecte fascinant. També ens expliquen que si li toquem les ales, encara que sigui delicadament, ja no podrà tornar a volar. Aquesta és una de les més espectaculars. Pere Garcia
Cardona. És ben cert que el sol és el rei, impressiona quan el veus radiant, tant al matí com al vespre sempre està radiant. Àngela Gassó
Cardot gros. El seu nom científic prové del grec i té el significat d’aliment espinós dels ases. Aquesta espècie de card és l’emblema nacional d’Escòcia des del segle XIII. Yasmina Roig
Pasturant. L’espècie humana ha modificat l’ecologia dels ecosistemes de mitjana i alta muntanya per generar pastures aptes per a la ramaderia extensiva. En aquesta imatge podem veure vaques pasturant Josep Feixas
Papallona. Aquest dijous passat, el cel d'Horta d'Avinyó estava infestat de la papallona del boix o eruga defoliadora. Aquesta nova plaga és originària de les regions subtropicals humides de l’est de l’Àsia. Damià Vendrell i Roca
Lliris. Lilium és un gènere amb vora un centenar d'espècies dintre la família de les liliàcies. S'estenen per gairebé tot Europa, la major part d'Àsia i el Japó, al sud de les muntanyes Nilgiri a l'Índia, i al sud de les Filipines Concepció Gilabert
Albada. La sortida del sol a Cardona quedava difuminada per les bandes de núvols prims, i acolorida per la pols en suspensió que hi havia a l'aire. Bonica estampa del paisatge amb un ocell acabant de decorar el cel. Josep M. Coll
Sortida del sol. Albada a Cardona la setmana passada. Com podem observar, el cel rogent estava ple de núvols molt densos que semblaven portar pluja, però al final va quedar en no-res, ja que el sol va tenir més força. Josep Badia
Cardona. El romanticisme també existeix en el món animal. La vaca i el toro no se separen en cap moment mentre pasturen i mengen tranquil·lament la tendra herba del camp. Josep M. Coll
Tomàquets. Ens arriba aquesta fotografia feta a Manresa d’un tomàquet que ja volia sortir. La tomaquera pertany a la família de les solanàcies, que inclou cap a 75 gèneres i unes 2.300 espècies de plantes productores d’alcaloides tòxics. Maria Ángeles Fernández
Gripau. És un gripau comú. Aquesta imatge ha estat captada al Moianès. És el més gros d'entre els gripaus del Bages. És de costums terrestres i d’activitat nocturna. Jordi T. S.
Descans La Quitu és feliç sota la figuera, fresqueta i tranquil·la, I fa una becaina. Als animals també els agrada fer el ronso de tant en tant. Àngela Gassó
Moianès. Comença el dia al Moianès, el sol ja surt, però els núvols volen fer de les seves i es posen al seu davant, serà perquè els escalfi?, o perquè volen jugar a fer formes i colors amb els seus reflexos? Carles Illa
En defensa. Aquesta au és la Furby, té uns cinc anys i és el gran duc del parc ambiental de Bufalvent. A la imatge es pot veure com protegeix el menjar que li han donat obrint les ales per semblar més gran. Volamunt
Fòssil. Al parc natural del Cadí-Moixeró s’hi troba l’orella d’os (Ramonda myconi), considerada un fòssil vivent de la vegetació tropical que durant el Terciari, fa més de 20 milions d’anys, va ocupar els Pirineus Jaume Grandia
Crepuscle. Hi ha dies que la posta de sol té pocs ingredients per fer una fotografia que tingui vida pròpia. La de la imatge tenia els justos i va permetre captar el sol partit per la meitat per un núvol. Josep M. Coll
Solsonès. Imatge captada a Olius, vista des de la casa Marcús. Olius és al bell mig de la comarca. A la imatge podem veure com els rajos de sol travessen els núvols i deixen aquesta bonica vista. Montse Cardona
Fent camí. Canvi de casa, comencen el camí. Les vaques van a la recerca dels prats d’herba fresca. Aquesta imatge va ser captada al seu pas per la Pobla de Lillet. Fina Pardo
Cereals. En aquesta imatge podem veure camps plens de blat, amb el seu color groguenc. Camps del Bages amb la muntanya màgica per excel·lència de la comarca, Montserrat. Toni Estefanell
Castelladral. En aquesta imatge podem veure com el sol ja marxa, ja diu fins demà, però abans ens deixa aquesta vista de l'església de Sant Miquel de Castelladral, al terme de Navàs Albert Alegret
Crisantem. Aquestes flors es van introduir al Japó al segle VIII. L’emperador de llavors les va adoptar com a flors del segell imperial. A la imatge podem veure que ni els insectes es resisteixen a la seva bellesa. Isaac López
Vinyes. A Catalunya el paisatge rural mediterrani clàssic, amb grans esteses d'olivera i vinya, es troba en punts molt concrets del territori. Aquesta imatge pertany a les vinyes de l'Anoia. Benjamín Santacana
Pla de Bages. Fotografia enviada per un lector on podem observar un camp de cereals ben sec i acabat de segar. Es considera que el conreu dels cereals ha permès el sorgiment de les grans civilitzacions, ja que han estat objecte de l'agricultura. Jaume Grandia
Comí. És una planta de la família de les apiàcies que es fa servir de condiment. És originària de la zona que va de l’est de la regió mediterrània fins a l’Índia. Aquest exemplar ben moll el van trobar a Manresa la setmana passada. Yasmina Roig
Petxines. Passejant per la platja, podem trobar les petxines escampades de moltes maneres curioses i en llocs inesperats. Aquí podem veure’n unes dins de les altres. f Patrocini Sucarrats
Orenetes. L'Oreneta vulgar (Hirundo rustica) és una au migratòria. Arriben a Catalunya entre l'abril i el maig. Torna al seu lloc d'origen, Àfrica, al setembre. Un animal que s'ha de protegir, ja que eliminen gran quantitat de mosquits Josep M. Coll
Sant Llorenç de Morunys. Fotografia feta al vespre per un lector, que observant cap a la serra de Busa va poder captar aquesta preciosa foto de la lluna, ben gran i rodona. Llorenç Canals
Colza. És una planta que es conrea per les seves llavors. Floreix a principi de la primavera amb unes vistoses flors grogues. De les llavors se’n treu oli. La resta de la planta serveix per alimentar els animals Josep M. Coll
Lluna plena. Espectacular imatge d'aquesta passada nit de la lluna completament circular i amb gran lluminositat en el primer dia de la seva fase lunar anomenada lluna plena o pleniluni. Pedro Tudela
Tortugues. Les tortugues són rèptils protegits per una closca. Podem trobar les d’aigua i les terrestres (com les de la foto). Aquestes estan prenent el sol per escalfar-se, ja que són animals de sang freda Josep M. Coll
Dàlia. La dàlia (Dahlia pinnata), de gran bellesa, Pedro Tudela
Puputs. Aquests eixerits ocellets captats a Sant Llorenç de Morunys són puputs, de la família dels upúpids i de l’ordre dels coraciformes. En aquesta escena, la mare donava menjar al fill. Joan Casellas i Jorba
Coll de Pal. Ens arriba aquesta fotografia des del Berguedà, on s’hi respira molta pau i tranquil·litat. Com podem observar, la muntanya és ben verda i, de fons, el Pirineu treu el cap i ens mostra la poca neu que li queda. Llorenç Canals
Albada. Fotografia feta a Pinós d’una sortida del sol amb un cel completament net de núvols. La temperatura era de 5 °C, però a mesura que avançava el dia la calor es va anar tornant la protagonista. Josep M. Coll
Sota la pluja. El roser miniatura o roser nan, comunament conegut com a rosa pitiminí, és una mutació de nanisme d’algunes roses antigues i un grup d’híbrids de roses modernes de jardí. Yasmina Roig
Figa de moro. És una espècie invasora originària d’Amèrica. De flors grogues molt vistoses. Floreix del maig al juliol. El fruit, de color vermell quan és madur, està cobert d’espines, és dolç i ric en aigua, i es pot recollir entre el juny i l’agost. Josep M. Coll
Sant Llorenç de Morunys. Amb la pluja de dimarts passat, un lector va poder captar aquesta bonica estampa de l’arc de Sant Martí amb un cel ben fosc de fons i un raig de sol que il·luminava un tros de la vall. Llorenç Canals
Cardona. El matí de dilluns passat va començar amb un tro que despertava tot el poble, i seguidament un ruixat. Al migdia van sorgir els cumulonimbus amb les nuvolades al Pirineu. Josep M Coll
Caçador caçat. És la llei de la naturalesa, una libèl·lula servint d'aliment a un pardal. Imatge capturada al berenador del parc de l'Agulla. Pedro Tudela
Lavanda. L'espígol és un arbust de la família de les lamiàcies o labiades, reconegut com a planta medicinal. També se l'anomena Lavandula angustifolia, que ve de lavo, que significa 'purificar'. Yasmina Roig
Informació local
Classificats
Regió7
Altres webs del Grup Prensa Ibérica Media
Altres webs del Grup Prensa Ibérica Media
Diari de Girona | Diario de Ibiza | Diario de Mallorca | Empordà | Faro de Vigo | Información | La Opinión A Coruña | La Opinión de Málaga | La Opinión de Murcia | El Día | La Opinión de Zamora | La Provincia | La Nueva España | Levante-EMV | Mallorca Zeitung | Regió 7 | Superdeporte | The Adelaide Review | 97.7 La Radio | Euroresidentes | Lotería Navidad | Premis cinema | Compra Mejor | Prensa Ibérica 360 | Neomotor | Guapísimas | BuscandoRespuestas | VerdeyAzul | Tendencias21
© Edicions Intercomarcals, S.A. Tots els drets reservats.