Arriba un dels moments més esperats del torneig. Perquè s’ha anunciat. Perquè és simbòlic. Arriba el moment en què una dona xiula un partit del Mundial. Podia ser qualsevol de les tres àrbitres convocades, però el privilegi se li entrega a la francesa Stèphanie Frappart. La pionera. El sobrenom que la podria acompanyar tota la vida.

La designació s’ha produït per al ja tardà partit 44 del Mundial, l’Alemanya-Costa Rica, tot i que decisiu en la jornada final del grup E. Frappart estarà acompanyada de dues assistentes per quadrar el cercle del triangle. L’acompanyaran a les bandes la brasilera Neuza Back i la mexicana Karen Díaz Medina. Alguns àrbitres ja han xiulat dos partits, com l’italià Daniele Orsato i el brasiler Wilton Sampaio, per citar-ne els dos primers, igual que Antonio Mateu Lahoz.

Esperant a la banda

Per fi els ha arribat el moment de saltar a la gespa i de ficar-se dins del rectangle de jugar perquè, fins ara, la seva activitat s’havia limitat a exercir de quart àrbitre (Frappart, tres vegades) o de suplents. Continuaran esperant a la banqueta, o a la grada, com els futbolistes, les altres dues àrbitres (la ruandesa Salima Mukansanga i la japonesa Yoshimi Yamashita) i l’altra assistent, la nord-americana Kathryn Nesbitt.

La històrica convocatòria de les sis àrbitres es va convertir en especialment emblemàtica tractant-se, a més, del torneig de Qatar, un país on les dones no tenen la llibertat plena dels homes ni la igualtat de drets. Aniran vestides com els seus col·legues –utilitzaran l’uniforme de color verd, un dels cinc colors de l’equipatge arbitral–, tot i que a ulls de la societat qatariana no sigui ben vist.

Primera en tot

«Vull recordar que són aquí per la seva qualitat i no pel seu gènere», va recalcar Pierluigi Collina, el president del Comitè Arbitral de la FIFA, per remarcar l’elecció pels mèrits contrets més que pel simbolisme de la decisió.

Frappart ha tornat a ser la primera d’entre les dones, potser perquè el seu nivell ha sigut ja verificat diverses vegades. Després d’haver escalat tots els esglaons del futbol femení (va xiular la final del Mundial del 2019), quan ja havia debutat en la Ligue 1 de França, va obtenir la internacionalitat en les competicions masculines: la Supercopa del mateix any entre el Liverpool i el Chelsea, el Juventus-Dinamo de Kíiv de la Champions (2020) i va ser el quart àrbitre en el Turquia-Itàlia que va obrir l’Eurocopa (2021).

A l’Àfrica i l’Àsia

Va superar tots els tabús, i més va haver de lluitar Mukasanga, la primera dona del continent africà, distingida aquest any amb el Zimbàbue-Guinea de la Copa de l’Àfrica. La japonesa Yamashita va sumar el partit Melbourne City-Jeonnam Dragons de la Champions asiàtica per adquirir rodatge abans de viatjar a Doha. És la representant del Japó en el col·lectiu mundial d’àrbitres seleccionats. 

«Estic molt orgullosa de participar en el Mundial i de viure aquest moment amb els meus germans», va explicar Mukasanga en la jornada de portes obertes de l’estament arbitral a Doha. «Ens sentim part d’un equip», va dir Nesbitt, que ha exercit quatre vegades d’assistenta de VAR del fora de joc i avui donarà un cop de mà a les seves col·legues.