APUNT

La nostra argentinitat

Lewandowski saluda a Messi antes del Polonia-Argentina en Doha.

Lewandowski saluda a Messi antes del Polonia-Argentina en Doha. / FCBARCELONA

Jordi Puntí

Polònia-Argentina. Abans de començar el partit, l’aficionat culer vol creure que té el cor dividit: ¿Lewandowski o, sí, és clar, Messi? Als cinc minuts, però, després de veure que el 9 polonès ha de fer la guerra pel seu compte, les prioritats s’imposen. Que guanyi l’Argentina, és a dir, que guanyi Messi, i que passin com a primers de grup. Tots volem veure’l aixecar la Copa del Món, no perquè hagi de demostrar-nos que és el millor de la història, sinó perquè –com em va dir una vegada un taxista de Buenos Aires– així tindria més «argentinitat» i els seus compatriotes el creurien.

Els barcelonistes veiem els partits de l’Argentina com si fos el seu Barça. En un exercici de daltonisme interessat, canviem el blaugrana per l’‘albiceleste’. Són molts anys veient jugar Leo Messi a casa i en tenim prou amb uns minuts per reviure sensacions que teníem adormides: la seva omnipresència, la fe que ell només pot fer canviar el partit, però també la convicció que el seu joc fa millors els companys. Ahir, per exemple, vam veure diverses vegades la jugada en què obre cap a l’extrem esquerre i, per un moment, esperàvem trobar Jordi Alba. Però, no, llàstima, la rebia Acuña.

Potser la diferència és que ara, avui, amb l’Argentina retrobem comprimides totes les versions que vam conèixer de Messi, i segons el partit també veiem el jugador que de vegades lluitava sol contra els elements. Si les càmeres l’enfoquen, de seguida escrutem la seva cara: ¿està espantat?, ¿se’l veu confiat? Ahir va estar tota l’estona molt seriós –li havien parat un penal que, a més, era un regalet ridícul–, però després va fer funcionar l’equip amb un repertori d’assistències. Una vegada ja tenien els dos gols a la butxaca, es va mostrar magnànim i, caminant, l’Argentina va jugar amb Polònia com un gat amb un ratolí simpàtic, sense fer-li mal. ¿Per què Polònia i no Mèxic? Vaig recordar el boxejador Canelo, el mexicà que fa uns dies va amenaçar Messi. Una venjança en fred. Tot el joc passa per ell, i ara toca Austràlia, un exotisme futbolístic.