El dia 18 de l’Espanya de Luis Enrique, va arribar la derrota amb el Japó i el moment per a una vegada alliberats de l’ensurt que el va tenir tres minuts fora del Mundial passar el primer resum.

Fins a 26 jugadors es va emportar el tècnic asturià, i ja van quedar en la primera fase clarament diferenciades les jerarquies en el camp i, per descomptat, els rols que els tenia assignats. Tres partits (golejada a Costa Rica, empat amb Alemanya i derrota amb el Japó) on només tres futbolistes (Unai Simón, Rodri i Dani Olmo) no han abandonat la gespa ni un segon.

És la primera escala d’un grup que es divideix fins en quatre nivells. Hi ha els pilars de Luis Enrique on s’inclouen, per descomptat, Busquets, Gavi i Pedri, el seu centre del camp de referència, l’únic que ha utilitzat a Qatar, i Laporte, el central esquerrà.

A partir d’allà ha construït Luis Enrique la seva Espanya, encadenada fanàticament al 4-3-3, sense introduir cap variació en el pla tàctic durant el torneig.

Laterals que canvien

Rere aquest reduït grup d’elegits que formen part del nucli dur de la selecció, Luis Enrique ha anat manejant diverses alternatives tant en la defensa –Rodri no es toca–, especialment en els laterals on Azpilicueta i Carvajal s’han alternat a la banda dreta de la mateixa manera que Alba i Balde han intercanviat la condició de titular al flanc esquerre.

A dalt, el seleccionador també ha mogut l’estructura ofensiva sota la condició, per descomptat, que és Dani Olmo i dos davanters més. En dos dels tres partits sense nou pur (era Marco Asensio) i contra el Japó amb nou autèntic: Morata.

On no hi ha debat per a Luis Enrique, una vegada passada la muntanya russa de la primera fase, és al centre del camp perquè ningú s’ha ficat en el trio Busquets, Pedri i Gavi, quedant la resta dels migcampistes en situacions residuals com passa amb Koke.

Set encara sense debutar

El capità de l’Atlètic està integrat en aquest tercer nivell on el protagonisme va decreixent. Grup completat per Pau Torres, Carlos Soler o Ansu Fati. És el penúltim esglaó d’un grup on hi ha fins a set futbolistes (inclosos, això sí, els dos porters suplents) que no han jugat encara ni un sol minut en el Mundial.Eric Garcia, Pablo Sarabia, Yeremi Pino, Marcos Llorente i Hugo Guillamón ni han trepitjat encara la gespa dels moderns i luxosos estadis qatarians, acompanyant sempre a la banqueta Robert Sánchez i David Raya, els porters alternatius a Unai Simón.