Orsic il·lumina l'adeu de Modric i dona el tercer lloc a Croàcia (2-1)

El Marroc, la revelació de Qatar 2022, s'acomiada amb una quarta posició que és el seu millor resultat en un Mundial

Mundial de Futbol 2022: Croàcia - Marroc

Mundial de Futbol 2022: Croàcia - Marroc / Alberto Estevez

EFE

La classe de Mislav Orsic va il·luminar l'adeu mundialista de Luka Modric i va donar a Croàcia el triomf (2-1) sobre la sorprenent Marroc, la qual cosa li manté en el podi de la cita universal després del subcampionat aconseguit en la passada edició.

Modric va culminar la seva quarta fase final amb un altre magnífic resultat que no pot entelar la derrota en semifinals davant l'Argentina. El jugador del Reial Madrid, declarat millor jugador de Rússia 2018, va tornar a completar un torneig modèlic, potser no tan brillant, però en el qual de nou va exposar la seva categoria malgrat els 37 anys que llueix.

Zlatko Dalic, seleccionador croat, no va voler que el seu capità es perdés la lluita pel tercer lloc. No ha anunciat la seva decisió encara el '10', però tot apuntava al fet que la trobada, donada la seva edat, seria el seu adeu a la Copa del Món, amb la incògnita de si seguirà per a la pròxima fase final de la Lliga de Nacions o si arribarà fins a l'Eurocopa 2024.

També va incloure en l'onze Dalic a un altre dels referents veterans de la plantilla com Ivan Perisic, en aquesta ocasió ficat a lateral esquerrà en comptes d'extrem. I a més va mantenir a Mateo Kovacic en la medul·lar i a Josko Gvardiol en el centre de la saga.

Havien avisat els croats que per a ells aquest partit pel tercer lloc no era ni molt menys un compromís descafeïnat. Era la seva final. El mateix per al Marroc, la gran revelació del torneig, que es va atrevir fins i tot a plantar cara en la semifinal a la totpoderosa França després d'anar deixant en el camí a potències com Bèlgica, Espanya o Portugal.

Walid Regragui també va mantenir a bona part de l'equip habitual excepte els lesionats i Azzedine Ounahi, un dels jugadors que més ha impressionat durant la competició i al qual va recórrer en el segon període.

La en altre temps anomenada 'final de consolació' va ser, sense ser res de l'altre món, més vibrant que el partit que va enfrontar a tots dos equips en la primera jornada de la fase de grups, que va acabar amb empat a zero i sense tot just arribades.

El desgast acumulat, la falta de frescor i fins a l'ambició més gran ofensiva dels 'Lleons de l'Atles' va permetre veure un partit més obert, amb més anades i vingudes. Això va afavorir a Croàcia, que aquesta vegada, malgrat que li faltava l'eix del seu mitjà del camp, Marcelo Brozovic, sí que va poder arribar de forma més assídua davant Yassine Bono, encara que també els pupils d'un intensíssim Regragui s'aproximaven a l'àrea de Dominik Livakovic.

L'intercanvi de gols inicial, semblants, després de sengles accions a pilota parada, reblades per dues centrals com Gvardiol i Dari, va fer presumir fins a un espectacle ofensiu. No va anar així. Tots dos equips van decidir afinar més les marques i frenar als seus rivals.

Tan sols es va sortir del guió Orsic, el bon jugador del Dinamo de Zagreb que va fabricar un bonic gol amb un tret col·locat al pal contrari al que Bono no va poder arribar per poc. Una llum de qualitat en un xoc que per moments era atabalat, amb molta intenció però sense precisió.

És el millor homenatge que li podia fer al seu capità i a la seva selecció. Guanyar el tercer lloc amb una miqueta de bella factura. Digne colofó a la carrera mundialista de Modric i a un altre magnífic torneig d'una selecció escacada.

La derrota no entela tampoc el tremend treball de Regragui i tota la selecció marroquina. Va donar de nou la cara. No es arredró en cap moment. Va buscar i va buscar. Va voler però no va poder i la falta d'encert en les àrees li va tornar a penalitzar. En-Nesyri va tenir al seu cap la pròrroga, però la pilota se li va marxar alt.

El quart lloc és una fita tan històrica per al Marroc i el futbol africà com per a Croàcia enllaçar el segon amb aquest tercer. Un tancament honrós estava assegurat per a tots dos equips, però el que va celebrar va ser el que va trobar la inspiració en el tir de Orsic i va poder festejar a Modric.