L'eliminació en els penals en els vuitens de final del Mundial 2018 també significa l'adéu de Gerard Piqué a la selecció, de la qual ha estat un protagonista i un líder indispensable per a la campiona mundial el 2010 i d'Europa el 2012, d'ara endavant sense ell, la seva jerarquia i les seves qualitats.

Llevat d'un gir inesperat, la seva decisió està presa i és pública des del 9 d'octubre del 2016, quan després del partit contra Albània, en l'enèsima polèmica generada al voltant d'ell, llavors per haver retallat la samarreta, va anunciar la seva retirada de la selecció al final del Mundial 2018, just el moment que ha arribat ara.

"Em cansa que es dubti del meu compromís. El Mundial de Rússia serà la meva última competició amb la selecció i espero viure'l amb moltes ganes", va assegurar llavors a la zona mixta de l'estadi Loro Borici, cansat de tot el soroll al seu voltant cada vegada que va vestir la samarreta de la 'Vemella', xiulat en molts dels camps que va visitar.

Dos anys després, amb 102 partits com internacional, ha arribat aquest moment, la data límit que va marcar llavors i que va confirmar al llarg d'aquesta fase final de Rússia, després del primer xoc davant Portugal (3-3) a Sotxi. "No és un tema que calgui tocar ara. És una decisió bastant ferma", va dir el passat dia 15 de juny.

"Mai saps al cent per cent el que passarà. Però quan dic una cosa ho acostumo complir. Crec que ha arribat el meu moment i espero que puguem guanyar per anar-me'n per la porta gran", va apuntar a la vegada el defensa de la selecció espanyola, que se'n va sense aquest objectiu a Rússia 2018, però amb la certesa de tot el que ha donat a l'equip.

"Estic molt orgullós. La selecció significa moltíssim. Han estat ja deu anys en el primer equip, més cada any en les categories inferiors, i molts moments de la meva vida els he passat amb la samarreta de la selecció. Per a mi ha estat una part molt important en la meva vida", va declarar només complir el seu centenar de partits com internacional, homenatjat al quarter general del conjunt espanyol a la ciutat del sud-oest rus de Krasnodar.

El 102, amb cinc gols, 73 victòries, 15 empats i 14 derrotes, serà l'últim. Piqué va afrontar aquest diumenge el seu partit final amb Espanya, un duel trist i frustrant, per l'eliminació d'un equip que va insistir, va insistir i va insistir, però va ser doblegat contra pronòstic per Rússia a l'estadi Lujniki de Moscou.

No ha tingut fortuna Espanya. Tampoc ell, protagonista involuntari del penal que ha donat origen a l'empat del seu adversari en el primer temps, quan ha saltat en un córner i quan, d'esquena, ha deixat un dels seus braços encara en l'aire i el cop de cap rival ha impactat en ell. L'àrbitre Bjorn Kuipers ha assenyalat la pena màxima (1-1).

Un tancament que contrasta amb la seva història imponent amb la selecció, moltes vegades envoltada de polèmica, però incontestable en números, en triomfs i en títols. Al seu costat, des d'una titularitat i una transcendència que no admet dubte, la selecció va ser campiona del Món el 2010, "el moment més feliç" de la seva vida, segons va dir a 'The Players Tribune'.

També va ser campió d'Europa el 2012, també com una part fonamental de la selecció espanyola, de la qual s'acomiada gairebé una dècada després, nou anys, quatre mesos i 29 dies després del seu debut l'11 de febrer de 2009 a Sevilla contra Anglaterra i a les ordres de Vicente del Bosque; l'inici d'un recorregut que avui 1 de juliol del 2018, llevat de replantejament sorprenent, té el seu fi.