El desastre espanyol d'ahir a Moscou va ser la crònica d'una mort anunciada des de dos dies abans de l'inici del campionat. La destitució del tècnic Lopetegui, més enllà de si va ser justa o no, va deixar sense brúixola un equip que havia entusiasmat a la fase de classificació però que ja havia donat mostres de falta de contundència en els amistosos previs al Mundial, contra Suïssa i Tunísia. En el decurs del campionat, tot ha estat una improvisació absoluta del substitut a la banqueta, un Fernando Hierro a qui el càrrec li venia gran.

La primera fase ja va deixar símptomes que el tècnic malagueny no sabia com fer jugar l'equip. En el partit inaugural, els contraatacs portuguesos i la falta de rigor per tancar una victòria assegurada el van condemnar a un empat; davant l'Iran, una victòria mínima i amb molt patiment contra un rival ultradefensiu; contra el Marroc, el VAR ve evitar que la selecció caigués a la banda més difícil del quadre, però no que es veiés que l'entramat defensiu i el porter no funcionaven. Ahir, es van unir tots els mals presagis.

Espanya va deixar de ser l'equip combinatiu que li va fer sis gols a l'Argentina fa poc més de tres mesos, per convertir-se en un conjunt sense rumb. Amb falta de circulació en un centre del camp en què ahir no hi havia Iniesta, però sí l'apàtic Silva i l'intermitent Asensio, l'omnipresència del sobrevalorat Isco és una arma de doble tall. El jugador del Madrid fa moltes jugades de cara a la galeria i individuals, però talla tota la fluïdesa del joc. Evidentment, ell no és el culpable de tots els mals. Cal afegir-hi la nul·litat ofensiva dels dos laterals, la inseguretat dels centrals, amb capítol a part per a un Piqué que ahir va cometre un penal més que infantil, i la falta de recursos des de la banqueta per trobar el camí del gol. Amb tot això, la cosa no podia acabar bé i els penals van determinar el final d'un projecte que ha de trobar aviat un nou capità perquè els dubtes on s'escampin més.

Gol desaprofitat

Això que l'equip espanyol no podia començar millor el partit. Després d'uns primers minuts sense cap acció clara, una falta a Nacho, una de les novetats del conjunt espanyol, que després propiciaria la seva substitució, va derivar en una falta llançada per Asensio que va tocar a la cama d'Ignashevich, que s'estava agafant amb Ramos, i en el primer gol del partit.

Però Espanya no va aprofitar l'avantatge. Va iniciar un joc sense cap profunditat, tocant la pilota al mig del camp i demostrant que, tot i la inclusió de Koke a l'equip, aquest tornava a patir en les transicions defensives. Rússia, molt primitiva, va avisar al minut 35 amb un xut creuat de Golovin i va empatar de manera inesperada. En un córner, Piqué aixeca les mans de manera antinatural i la pilota li impacta en un braç. Penal estúpid que transforma Dzyuba, que fa que tot torni a començar.

Mur inexpugnable

La resta del partit va ser un atac constant, lent i previsible contra un mur. Els russos van tenir una sola aproximació en una hora i quart, un xut de Smolov desviat. Espanya va tancar el rival a l'àrea, però Akinfeev va viure molt tranquil durant tot aquest temps.

Hierro va intentar arreglar el problema introduint Iniesta, i el manxec va donar una mica més de clarividència. Ell va tenir l'ocasió més clara, amb un xut que va parar Akinfeev. La rematada posterior d'Aspas va anar fora. En la pròrroga, Hierro va aprofitar el quart canvi i va fer entrar Rodrigo. El davanter del València va protagonitzar la millor jugada, al contraatac, però no va saber superar Akinfeev. El xut posterior de Carvajal, que havia rellevat Nacho, va anar fora.

El cel de Moscou es va tapar i la pluja va començar a caure abans d'uns penals que el públic local desitjava com aigua de maig el primer dia de juliol. En la tanda de penals, un desafortunat De Gea en va estar a punt de parar dos, però les errades de Koke i Aspas van sentenciar.