Anglaterra va trencar la mala ratxa en tandes de penals mundialistes. Les havia perdudes totes, tres en total, fins ahir. Havia quedat fora de la final del 1990 contra Alemanya, dels quarts de final del 1998 contra Argentina i de les semifinals del 2006 davant de Portugal. A més, havia perdut a les semifinals de la seva Eurocopa, la del 1996, contra els alemanys i als quarts de la del 2004 també contra els portuguesos i la del 2012 contra Itàlia. Només havia vençut Espanya el mateix 1996 als quarts. L'heroi va ser el porter Pickford, tot i que només va parar un xut, el d'Uribe, que hauria donat mitja classificació a Colòmbia. Els sud-americans ho van fer pitjor i, tot i el tercer gol de Yerry Mina en el torneig, que va evitar el KO en el partit, se'n tornen a casa amb la sensació que podien haver fet més.

Els anglesos s'avancen

El partit de Colòmbia fins al gol del blaugrana, o millor dit, fins a uns minuts abans, va ser antinatural. És cert que li faltava el seu millor home, James Rodríguez, lesionat, però també ho és que els sud-americans tenen prou planter com per no aparèixer en un duel com el d'ahir amb un trivot indigne i incapaç de generar joc al centre del camp com el que va situar Peckerman. El tècnic argentí, que el 2006 ja va deixar Messi sense jugar en uns vuitens de final i uns quarts de final del Mundial quan entrenava el seu país, va situar Barrios, Carlos Sánchez i Lerma davant dels centrals Yerry Mina i Davinson Sánchez per intentar que no passés ni l'aire. I a fe que ho va aconseguir, però a costa de no generar cap mena de perill a l'altre camp i convertir el duel en un u contra u que encallava qualsevol acció de perill.

A la banqueta del costat, Gareth Southgate tampoc no va estar gaire més encertat. Els anglesos van fiar-ho tot a una jugada a pilota parada, ja que tots els espais estavan ocupats per colombians. Com a mínim, van tenir la iniciativa i va mostrar bona col·locació. Van ser millors durant 85 minuts, tot i que tampoc per tirar coets. A la primera part, només van poder marcar amb una rematada de Harry Kane a fora i a la represa es van avançar de penal. L'àrbitre va avisar Carlos Sánchez en un córner, però el mig centre va caure al parany de Kane i el va llançar a terra, tot i haver rebut falta abans. Malgrat les protestes colombianes, el davanter del Tottenham no es va posar nerviós i va fer el seu sisè gol al Mundial.

Agonia suplementària

Aleshores va reaccionar Peckerman, tot i que va trigar, i va fer entrar l'artilleria. Alli, de cap, hauria pogut sentenciar, però Anglaterra no va anar a totes, va especular i va rebre el càstig. Colòmbia va introduir Bacca i Muriel, els altres dos davanters al camp, i el joc va millorar. Ja en el descompte, Pickford va evitar un gran xut d'Uribe però, en el córner, la gran revelació del Mundial, el blaugrana Yerry Mina, va superar de cap els defenses i l'oposició pueril de Trippier, que mirava de tapar el seu pal.

La pròrroga va ser millor que tot el partit junt, amb atacs de tots dos equips. La primera part va ser colombiana a còpia de cops de caps i la segona, anglesa. Va destacar un xut massa creuat de Rose i un cop de cap a fora de Dier.

En els penals, Colòmbia va prendre la davantera per la parada d'Ospina a Henderson, però Uribe va disparar al pal quan el seu equip ho tenia tot de cara. L'accés a quarts es va jugar a un penal, i Bacca va fallar el seu i Dier, no.