Anglaterra va superar Suècia fent ús de la millor arma dels vikings, el joc aeri. Dos gols de cap, primer de Maguire i després de Delle Alli, van permetre al conjunt de Gareth Southgate tornar a les semifinals d'un Mundial després de 28 anys.

El partit va ser un duel tàctic des del principi. Suècia va aconseguir imposar el seu ritme i els anglesos no van aparèixer fins a la jugada del primer gol a la mitja hora de joc. El matx va seguir pel mateix camí, encara que Anglaterra va aconseguir plantar-se millor i va començar a crear més perill. En total, els anglesos van realitzar vuit xuts per només un dels suecs entre els tres pals.

La figura de Harry Kane, sense ser el seu millor dia, va obligar als centrals a estar contínuament pendent d'ell, impedint que els laterals es poguessin sumar a l'atac per tal de no deixar espais al màxim golejador del campionat. Malgrat tot, el gol anglès va arribar una vegada més a pilota aturada, i ja sumen vuit dianes entre córners, penals i faltes de les onze que han anotat en aquest Mundial. Maguire es va avançar a la defensa sueca en un córner picat per Ashley Young.

A raó del gol, els anglesos van arribar amb més facilitat a la porteria sueca. Aleshores va sorgir la figura del menut Raheem Sterling, que va saber trobar l'esquena dels seus marcadors. El 2-0 va poder arribar en una jugada en què Jordan Henderson va fer una gran assistència a l'espai a Sterling, el qual, tot i realitzar un magnífic control, no va poder desfer-se del porter Olsen. El posterior remat de l'extrem del Manchester City va sortir desviat.

Una jugada que va ser del poc destacable d'una primera part bastant feixuga i en què el futbol no va ser de gran qualitat.

Sembla ser que Anglaterra ha trobat per fi el seu porter titular, després de molts anys de debat a la porteria. Jordan Pickford es va tornar a vestir amb la capa d'heroi -després de fer-ho a la tanda de penals dels vuitens de final contra Colòmbia- a la segona part del matx.

Un segon temps que va ser més igualat en els primers minuts. Suècia va aconseguir contestar els atacs anglesos amb l'entrada de John Guidetti, qui va alliberar Berg i va posar en problemes el porter de l'Everton. Mentrestant, els de Southgate van deixar passar el temps i intentaven aprofitar ràpids contraatacs per sentenciar el duel.

Delle Alli va fer el 0-2 després d'una gran pilota penjada a l''àrea de Lingard des de la dreta. Un gol que va obligar als de Janne Andersson a despertar i a arriscar més. En aquest punt, Guidetti es va convertir en el principal actiu suec, deixant en safata dos gols a Berg que Pickford es va encarregar d'evitar. Els pross ja tenien un peu i mig a les semifinals.

El porter anglès va tornar a ser decisiu en aturar un xut de Viktor Claesson des de dins l'àrea petita. Una aturada molt semblant a la del porter francès Hugo Lloris davant l'Uruguai en el primer partit dels quarts de final.

A partir de llavors, Anglaterra va jugar amb el rellotge i amb el seu avantatge. Es va limitar a defensar i a tocar la pilota al mig del camp, davant la passivitat dels vikings. Cinc minuts d'afegit no van servir perquè els homes d'Andersson reaccionessin i els britànics van celebrar l'accés a semifinals 28 anys després de l'últim que van aconseguir, al Mundial d'Itàlia del 1990, en el qual van caure als penals contra Argentina.

D'aquesta manera, Anglaterra ja és a un pas de la final. Malgrat això, de ben segur que la selecció dels tres lleons s'esperava més dificultats davant una Suècia que mai va estar en el partit i que es va mostrar molt cansada, més mentalment que físicament. Els pross van gua-nyar amb justícia.