Un gol del blaugrana Samuel Umtiti en una rematada de cap a la sortida d’un córner va donar a França la seva tercera classificació per a la final d’un Mundial. Els homes de Didier Deschamps, com durant tot el campionat, van imposar la solidesa davant d’una Bèlgica que va començar bé, però que es va anar diluint davant de la teranyina contrària. El tècnic balaguerí Robert Martínez, per tant, queda a un pas del somni.
De fet, ell va ser qui va tornar a sorprendre amb ajustaments tàctics al principi del partit. Intuint el perill que podia portar Mbappé per la banda dreta, hi va situar Vertonghen, que no pujava mai a l’atac. Així, els belgues defensaven amb quatre, amb Chadli a la dreta, i atacaven amb tres, amb el lateral més avançat. L’altre moviment era l’entrada de Dembélé per intentar donar més circulació al rocós mig del camp format per Witsel i Fellaini.
Totes aquestes decisions van provocar mitja hora inicial de domini belga, amb poques arribades a l’inici però més a partir del quart d’hora de joc. En aquest moment, un incisiu Hazard va disparar massa creuat i, tot i un avís francès, amb una rematada de Matuidi que va aturar Courtois, els diables vermells passaven pels seus millors moments. Hazard va tornar a avisar amb un xut creuat després d’un robatori de pilota de Kevin de Bruyne i, en un córner, Alderweireld va rematar a la mitja volta, però Lloris va respondre amb una gran parada.
Una tallada providencial d’Umtiti a centrada de De Bruyne, al minut 27, va aturar el seguit d’atacs de Bèlgica i va encetar els millors moments francesos. Els de Deschamps van aconseguir parar el cabal de joc del rival. Giroud va rematar de cap a fora, Griezmann va amenaçar amb un xut alt, Mbappé va fer la centrada de la mort que no va aprofitar Giroud i, en la millor ocasió, el davanter del PSG va habilitar Pavard, però la rematada franca del lateral va ser aturada per Courtois amb un peu. Una errada d’Umtiti no aprofitada per un desaparegut Lukaku va tancar la primera meitat.
A pilota parada
La segona part va començar sense gaires variacions. Els dos equips jugaven igual, amb iniciativa belga i un cop de cap de Lukaku a fora després de centrada de Witsel.
Tot semblava aturat quan va arribar l’acció decisiva. Córner a l’esquerra de Courtois, el llança un Griezmann que no va fer gran cosa ni abans, ni després d’aquesta acció i Umtiti, avançant-se a Fellaini al primer pal, remata i supera Courtois. En el Mundial més decisiu de la història a pilota parada, un cop de cap del central blaugrana dóna el gran motí al seu equip.
En Bèlgica ja no funcionava un mig del camp pla, amb un horrorós i lent Dembélé. Martínez va trigar massa a veure-ho i França hauria pogut definir el partit en aquells moments. Va destacar, sobretot, un cop de taló de Mbappé de luxa per a Giroud, però el davanter va rematar massa creuat.
Amb els canvis, Bèlgica va millorar. Mertens va donar més profunditat per la banda dreta, tot i que estava allunyat de la seva zona de més influència al Nàpols, però va permetre una rematada de De Bruyne i després un cop de cap a fora de Fellaini.
A mesura que passaven els minuts, però, el joc es feia més farragós. El duel s’havia trencat, sobretot cap a la banda de l’atac francès, però Giroud, Pogba i Griezmann van perdre contres clares per sentenciar el resultat. A l’altra banda, De Bruyne va rematar massa alt i Witsel, amb un xut que va aturar Lloris, va tenir l’última gran ocasió del conjunt belga.
Els sis minuts de descompte del col·legiat uruguaià només van servir perquè França perdés temps i demostrés que, tot i que el seu joc dista molt de ser atractiu, més aviat el contrari, serà un conjunt molt complicat de guanyar a la final de diumenge.
