Sant Vicenç de Castellet ha fet d'una tradició que anys enrere quedava tancada a l'àmbit familiar, la de fer cagar el tió, una festa popular que congrega cada any centenars de persones.

Els darrers anys els cagations populars han proliferat, però el santvicentí (que se celebra diumenge a la tarda) té dues particularitats que li donen un segell especial. En primer lloc, la veterania, ja que va néixer el 1989 i, per tant, enguany se'n celebren tres dècades. I el segon i més rellevant és que posa el tronc nadalenc al centre de la celebració, i els actes que s'hi fan estan tots encaminats a assolir que, finalment, el vell tronc descarregui llaminadures i altres petits detalls entre els infants del poble (a l'entorn de mig miler en les últimes edicions).

La festa se celebra a l'aire lliure (a la plaça de l'Ajuntament) a partir de les 5 de la tarda, i es podria dir que té una litúrgia pròpia, que fa possible la suma i esforç de diferents entitats participants. I el més destacat és que disposa d'uns personatges singulars: els tioners, encarregats de triar el tronc més adequat, de portar-lo fins a la plaça i de recordar quines pautes cal seguir per escalfar-lo adequadament perquè tingui regals per a tanta gent.

La festa s'inicia amb l'arribada a la plaça dels gegantons del poble, que encapçalen una cercavila formada pels infants d'entitats participants a la festa. Tot seguit es dona la benvinguda als tioners i al tió, i es dona pas als diferents actes per escalfar-lo. L'Associació Musical Castellet munta un quadre de pessebre vivent; els diferents nivells de l'Esbart Dansaire Santvicentí ofereixen les seves ballades perquè el tió vegi que el poble conserva l'esperit nadalenc i les tradicions.

A partir d'aquí, agafa el timó el grup d'animació per mostrar que la plaça té ganes de gresca. I el darrer pas de l'escalfament és una cantada general de la cançó del cagatió, tocada pels grallers de la Colla de Geganters i amb els gegantons posant a prova el tronc. Si descarrega, ja està a punt per traslladar-lo al seu lloc d'honor i obrir-lo a tot el públic.

Des d'aquest moment, la festa s'allarga fins a la darrera cagada, mentre el grup d'animació fa moure la plaça. No hi falta mai el tradicional brou, cuinat allà mateix per combatre el fred, a càrrec de l'entitat cultural i gastronòmica Ceps i Manduca. També durant tota la celebració els tioners s'encarreguen de vetllar perquè tot es compleixi correctament, i d'ajudar els infants a recordar la cançó i a fer cagar el tió correctament perquè cap d'ells no marxi sense la seva bossa de dolços i llaminadures.