Encara que l'au més coneguda a la nostra cuina sigui el pollastre, el gall dindi i la pularda també són carns blanques que es caracteritzen per ser baixes en greix i tenir proteïnes d'alta qualitat. Tastar diferents carns d'au és important; no només per no avorrir-nos, sinó també per aprofitar les seves múltiples propietats. A continuació mostrem quines són les seves principals característiques i com poden consumir-se.

Baixa en greix, saborosa i bona per a la salut

Les carns blanques són aquelles amb un percentatge de greix baix, raó per la qual són perfectes per cuidar la nostra alimentació i salut. Alguns exemples d'aquest tipus de carn són el pollastre, el gall dindi i la pularda, ¡però no són els únics! Aquestes peces tenen un alt valor proteic i moltes vitamines, raó per la qual la seva carn magra és una opció ideal durant tot l'any, i especialment en aquelles dates en les quals mengem més del compte però volem reduir el consum de greixos, com les festes nadalenques.

Existeixen molts motius pels quals consumir carn d'au. Per començar, té una mitjana aproximada d'un 20 % de proteïnes. La quantitat de proteïna depèn de la part que prenguem, ja que el pit tendeix a rondar el 21,5 %, mentre que la cuixa s'aproxima al 19,5 %. La carn d'au també destaca pel seu baix contingut en col·lagen, cosa que la fa més digestiva.

Alternatives per cuinar carn d'au

Al marge del filetejat i la planxa, un dels mètodes de cocció més freqüents, i sobretot en període nadalenc, és al forn. Aquesta forma de cocció no només resulta molt còmoda, sinó que permet cuinar peces bastant grans, ideals per a molts comensals. A més, ofereix resultats espectaculars i molt saborosos. Hem de tenir en compte, això sí, quina és la temperatura justa perquè es facin correctament, evitant que es cremin o quedin resseques. Hem de girar-les i amanir-les amb suc al llarg del procés.

Una altra de les formes estrella a l'hora de cuinar aquest tipus de carns és el farcit. Un bon farcit i una salsa que l'acompanyi faran d'aquestes aus una menja absoluta. Podem omplir-les amb verdures prèviament cuinades, fruita seca, o una barreja de diversos ingredients per potenciar encara més el seu sabor.

El cert és que la carn d'au ofereix un sabor exquisit sigui quina sigui la forma en la qual es cuini. Amb l'avantatge a més, de ser una carn blanca baixa en greix i amb alt contingut en proteïnes. Una cosa que la fa ideal no només per a dates especials, sinó per al consum habitual durant tot l'any.

Les diferències

Encara que les tres opcions són aus, presenten diferències entre elles. I no només en el sabor, sinó també en la seva mida i la forma de criança

Gall dindi

El gall dindi sol associar-se freqüentment amb dates especials com el Nadal, però també amb el menjar sa. El seu pit es recomana com a carn idònia per a una dieta baixa en greixos. Normalment es troba per peces, i fora de la temporada nadalenca és difícil trobar galls dindi sencers. I és que hem de tenir en compte que un gall dindi pot arribar a pesar fins a 20 quilos. S'acostuma a diferenciar del pollastre en el fet que al pit del gall dindi hi podem trobar més proteïnes per gram que en el del pollastre. A més és ric en metionina, un aminoàcid essencial que ajuda l'organisme a absorbir altres aminoàcids correctament.

Pollastre

El pollastre és la carn d'au per excel·lència, present en l'alimentació d'adults i nens. Sens dubte, és una de les carns més consumides mundialment i durant tot l'any. I, a més a més, el seu contingut en sodi és baix i és una bona font de vitamina B6, fòsfor, niacina i seleni. Si busquem una varietat de pollastre més saborosa i ideal per a les celebracions, el capó és la nostra millor aposta. És un pollastre de, com mínim, sis mesos i que es castra quirúrgicament abans que arribi a la seva maduresa sexual. Aquestes aus solen tenir un pes d'uns 4,5 quilos i s'alimenten amb cereals, verdures, lleguminoses i fins i tot castanyes, motiu pel qual en tenen un cert regust.

Pularda

La pularda és una de les carns d'au més exquisides. És molt sucosa, ja que el seu greix està infiltrat. I, a la vegada, això li confereix una textura molt tendra. Es tracta d'una gallina jove que no pon ous. Això és perquè se li treu un ovari perquè se centri a engreixar-se. Les pulardes solen pesar entre dos i tres quilos, i el seu període de criança varia entre sis i nou mesos.