Caviar d'Esturió

El caviar, associat al paladar més sibarita, sempre s'ha considerat l'article gurmet per excel·lència. Això sí, la seva qualitat varia en funció dels seus cognoms. Per exemple, el de l'esturió beluga albí és la varietat més cara del planeta. Els seus ous cremosos evoquen subtilment el Mar Caspi, del qual procedeixen. Aquesta menja exclusiva pot arribar a un preu de 10.000 € per quilo, aproximadament. La medalla de plata se l'emporta el caviar osetra (el quilo pot rondar els 5.000 €), i els seus ous, amb un lleuger gust de nou i aroma de iode, són més petits.

Tonyina

Kiyoshi Kimura, un popular empresari japonès propietari d'una cadena de restaurants de sushi, va arribar a pagar 2,7 milions d'euros per una peça de 278 quilos. Es tracta del peix més cobejat del món. No en va, el nombre l'exemplars adults ha decrescut un 70 % des de mitjans del segle passat. És clar que la tonyina no arriba a Espanya a preus tan estratosfèrics, fonamentalment a causa de la llei de l'oferta i la demanda. El quilo d'aquest producte d'alta gamma pot arribar als 400 €. S'ha d'anar en compte, això sí, ja que, en ocasions, es pretén fer passar per tonyina altres varietats com el yellowfin, tintant-les amb suc de remolatxa, per aconseguir que tinguin un color vermell més intens.

Cafè de Civeta

Només es produeixen uns 500 quilos a l'any d'aquest cafè obtingut a Indonèsia; d'aquí el seu elevat cost (uns 900 € el quilo). Anomenat també kopi luwak, aquest cafè correspon a varietats comunes, però la seva manera d'extreure'l el fa diferent de la resta. S'aconsegueix a través de les deposicions d'un animal similar a la guineu: la civeta. La base de la dieta d'aquest omnívor és la baia vermella del cafè. Doncs bé: l'animal digereix la polpa i elimina els grans sencers, que són els que es recol·lecten per després tractar-los adequadament.

Meló Yubari

S'erigeix com la fruita més cara del món. Una porció de la seva carn daurada, fina i polposa pot acostar-se als 700 €. El seu prestigi s'assembla al que sol concedir-se a l'art. De fet, comunament se n'organitzen subhastes al Wall Street de les fruites: el mercat de Sapporo. Allà, en una ocasió, un interessat va pagar 17.000 € per dues peces. ¿I què té aquest meló, a més d'una exòtica barreja de dolç i picant, que la fa tan especial? Únicament en cultiven un centenar de veïns de la petita ciutat que li dona nom, Yubari, que pertany a l'illa japonesa de Hokkaido. Per descomptat, es tracta d'un producte molt difícil de cultivar; tant que les seves llavors es guarden en cambres cuirassades.

Tòfona Blanca

El diamant per excel·lència de la gastronomia se serveix en làmines fines i crues. No es pot cultivar, així que l'èxit de la recol·lecció recau en l'olfacte del gos o porc encarregat de fer-ho. Els gossos més àgils i entrenats les troben sota els roures, avellaners, til·lers o àlbers, a 10 o 15 centímetres de la superfície. Només podem adquirir aquesta delikatessen entre l'octubre i el gener, característica que converteix la tòfona blanca en una exquisidesa amb un preu que es dispara. Perquè ens en fem una idea, en un any d'escassetat poden arribar a demanarnos uns 450 € per cada 100 grams.

Safrà

De cada flor del safrà, denominat or vermell, s'obtenen únicament 3 o 4 estigmes, raó per la qual per a un quilo d'aquest producte es necessiten unes 250.000 flors. Encara podem afegir més complicació al procés: aquesta àrdua tasca s'ha de realitzar manualment. A més, no és possible esperar més de mig dia per podar les flors i torrar els estigmes, només així el safrà conservarà la seva aroma i el seu sabor. Per totes aquestes raons, un quilo d'aquest tresor gastronòmic ens pot suposar un desemborsament de 5.000 €, com a mínim. Parlem d'una espècia d'elit, la més cara del món, que, a més es cultiva amb èxit a Espanya. La Denominació d'Origen Protegida de Castella la Manxa així ho testifica.