Condimentar i amanir un plat no és una cosa intranscendent, sinó que té tanta importància com l'elaboració del plat. Més enllà de la sal i el pebre, elegir els condiments adequats pot canviar el sabor del plat, convertir-lo en una obra mestra per al paladar o en un àpat simplement passable. I és que, per potenciar el sabor d'un plat adequadament, s'han de saber elegir condiments de qualitat, que aportin un toc sofisticat i diferent. Un bon exemple és el pebre vermell de la Vera, de gran caràcter i amb personalitat pròpia.
Encara que l'origen del pebre vermell es remunta a l'antic Mèxic, i no va arribar a Espanya fins al segle XVI, avui dia és una espècia absolutament indispensable a la nostra gastronomia. Com a condiment en guisats i potatges, en salses, empolvorat en determinats plats o com a ingredient d'alguns embotits, el pebre vermell —i especialment el pebre vermell de la Vera— ja està al nostre ADN culinari. No obstant, no som els únics, ja que a nivell europeu Hongria també el té molt present en la seva gastronomia.
El pebre vermell de la Vera adquireix el seu nom de la comarca de Càceres on es cultiva i elabora, i és molt apreciat pel seu sabor únic. Les varietats de pebrot de les quals s'obté són diferents (Bola, Ocales, Jaranda, Jariza i Jeromín), però la seva singularitat ve de la forma com s'assequen aquests pebrots abans de la moldre'ls: amb fum.
Aquest tradicional mètode d'assecat li confereix un sabor fumat que fa que aquest pebre vermell amb Denominació d'Origen sigui del més demanat. I no només això, sinó que el lent procés de deshidratació pel qual passa fa que el seu color vermell brillant, el seu sabor intens i la seva aroma es mantinguin amb el temps.
En funció de la varietat de pebrot utilitzada, existeixen tres tipus de pebre vermell: picant, dolç i agredolç. Tres formes diferents d'assaborir el conegut com a or vermell, que forma part de multitud d'elaboracions astronòmiques tant a la regió extremenya com a la resta d'Espanya.
El pebre vermell té cabuda en qualsevol recepta del nostre dia a dia. Fins i tot podem posar-nos creatius i afegir-lo a plats d'altres llocs del món com uns tacos mexicans o uns noodles tailandesos. El límit d'aquest increïble ingredient autòcton està només a la nostra imaginació.
Receptes amb pebre vermell
Qualsevol recepta a la qual s'afegeixi pebre vermell de La Vera guanya en sabor i qualitat tant en la seva variant picant, dolça o agredolça
Patates a la riojana
Les patates a la riojana, plat per excel·lència de la terra del vi negre més famós d'Espanya. Aquest plat és tan senzill com saborós, i els seus ingredients principals són tan sols tres: patates, xoriço i pebre vermell. És tal la importància que adquireix aquesta espècia en moltes elaboracions gastronòmiques que, com en aquest cas, es considera un ingredient com a tal en lloc d'un simple condiment. Optant per un pebre vermell amb sabor fumat, aquest plat de patates guisades guanyarà en potència.
Pop a la gallega
Un altre exemple perfecte de la gastronomia del nord en el qual el pebre vermell té molta importància és el pop a la gallega. De nou, un plat senzill pel que fa a la quantitat dels seus ingredients: pop, oli d'oliva, sal i pebre vermell. El seu verdader mèrit radica en el saber fer de les 'pulpeiras'. El pebre vermell s'empolvora sobre el plat al final; sol ser picant per donar-li un punt de força al conjunt, encara que és qüestió de gustos.
Mojo picón
Baixem a latituds més càlides per trobar un espectacular ús del pebre vermell en una salsa. Es tracta de les illes Canàries i del seu famós mojo picón, en el qual intervé el pebre vermell —sempre que es tracti del mojo vermell, i no verd—. Els mojos vermells s'elaboren amb pebre, pebre vermell i, en ocasions, tomàquet. Se solen servir per acompanyar carns, al contrari dels mojos verds, que solen servir-se amb peixos.
Salsa brava
El pebre vermell també intervé en la famosa i castissa salsa brava, cèlebre acompanyant de les patates fregides en daus i que són la tapa per antonomàsia de la gastronomia de la capital espanyola. No obstant, i encara que les patates braves tinguin el seu origen a Madrid, avui són molts els racons d'Espanya que han importat la recepta amb petites variacions. Tradicionalment, a Madrid la salsa s'elaborava a base de pebre vermell de La Vera picant, i la inclusió de tomàquet anava en funció de la perícia del cuiner. En altres llocs, com València, el pebre vermell picant acompanya una salsa allioli que se serveix sobre les patates.
