Les Torres de Fals no es convertiran aquestes festes en el paisatge bucòlic on, des de fa 43 anys, es representa el Pessebre Vivent del Bages. Tot i que la covid-19 deixarà la comarca sense la degana cita nadalenca, des de l’Associació Cultural Recreativa de Fals volen mantenir viva la tradició que cada Nadal porta centenars de persones d’arreu de Catalunya fins al municipi de Fonollosa. Ho faran amb un documental creat per a l’ocasió que repassa la història del pessebre amb la representació de dotze fragments de pròlegs escrits en aquestes quatre dècades d’història. El treball es presentarà públicament aquest diumenge i el pessebre es podrà veure des de casa a través de les xarxes socials.
El Pessebre Vivent del Bages convida cada any, des dels seus inicis, a una persona vinculada al món social, cultural i de les tradicions populars a escriure el pròleg del programa de mà. En tots aquests anys hi han participat personalitats de renom com el poeta Miquel Martí i Pol, el bisbe Pere Casaldàliga, Sor Lucía Caram o Lluís Calderer. D’aquests se n’han escollit dotze i una dotzena d’actors del pessebre, de totes les edats, els han interpretat en diferents punts del circuit de les Torres de Fals. El resultat és un muntatge audiovisual on també es poden veure fotos i vídeos d’escenes del pessebre vivent, que fan una mirada històrica a la cita nadalenca. El treball compta també amb una música original, a càrrec d’una saga de músics locals.
Davant la impossibilitat de fer el Pessebre Vivent del Bages per falta de personal i per la incertesa sobre les limitacions de capacitat i mobilitat, l’organització es va plantejar fer alguna activitat que «anés més enllà d’un passi de fotos i tingués un cert prestigi», argumenta un dels coordinadors, Francesc Parcerisas. I van decidir fer un documental que permetés mantenir el vincle amb la representació. Aquest parèntesi permetrà als organitzadors «donar una ullada al passat i veure tot el què hem fet i projectar la mirada al futur». El documental el presentarà aquest diumenge, a les 6 de la tarda al Casal, el periodista Quico Sallés, autor del pròleg de la passada edició. A partir d’aleshores el treball es podrà veure a les xarxes socials.
El paratge de les Torres de Fals és el marc incomparable on esdevenen la trentena de quadres del pessebre més degà de la comarca, que alterna escenes de paisatge costumista amb les de caràcter essencialment bíblic. La d’enguany havia de ser la 43a edició del Pessebre Vivent del Bages, que s’ha anat celebrant de forma ininterrompuda cada Nadal tret de l’any 2000, en què la forta nevada que va caure pocs dies abans de començar les funcions va impedir que se’n pogués arribar a fer cap. Després de l’estiu, tot apuntava que el Pessebre Vivent del Bages es podria fer, i l’Associació Cultural i Recreativa de Fals fins i tot havia començat a dissenyar-lo pensant en un model adaptat. La idea inicial era reduir els 260 participants habituals a un elenc d’unes 120 o 130 persones.
La proposta ja s’estava treballant, però es va aturar amb l’arribada de la segona onada de la pandèmia, i davant la incertesa, l’organització va optar per consultar tots els seus membres abans de tirar res endavant. Finalment va decidir suspendre’l perquè no era efectiu mantenir les funcions per falta de gent per cobrir les escenes i per les limitacions tant de la capacitat com de mobilitat.
La pandèmia també deixarà la comarca sense les altres dues grans cites de quadres nadalencs: la Nit Viva de Fonollosa i el Pessebre Vivent de Sant Benet de Bages. En el cas de la Nit Viva recreava, des de fa 14 anys, la vida a pagès de fa més d’un segle. El seu format, amb escenes dinàmiques i algunes que transcorren per l’interior de cases particulars del poble, fan inviable la representació que va batre l’any passat rècord de participants amb unes 2.300 persones, que van gaudir d’un muntatge que té la particularitat de tenir format de pessebre vivent però que recrea la vida a pagès de fa més d’un segle amb una cinquantena d’escenes situades en cases i espais centenaris del Raval del Sastre.
De la mateixa manera, Sant Benet havia d’acollir la tercera edició del seu pessebre vivent, la cita més novella de la comarca, que l’any passat es va consolidar amb prop de 4.000 visitants. La pandèmia ha forçat també a fer un parèntesi i enguany les festes es queden sense l’únic pessebre de Catalunya que es fa a dins d’un monestir.
