Per triar i remenar. En vers o en prosa. Els clàssics entre clàssics de Folch i Torres o d’altres amb segell propi. Alguns, amb música en directe. D’altres, que introdueixen falques de sàtira local. Amb tots els formats possibles, aquest Nadal la Catalunya Central recupera a ple rendiment un dels elements culturals per excel·lència de les festes. Els Pastorets, que en els darrers dos anys no s’han escapat de l’afectació general per la covid, desplegaran tots els seus arguments.
Enguany, tornen en plenitud. I prova d’això és que només a les comarques de casa nostra se’n proposen fins a una seixantena de representacions al llarg de les properes setmanes, que es podran veure als escenaris d’una quinzena de poblacions que, majoritàriament, en mantenen encesa la flama (en aquest cas, potser seria més escaient la caldera) des de fa dècades. Alguns, fins i tot, més d’un segle.
La força d’aquesta tradició i la voluntat de perpetuar-la per a posteriors generacions s’exemplifica en el fet que més de mig centenar de grups d’un total de 43 poblacions s’aixopluguen sota el paraigua de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya. Entre totes aquelles, aquest Nadal han programats més de 200 representacions. Una bona part de les quals, una seixantena, a les comarques de casa nostra. En concret, les que es podran veure, a tot arreu amb més d’un dia de funció, a Balsareny, Berga, Calaf, Cardona, Collbató, Igualada, l’Ametlla de Merola, Manresa, Navarcles, Olesa de Montserrat, Sant Llorenç de Morunys, Sant Vicenç de Castellet, Santpedor i Súria.
Després de dos anys de restriccions a dalt i a baix dels escenaris, unes 50 entitats de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, tornen a la normalitat prepandèmia. Amb unes 5.000 persones involucrades en les representacions, es calcula que unes 45.000 persones veuran una funció de Pastorets aquest Nadal.
Els Pastorets són una cita clau al calendari nadalenc d’arreu de Catalunya amb una forta tradició de component familiar. La representació dels Pastorets, genuïna de la cultura catalana, combina la música, la dansa, el teatre, la història i la cultura popular, convertint-la en una experiència única.
Amb una gran diversitat de textos i formats, totes les representacions dels grups teatrals que formen part de la Coordinadora destaquen per la gran qualitat i la laboriosa tasca d’organització i execució que aplega a persones de moltes edats diferents, fet que les converteix en un moviment intergeneracional únic i singular.
Enguany, a més de l’activitat dels grups teatrals, la Coordinadora de Pastorets de Catalunya ha posat en marxa dos projectes paral·lels. D’una banda, l’entitat, amb la col·laboració de l’Institut Ramon Muntaner, ha convocat l’ajut a la investigació «Pastorets de Catalunya», corresponent a l’any 2022, amb l’objectiu d’estimular la recerca i el coneixement sobre aquestes representacions teatrals, tant des d’un punt de vista històric com antropològic i social. L’ajut, dotat amb 3.000 euros, està dirigit a investigadors de l’àmbit universitari o d’altres centres d’estudis.
La convocatòria d’aquest any 2022 s’ha declarat desert. L’any 2020 l’ajut va ser per al projecte «Les garrofes: 120 anys de crítica social berguedana a partir dels Pastorets d’en Pitarra», de l’historiador i arxiver berguedà Albert Rumbo Soler.
D’altra banda, sota l’empara de la mateixa coordinadora, s’ha impulsat l’exposició «La força dels Pastorets», una mostra sobre aquest fenomen de cultura popular comissariada pel fotògraf i periodista Enric Lucena. De moment, es pot veure des del 16 de desembre fins a finals de gener del 2023 a l’Ateneu de la Fundació Iluro de Mataró. La mostra parla sobre com s’han superat els dos darrers anys de pandèmia amb l’objectiu de reflectir i divulgar que els Pastorets són un fenomen de cultura popular cabdal a Catalunya, i que s’ha convertit en un exemple de com reinventar-se, surar damunt les dificultats i projectar-se cap al futur.
Són 64 els grups teatrals associats a la Coordinadora repartits per 54 municipis del territori català: 32 grups de Barcelona (50%); 13 de la Catalunya Central (20,3%); 6 del Penedès (9,4%); 6 de Girona (9,4%); 4 del Camp de Tarragona (6,2%); 2 de Lleida (3,1%) i 1 de les Terres de l’Ebre (1,6%).
La Coordinadora de Pastorets de Catalunya es va fundar l’any 2006 per aglutinar els grups que representen Pastorets arreu de Catalunya. És una federació d’entitats que té com a objectiu establir un espai de relació i intercanvi entre els diferents grups responsables de les representacions, donar difusió als Pastorets com a element patrimonial de la nostra cultura, potenciar la formació i estudiar i fomentar la recerca del fenomen Pastorets. Un fenomen que retorna amb tota la vitalitat.
Els Pastorets del Grup Escènic Nostra Llar tornen amb novetats
«Per gaudir d’un repartiment de luxe, per veure un nou decorat, per apreciar les millores que s’han incorporat a nivell tècnic i, en definitiva, per gaudir de l’esperitnadalenc». Per tot això i més s’han d’anar a vaure Els Pastorets del Grup Escènic Nostra Llar del Poble Nou de Manresa, diu el seu director, Jordi Gener.
Una de les principals novetats d’aquest any és la posada en escena, amb menys actors que doblen personatges. Fa un parell d’anys la pandèmia va obligar a restringir el nombre d’actors dalt l’escenari, i ara «haguéssim pogut tornar allà on érem», però «hem decidit explorar aquesta fórmula». Artísticament «dona molt joc», afirma Gener.
També hi haurà millores tècniques i un nou decorat. Gener destaca que «el més important és treballar amb gent que li agradi fer el que fem, i amb bones persones. I és el cas».
Els pastorets del Poble Nou es podran veure el 26 de desembre i el 6 de gener a les 6 de la tarda a la sala d’actes del casal parroquial. Les entrades es poden adquirir a la llar parroquial els dijous i divendres a la tarda o bé al telèfon 617 40 52 10.
Els Pastorets de Solsona aposten per la inclusió
Solsona reviurà enguany la tradicional cita dels Pastorets, després de dos anys marcats per la pandèmia, amb una aposta clara del Grup de Teatre Lacetània per crear un espectacle inclusiu. Enguany s’ha establert una col·laboració amb l’associacio Amisol de Solsona, dedicada a l’atenció a persones amb discapacitat intel·lectual, per tal de fer pujar a l’escenari alguns dels integrants de l’entitat. En total, es faran tres funcions per Sant Esteve, Cap d’Any i el dia de Reis, al Teatre Comarcal.
Francesc Boix, que juntament amb Elis Colell s’encarrega de la direcció dels Pastorets, destaca que seran cinc membres d’Amisol que formaran part del repertori d’actors, que sumen una cinquantena de persones. «El fet de col·laborar amb una entitat que treballa per la inclusió social a la comarca ha estat una oportunitat d’aprenentatge per a tots», apunta.
Boix assenyala que és un any especial, tenint en compte que ja fa quaranta anys que el Grup de Teatre Lacetània està al capdavant dels Pastorets de Solsona, que anteriorment havien estat organitzats per altres associacions locals. També recorda que fa dos anys es va fer una versió dels Pastorets reduïda, a causa de la pandèmia, mentre que l’any passat el grup va decidir suspendre les funcions davant l’augment de contagis.
En aquest sentit, posa en relleu la il·lusió per part dels participants de tornar a recuperar la tradició, amb algunes sorpreses, ja que enguany els espectadors podran escoltar cançons tradicionals dels Pastorets de Solsona i tornar-se a submergir en una història entranyable.
Saba nova al capdavant de «La Flor de Nadal» de l'Ametlla
Els Pastorets de l’Ametlla de Merola, La Flor de Nadal, de Francesc d’Assís Picas, tornen a engegar motors. L’engranatge s’ha posat en marxa amb la novetat que Moisès Boixadera ha deixat la direcció de l’espectacle després de més de vint anys al capdavant. Ara porten la batuta en equip set joves que s’han repartit les responsabilitats que comporta un muntatge de l’envergadura dels Pastorets de l’Ametlla, que mouen unes 140 persones.
Guillem Obradors, un dels que ha assumit càrrec, ha explicat que aquesta temporada l’obra seguirà el format habitual però que tenen canvis entre mans per a la propera: «Ens plantejarem escurçar una mica la durada dels Pastorets i donar-los un aire més modern». De moment, enguany s’estrenaran decorats i en destaca la recuperació de la Boca de l’Infern original.
La primera funció dels Pastorets de l’Ametlla de Merola serà el dia de Sant Esteve, 26 de desembre, a les 18h. I se’n faran tres més: els diumenges 8, 15 i 22 de gener a les 17h al teatre de la colònia. Les entrades es poden comprar al web ametllademerola.cat. Valen 15 euros i són gratuïtes amb el carnet del club Super3 fins a 15 anys.
Els Pastorets solidaris d’Igualada
Els Pastorets d’Igualada tindran una primera funció dedicada a La Marató de TV3, per les malalties cardiovasculars. Aquesta es farà aquest diumenge 18 de desembre a les 6 de la tarda i serà la versió reduïda, de dues hores.
Francesc Ferrer, director del grup de teatre, ha valorat positivament a Regió7 la iniciativa per la qual es donarà la recaptació de la preestrena a aquesta causa solidària. En Lluquet i en Rovelló, juntament amb Satanàs i Llucifer, i tots els personatges, alçaran el teló en tres funcions més: el dilluns 26 de desembre, a les 6 de la tarda, i els diumenges 8 de gener i 15 de gener, a tres quarts de 12 del migdia. La de Sant Esteve serà la tradicional sessió llarga de tres hores, mentre que les altres seran les reduïdes, de dues hores.
A Igualada el programa d’actes del Nadal no seria el mateix sensePastorets al Teatre Municipal l’Ateneu. Segons Francesc Ferrer, actualment tenen «més èxit» les funcions curtes perquè a la ciutat ha arrelat el costum d’assistir a les matinals de diumenge de la Xarxa de Teatre Infantil.
Enguany farà 63 anys ininterromputs que l’Esbart Igualadí representa el conte de Josep Maria Folch i Torres. Ferrer ha recordat que van resistir l’embat de la Covid el 2020 amb una enginyosa barreja de directe i vídeos. «Tots els personatges els tenim doblats o triplicats, i això també va ajudar molt l’any passat», ha dit.
Un tret característic de la proposta són les coreografies. L’agrupació folklòrica igualadina s’encarrega dels balls dels dimonis de l’infern i del ballet popular. A més, hi participen Els Diables d’Igualada, incloent el drac en una de les escenes. Entre 110 i 120 persones fan possible l’espectacle.
