"Xevi Jovés, l’altre germà de l’Àlex", per Gonçal Mazcuñan

El meu germà, l’Àlex, tenia dos germans més: el Quico Junyent i el Xevi Jovés. Jo només tenia l’Àlex, i ara em quedo sense cap altre dels seus germans amb qui recordar-lo i refer capítols d’aquesta singular branca familiar, perquè acabo de perdre l’últim referent: el Xevi. El Xavier Jovés. Ufff... quin greu, nano! El Quico i el Xevi tenien títol de nano, com jo, en la relació amb el meu germà. Era senyal inequívoc d’estimació fraternal. De comunió en la manera de fer i de ser. Per això van fer tantes coses importants junts. Amb compromís, responsabilitat i entusiasme. Poden certificar-ho els entusiastes d’aquella incipient Ampans que necessitava el suport de tothom qui tingués ganes de col·laborar amb el projecte que s’engegava amb la força de la voluntat. Als arxius fotogràfics i en paper imprès ha quedat el testimoni del Xevi i l’Àlex manipulant piles ingents de diaris i ampolles de cava recollides a les llars que els manresans solidaris havien acumulat durant les festes de Nadal per a la campanya de l’Ampolla i el Paper d’Ampans. La logística de recollida i trasllat de les tones de vidre i paper era cosa d’ells dos (i molta d’altra gent voluntària, igualment necessària per fer reeixir la feina, és clar). No sé quants anys van treballar-hi fins que es va decidir canviar la campanya de solidaritat, però ells van continuar la col·laboració amb l’entitat, integrats a la junta directiva, en la campanya de Sol d’Amor a Comabella i en les filigranes organitzatives que van consolidar Ampans com a empresa exemplar i líder en el seu sector. També es van conjurar per tirar endavant la delegació al Bages, Berguedà i Anoia del Col·legi d’Arquitectes Tècnics de la Catalunya. D’Aparelladors, en deien aleshores. Ara em venen a la memòria les imatges del Xevi i la seva esposa Conxita en les festes de celebració amb els companys de professió, fent parella animadora amb l’Àlex i l’Antònia. Quina colla, mentre van poder fer equip! Quan el germà gran va deixar-nos abans d’hora, el Xevi no va parar fins a aconseguir la creació dels Premis Àlex Mazcuñán i Boix del Col·legi en reconeixement de la trajectòria professional, social i humana dels col·legiats que excel·leixen en aquestes facetes. Ell va continuar incansable en la tasca de servei a la societat: el seu compromís en la creació dels equips de les ADF del Bages va assenyalar el camí per a tantes d’altres, i el van fer mereixedor del reconeixement institucional més alt. Xavier Jovés és un referent apreciat en molts àmbits de la nostra societat i ha deixat empremta fonda en entitats com l’Associació Misteriosa Llum o Gest!, entre d’altres que no soc capaç de comptar. Com amb el meu germà, quantes coses ens han quedat per parlar, Xevi estimat!