La Festa Major de Solsona està íntimament lligada al seu folklore, i per als solsonins és inimaginable una festa major sense que surtin al carrer els quatre gegants, el drac, l´àliga, el bou, la mulassa, els óssos, cavallets, nans i la resta del patrimoni folklòric solsoní d´aquestes dates, i que no té res a veure amb la imatgeria sorneguera i satírica de les peces folklòriques del Carnaval. Fins i tot es podria dir que són les dues cares d´una mateixa moneda; i si aquestes darreres s´associen amb la disbauxa i les característiques bates utilitzades per no embrutar la roba durant la farra, el folklore de Corpus i la festa major representa la seriositat en uns dies en els quals la gent s´abilla amb les seves millors vestimentes.

De fet, la part folklòrica de la festa va ser determinant l´any 2008, quan la Generalitat de Catalunya li va atorgar el títol de Festa Patrimonial d´Interès Nacional. Juntament amb la Patum Berga, van ser les dues primeres festes populars a rebre aquesta distinció.

El món geganter local va ser notícia la darrere festivitat de Corpus amb motiu de la inauguració de les obres de condicionament de l´anomenat Quarto dels gegants, la planta baixa d´un edifici ubicat al carrer de Sant Llorenç, al bell mig del nucli antic, i que és propietat de la Confraria de la Mare de Déu del Claustre. L´espai va acollir els elements folklòrics durant el segle XX, i es van traslladar a causa de les pèssimes condicions ambientals de l´espai, que no permetien la seva òptima conservació. Ara, amb els treballs realitzats, els gegants i la resta de bestiari han retornat a casa per quedar-s´hi; i les jornades de portes obertes que la colla de geganters va organitzar els mesos de juliol i agost «han tingut molt bona resposta, tant per part dels solsonins com dels turistes», explica Joan Boix, macip major de l´Agrupació de Geganters. Els dies de festa major, però, el conjunt folklòric es traslladarà als baixos de l´Ajuntament.

El drac reapareix amb la seva màgia

Els solsonins parlen amb respecte del seu folklore de Corpus i festa major; les figures que agafen vida gràcies a l´esforç invisible dels portadors són molt més que peces de cartró pedra que dansen al ritme d´una música alegre. Però entre els folkloristes més puristes hi ha dos elements que desperten veritable reverència: el gegant vell i el drac, que també són els dos elements més pesats.

Així, no és estrany que la patacada que va patir el drac en el transcurs de la roda de foc de la plaça Major anterior als ballets en la darrera festa de Corpus despertés totes les alarmes. Afortunadament, però, els danys que va tenir la peça a causa de la caiguda han estat mínims, i el mestre geganter Manel Casserras i Solé tan sols li ha refet l´orella dreta i una part de l´ala del mateix costat. «Per sort no s´ha ressentit l´estructura interior del drac, que era la nostra principal preocupació», explica Joan Boix. D´aquesta manera, el majestuós moviment suaument ondulant del més ferotge animal tornarà a treure foc pels queixals aquesta festa major.