Hola» és el Betlem de l'hostaleria. D'on neix tot. Els coneixements es poden adquirir, les aptituds són innates, però l'actitud cap als altres és la clau. Serveix per a restaurants, però és aplicable a tot el comerç, a totes les botigues, perquè al cap i a la fi també som botiguers.
Si dius hola al minut u, tens cinc minuts de marge per fer les coses.
Si no dius hola en cinc minuts, des del minut u tens un problema.
Tan senzill com cert, i si es fa bé, tan senzill com eficaç.
No és qüestió de grans teories, la simplicitat lògica és un gran camí.
Massa vegades, quan treballem, pequem emprant una visió lineal, actuem seqüencialment, i això ens facilita la gestió pròpia però no tenim en compte els factors exògens. Mantenim una mirada lineal de Dugarry, en lloc de fer de Messi i utilitzar una visió perifèrica.
Però, probablement, el futbol no sigui tan il·lustratiu com la política, on la bona educació i les bones formes s'han esmicolat i una sèrie de judicis de valor considerats granítics han esclatat i han creat una manera de fer enfadada, amb uns quants (massa ja) polítics que treuen més foc pels ullals que les calderes del Pere Botero. En aquests casos, els cinc minuts serien mel, perquè ni saben que aquesta paraula que serveix per saludar apareix al diccionari.
Per això, en un entorn cada cop més competitiu, on sorprendre costa més, on s'innova molt però es crea poc i on els marges s'ajusten, l'amabilitat cotitza a l'alça i ens mostra el camí que entronitzarà els locals on llueixi i enfonsarà aquells en què no aparegui.
La cordialitat, l'educació, ser amable amb tothom que entri en un establiment, és una eina molt potent per destacar avui.
No fa gaires anys, a l'hostaleria i molts altres sectors, qui tenia el producte era el rei, però avui el rei és qui té el client. I només el té qui el cuida.
L'experiència positiva del consumidor és un pilar de qualsevol negoci i dels restaurants en particular, però per més establiments que s'obrin, una cosa no canvia, un bon «hola» a temps, sempre suma!
