L'11 de novembre de cada any, des de fa uns quants, Vilanova d'Espoia celebra una festa que aplega gastronomia, oficis i tradicions. La Torre de Claramunt fa un homenatge a les seves arrels i al llegat de tots aquells que durant molts anys van treballar a la vinya, i van posar en valor elements tradicionals com la cuina de vinya. Des de primera hora del matí de diumenge i amb foc de llenya, es cuinen dos menjars que rememoren aquesta tradició gastronòmica: la cassola de vinya i l'olla de murri.
Per participar en les degustacions, com sol ser habitual en aquestes manifestacions, cal adquirir un tiquet a partir del dilluns 29 octubre, al preu de 8 euros, que dona dret a tastar la cassola de vinya i l'olla de murri, acompanyat de vi o cava de la terra. La Torre de Claramunt és un poble ben orientat vers la sortida del sol, amb una densitat de població de 3.532 habitants, una extensió de 14,80 quilòmetres quadrats i pertanyent a la comarca de l'Anoia, si bé tocant al Penedès. El nucli antic es troba a 364 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Es troba a la vall baixa de la riera de Carme, a l'indret de la seva confluència amb el riu d'Agost, que travessa el terme, del sector oriental a l'occidental. La meitat és ocupada per bosc de pins amb algunes alzines i roures. A l'altra meitat del terme, hi predominen els conreus de secà, incloent-hi la vinya, que han donat lloc a tot de construccions (barraques, marges...) en pedra seca. És un poble històric, amb un castell antic, ara vinculat a la noblesa castellana i sense arrels al país. Un dels seus veïnats o nuclis de població és Vilanova d'Espoia, els veïns de la qual participen a la festa.
Aquesta cassola la feien els pagesos quan anaven a feinejar a la vinya, on solien passar tot el dia. Pel seu origen i per la composició variada és molt similar a les cassoles de tros de Lleida -per exemple, a les comarques de la ruta del Cister-, als cassols de Tortosa, etc. Sol tenir la carn que s'ha pogut arreplegar: llonganissa (botifarra crua), botifarra negra, patates, cargols, espinacs, sempre a partir d'un bon sofregit, pebrot, etc. Com diu el nom, s'elabora en una cassola de terrissa, similar a les de Quart o de Breda.
La cultura de la vinya i el vi ha donat productes com els préssecs de vinya -dels millors, ja que es plantaven entre les vinyes-, els cargols de vinya, herbes comestibles que s'hi trobaven, etc. I també plats com el xató o l'esmorzar de veremadors -que es fa a Catalunya, la Catalunya Nord, el Llenguadoc, Provença...-, a base de pa torrat o no, sucat amb tomata, arengades i raïm. Vaig proposar reinterpretar aquest àpat a diversos cuiners -entre ells, Ferran Adrià i Juan Mari Arzak- en una Festa del Vi Novell al Maresme (Masia Gibert), que un servidor comissariava, amb el patrocini de Duart de Sió. Per a l'Arzak va ser tot un descobriment, sobretot les arengades («sardinas viejas», en deia).
A Mallorca és popular la recepta dels fideus de vermar, uns deliciosos fideus a la cassola. Es presenten en una festa anual de la verema que té lloc a Binissalem. Es cuinen amb un brou i la particularitat és que es fan amb carn de xai («xot», «me» o «euvella»). Són molt gustosos i especiats, com sol ser la cuina de Mallorca.
Esmentem també els arrossos de vinya i diversos plats de vinya que trobem a Espanya -a la Manxa hi destaca el «Moje», amb bacallà esqueixat. Vaig tenir l'ocasió de degustar-lo a La Solana, a tocar Albacete, i era bo -amb molt de pa-, però com que a la Manxa es fa servir molt el comí i no m'agrada gaire, potser no el repetiria. També trobem plats de veremadors a Itàlia i a França, per exemple a la Turena.
