Amb persones que també creuen en allò que no es veu i que interpreten el territori. Que saben vetllar el tronc quan només s'hi veu fusta però que tenen clar que a dintre hi batega una flor que donarà un fruit. A cada visita augmenta l'admiració. Pel que s'hi menja, pel tracte proper i professional, i pels records. Hi trobareu veritat i respecte en tots els plats. La certesa que res no és estrident i tot és bo.
De fet, en la senzillesa de les elaboracions rau un dels luxes d'aquesta casa. Perquè es rosteix, es braseja, es fa xup-xup, s'escaliva i es cou amb la precisió de qui ho ha fet sempre bé. Perquè des de la fusta d'embotits, el pa o la coca ja s'intueix que el que seguirà serà producte de festa major. Una horta que fa somriure de gust, des dels tomàquets fins a les carxofes. I els bolets, quan toquen per temporada, de llagrimeta!
Els entrants, de les escalivades als canelons i les truites amb ceba melosa mereixen desviar-se de les vies més ràpides per gaudir de la pausa que transmet la volta del sostre del menjador.
Un restaurant on conviu el porró amb una fabulosa, per extensa i per variada, carta de vins, amb referències d'arreu i amb alguna ampolla antiga sempre a punt per donar la sorpresa. Amb plats excel·lents de vaca i de vedella a la brasa amb carbó d'alzina.
Capítol a part per al cabrit, amb les parts més nobles, com l'espatlla o les costelles, però també amb les parts de més militància com el fetge saltat amb ceba o el cervell a la romana. I les costelles de xai lletó, de pelegrinatge continu.
En definitiva, una casa que certifica seguir creient en el respecte cap al producte i on dono fe que hi ha mostres d'immenses quantitats d'humilitat.
Avui, com sempre, val la pena revisitar aquest bastió, patrimoni de la nostra cuina de territori i exemple de cuina amb identitat.
