Disfrutar, disfrutar i disfrutar. La sensació de llibertat d'horaris, de vestimenta, de moderació, de vergonya.
Ànsies de xerrar, de riure, de ballar, de trobar l'elevació de l'amistat.
Els xiringuitos ideals produeixen tot i això i més.
Alguns, especialment a l'estiu, inclús generen amors que contaminen i que fan pujar la bilirubina.
Uns brillen per la senzillesa de l'oferta, clàssics vermuts sense cap altra pretensió que oferir vistes. Altres han afegit la vessant gastronòmica a la part lúdica.
Si activem el mode vacances i parlem d'Eivissa i Formentera apareixen noms. És a dir, Es Xarcu, Beso Beach, Blue Marlin, Can Carlitos, i se'ns dibuixa un somriure.
Però no cal agafar avions ni embarcacions per a trobar bons xiringuitos a casa nostra. A la platja d'Aiguablava hi ha el Toc al Mar. Probablement, després que el Garbet de Colera tanqués, la millor oferta a peu de sorra de Catalunya. Peixos salvatges de barques de la zona propera a Begur i les seves paelles quadrades li confereixen un status culinari estel·lar.
Però si parlem de manducar, de disfrutar i de disbauxa, cal parlar del Kauai de Gavà Mar, de l'inimitable Oscar Manresa, que demostra que es pot treballar fent rock'n'roll gastronòmic -del bo! Perquè la sòlida formació en cuina, de gestió i de carrer fa que els seus establiments, a part d'una estudiada banda sonora, sempre serveixin plats ben fonamentats.
L'espai, davant del mar, rere unes dunes protegides.
Des del mateix accés pel pàrquing ja genera bones sensacions. I quan s'arriba a la part d'ombres, curiosament s'aclareix tot: un caos organitzat, delimitat per un perímetre clar, com uns ous trencats dintre d'una paella.
Dues parts clares, una de chill out, on fer aperitius, copes, badar, relaxar-se o activar-se socialitzant.
L'altra part, un gran menjador a l'aire lliure amb taules que s'omplen de plats d'inspiració mediterrània que té un aspecte de bon rotllisme superlatiu, perquè el talent i l'èxit d'aquest xiringuito no el quantifico amb un número sinó amb un terme, esplèndid!
