«Una comèdia absoluta». Així defineix Pablo Testa Grosbaum, director de Manresa Teatre Musical (MTM) l’espectacle que aquest dissabte els joves alumnes més veterans de l’escola portaran a l’escenari del teatre Conservatori: el musical Una rossa legal (Legally Blonde), amb música i lletres de Nell Benjamin i Laurence O’Keefe i llibret de Heather Hach. Un muntatge «molt divertit» per «passar pàgina» a un any i mig molt «complicat» tant per al professorat com per l’alumnat, amb tancament total del centre, parcial, combinació de classes presencials i online... «han estat pràcticament dos cursos que, aprofitats, no n’arriben ni a un», apunta Testa. Però el director de MTM reconeix amb un punt d’orgull que, malgrat tot els entrebancs ocasionats per la covid, «els alumnes estan espectaculars. És un elenc de joves molt potent, amb molt de talent, alguns dels quals ja estan estudiant teatre musical a Barcelona».

El musical té la direcció de Jordi Gener; els arranjaments musicals i la tècnica vocal són obra d’Elisabet Paulet i Jofre Ballés, i Ariadna Guitart signa les coreografies. I tot i que la posada en escena, explica, és «molt senzilla perquè no ens hem pogut permetre una gran producció per la tota la situació pandèmica», Una rossa legal és un musical «molt exigent, tant pel que fa als arranjaments vocals com a les coreografies». Un «repte» escènic que, per superar-lo, necessita «intèrprets d’alt nivell». I de fet, durant el darrer mes i mig, els 16 alumnes que estrenen dissabte en dues sessions «s’hi han deixat la pell: supleixen amb energia i qualitat les mancances escèniques». Un alumnat amb una mitjana d’edat de 18 anys i amb alguns d’ells, com Lluc Grandia, que va començar sent un infant.

El musical, estrenat a Broadway el 2007, està basat en la novela Legally Blonde d’Amanda Brown i en la pel·lícula del 2001 del mateix nom, que va protagonitzar Reese Witherspoon. L’argument?. Com una rossa molt popular decideix estudiar dret a Harvard per demostrar al seu exnòvio que ella és molt més que una dona suposament superficial. Un argument «lleuger, amb personatges i situacions molt divertides, molt positiva, amb una música molt moderna i una composició molt contemporània», subratlla Testa. Una «festa per celebrar que hem pogut superar i sobreviure a aquesta etapa».

I un canvi total de registre. Novament. «Hem passat d’un clàssic dramàtic com Oliver [que van estrenar el 2019] a una comèdia lleugera com Una rossa legal. Però això és el que hem intentat fer des del principi en la nostra formació a l’escola: tocar tots els pals. Pedagògicament és molt interessant per als alumnes», explica Testa. Una exploració de registres que va començar el 2012 amb Mary Poppins i que continua.