Tom McCarthy és un dels cineastes més interessants i inclassificables del Hollywood actual. Va començar firmant produccions independents tan notables com The station agent, The visitor o Win Win, i després va dirigir una de les pel·lícules menys vistes i més suggeridores d’Adam Sand- ler, The Cobbler. Però el que ningú s’esperava és que aconseguís preservar el seu esperit auster i molt personal, i això li donés un Oscar. Va passar amb l’esplèndida Spotlight, segurament una de les millors visions cinematogràfiques del periodisme i també la demostració que el seu cinema no es deixa endur mai per les convencions de gènere.
Ell tampoc: enlloc d’aprofitar la situació per accedir a projectes de més envergadura, s’ha llançat a escriure i produir sèries de televisió tan controvertides com Por trece razones o La voz más alta. S’ho ha pres amb calma, potser per evitar ser fagocitat com sempre fa Hollywood amb els guanyadors d’estatuetes. Per tant, Cuestión de sangre és el seu primer treball en sis anys per a la pantalla gran i, de nou, una aproximació molt diferent a una sèrie de temes que, a les mans de qualsevol altre, podrien haver estat plens de clixés. Ha dividit la crítica, perquè els seus 140 minuts la porten a ser desigual i una mica passada de pretensions, però no et deixa indiferent.
Cuestión de sangre està protagonitzada per Bill Baker, un home de mitjana edat que mai ha sortit d’Oklahoma i que té una visió de les coses poc expansiva. Però ara es veu obligat a viatjar a Marsella, perquè la seva filla ha estat acusada d’un crim que assegura no haver comès i s’exposa a una condemna molt llarga en una presó francesa. L’home la va a visitar i escolta la seva versió, mentre prova d’adaptar-se a un lloc i a una gent que li semblen d’un altre planeta. Convençut que la seva filla és innocent, Bill s’embarca en una investigació sense rumb en què només tindrà l’ajuda de Virginie i haurà de torpedinar uns quants límits si vol sortir-se amb la seva.
És, sí, un thriller, però per damunt de tot és un viatge d’autoconeixement que emmiralla una determinada Amèrica, aquella que s’entesta a refugiar-se en els seus propis codis, a un món que és molt més gran del que es pensa. Com a intriga no pretén impactar ni sorprendre, tot i que se segueix amb interès, perquè l’objectiu de McCarthy és radiografiar el protagonista i la relació amb la filla.
Una de les claus de la pel·lícula són les esplèndides interpretacions de Matt Damon i Abigail Breslin, que aconsegueixen transmetre la intensitat dramàtica que el guió sovint dona massa per sobreentesa. Al seu costat destaquen Camille Cottin, Lilou Siauvaud, Deanna Dunagan, Lisandro Boccacci i Robert Peters.
