Quan a l’Escola de Música de Solsona, amb 7 anys, li van deixar provar diferents instruments, es va enamorar del violoncel pel seu so: «s’assembla a la veu humana i pot fer registres molt greus i també aguts», exposa Gerard Flotats Boix (Solsona, 2001), que ja suma vuit participacions a l’AIMS, l’Acadèmia Internacional de Música de Solsona. N’ha estat alumne i en aquesta edició hi participarà com a artista convidat. Actuarà en els dos concerts de cambra de professors d’avui (22 h) a Cardona i de demà (20 h) a la Seu d’Urgell. Interpretaran l’Octet per a cordes i vents, de Schubert, «una de les obres més importants de música de cambra»; i el Nonet per a cordes i vents, de Spohr, «una peça menys coneguda». El jove solsoní també intervindrà diumenge (20 h), al concert de l’orquestra simfònica, com a violoncel solista a la romàntica Pezzo capriccioso, de Txaikovski.

«Em fa molta il·lusió participar a l’AIMS com a artista convidat, he crescut com el festival, que he vist com incorporava els vents. I recordo el primer concert que hi vaig fer fa vuit anys, devia tocar alguna cosa molt senzilla al carrer i sempre mirava als grans, perquè volia fer com els professors i tocar en concerts importants. També l’AIMS m’ha ajudat a conèixer gent de tot el món, sobretot professors, i són músics que ara em puc trobar a Anglaterra, on estudio, o a qualsevol altre lloc del món. Som la petita família de l’AIMS que ens reconeixem a altres llocs», exposa el viol·loncelista, a qui encara li queden dos anys d’estudi a la Royal Academy de Londres, «i després encara no estic segur de fer el màster a Alemanya o Anglaterra, perquè allà crec que hi ha moltes més oportunitats per als joves músics per desenvolupar-nos».

Abans d’anar a Anglaterra, Flotats va estudiar amb Peter Thieman, el director de l’AIMS, i diu que «és un pare musical, per dir-ho d’alguna manera. Sempre ha confiat en mi i m’ha guiat a l’hora de prendre les millors decisions».

El jove músic solsoní és membre de la Jove Orquestra Nacional d’Espanya (JONDE), un lloc assolit després d’una audició amb més de 150 violoncel·listes. I, com que va quedar dels primers, també ha estat convidat a tocar en alguns concerts amb l’Orquestra Nacional d’Espanya, formada per músics professionals. «Estic molt content de poder començar a treballar amb músics professionals en els meus anys d’estudi. Tinc molta sort, però al darrera també hi ha un treball molt intens, que no es pot parar mai». De fet, ha estat un mes en un curs de música a Santander i després en un altre a Lisboa abans d’aterrar a l’AIMS.