n L’actor i director de teatre Joan Torrens (Manresa, 1949) assegura que, tot i passar dels 70 anys, «no ha perdut les ganes de fer teatre». El passat febrer va acomiadar el premiat recorregut del muntatge La caiguda dels déus, basat en la pel·lícula homònima de Luchino Visconti. Però ja el Nadal del 2019 li havia proposat a la seva germana, la també actriu Àngels Torrens, de portar a escena Play Strindberg, del reconegut dramaturg suís Friedrich Dürrenmatt. I ni la pandèmia el va aturar en el seu propòsit: va treballar en l’adaptació de l’obra del febrer al juny del 2020.
Play Strindberg, que s’estrena demà als Carlins, on també es podrà veure aquest diumenge i el que ve, posa en escena el turmentat matrimoni que formen l’Alícia, una antiga, malmesa i esfondrada actriu teatral; i l’Edgar, un capità d’artilleria frustrat i malalt. El seu duel adquireix més intensitat quan apareix en escena en Kurt, un cosí de l’Alícia que feia anys que no es veien. Però aquest argument sorgeix de Dansa de mort, que el suec August Strindberg va escriure el 1900. «És una obra llarguíssima de tres hores, molt turmentada i truculenta, a l’estil de Shakespeare», comenta Torrens. El que va fer Dürrenmatt el 1968 va ser «donar-li la volta aquesta història que li agradava. Ell feia teatre de l’absurd, a l’estil de Beckett i Ionesco, i va aportar a l’obra tocs d’ironia i sarcasme i, com ell mateix va dir, va convertir l’original tragèdia burgesa de Strindberg en una comèdia grotesca sobre la tragèdia burgesa».
Arribats a aquest punt, Torrens admet que encara ha posat més cullerada a la història: «vaig pensar com l’hagués escrit Dürrenmatt el 2020, amb els espectadors acostumats al cinema més estripat, per abraonar-me amb encara més humor i més crueltat sobre els personatges». El director manresà adverteix que l’obra «es planteja des d’un punt realista, però l’ultrapassa i, per tant, no es pot plantejar tot des d’un punt de vista racional».
Que l’obra només posi en escena tres personatges ha estat un avantatge en aquests temps de covid, però el que tenia clar des del principi Torrens era el repartiment. «Em feia gràcia fer el paper protagonista, perquè em sento més actor que director. Però ara ja no trobo gaires papers que s’adeqüin al meu perfil i aquest que ja és un home de 70 anys m’hi he agafat». La seva germana Àngels, amb la qual «existeix gran complicitat escènica», assumeix el paper de la seva dona. I el cosí l’interpreta Pere Font, amb qui «he treballat molt des de L’art de la comèdia».
Temporada de tardor amb tres produccions pròpies
Els Carlins engega la temporada de tardor amb cinc propostes fruit de l’activitat pròpia de l’entitat, que està guanyant múscul com a centre de cultura. Així, s’estrenaran tres produccions pròpies: Play Strindberg, que arriba aquest cap de setmana; Somnis de teatre, dirigida per Ivan Padilla (20 i 27 de novembre); i Veus de l’exili, emmarcada en el Tocats de Lletra. També es presentarà Black, del col·lectiu Laltre, que farà una estada de creació durant l’octubre i pujarà a l’escenari el 6 de novembre. I es farà la mostra del taller d’adults: el 30 de setembre representaran La importància de ser Frank.
