Ahir s’estrenava la segona tongada de la 64a Innocentada amb un objectiu clar: reivindicar Manresa a partir del contrast entre la visió pessimista i irònica de la ciutat per part dels manresans i la mirada lliure de prejudicis de qui ve de fora. Durant 40 minuts, el Tori va acollir un espectacle divertit, satíric i que apel·lava a tot el públic. La funció va tenir lloc en un espai reduït, rere l’escenari, on una quarentena de persones es va aplegar per presenciar la primera funció que des d’ahir i fins diumenge es podrà veure al Teatre Conservatori. Durant gairebé una hora, es va redescobrir Manresa a través de l’humor.
Amb sis actors, l’obra gira al voltant de l’arribada d’un turista de Glasgow, el Peter, a la capital bageca. Allà, l’Agnès, que és el primer dia que treballa com a guia turística, tindrà la missió d’ensenyar els encants de Manresa tot enfrontant-se al Maurici i la Consol, una parella de funcionaris desencantats que emulen l’esperit carrincló del manresà que Gener vol retratar. La visió dels propis guies és depriment i mostren una Manresa desolada i sense interès. Al principi de l’obra, la Consol diu «Al matí li ensenyem la ciutat, i a la tarda?», en una frase que sintetitza la baixa autoestima dels guies cap al seu propi producte. L’entusiasme de l’Agnès i la curiositat del Peter permeten que el públic no només segueixi l’obra, sinó que també visiti Manresa i, tal i com diu el títol de la funció, gaudeixi de la Manresa Experience.
Hi ha escenes portades a l’extrem en les quals es satiritza per complet el prototip de manresà. En una d’elles, mentre l’arquitecte municipal està parlant d’alguns dels edificis més emblemàtics del Passeig, una ciutadana l’increpa tot queixant-se de les noves construccions, de les places, dels pocs arbres... mentre l’Agnès prova de contrarestar les queixes amb arguments a favor de la ciutat. A través de la sàtira sobre els manresans, la ciutat pren forma i valor a ulls del Peter i, també, de l’espectador. El text de Carles Claret busca crear esquetxos constants per posar en evidència el caràcter pessimista dels guies i els manresans amb diàlegs carregats d’humor.
Les escenes estan amanides amb les coreografies d’Ariana Guitart, que ajuda a generar un ritme narratiu més alt i a donar pas entre les diferents seqüències. En una d’elles, els sis ballarins interpreten diferents escultures de Manresa, tot dialogant entre elles. La Benplantada, La Dona del Parc de l’Agulla, Pere III, a l’Ombra de la Plana de l’Om, la dedicada a AmatPiniella i el Sant Jordi entre d’altres. En aquests diàlegs, les estàtues agafen la veu cantant i es queixen de la seva situació, de la seva forma o del seu estat. La mateixa Manresa atacant-se a sí mateixa.
I, en l’epicentre, l’admirable paper de Txell Vall, Montse Mas, Joan Domènech, Ferran Junyent, Dolors Garzón i Albert Giralt, amb personatges vívids i paròdics per aconseguir plasmar el rerafons interpretatiu que el seu director, Jordi Gener, tenia en ment. La Innocentada com no l’has vist mai.
