n No és un muntatge nou, però com diu la directora de Veus d’exili, Fina Tapias Caus, no és sobrer recuperar-lo «perquè no parlem d’un fet tant llunyà, que és cosa del passat. Ara fa més impressió fer-lo perquè els altres cops que l’hem representat no hi havia exiliats nostres».
La Companyia Els Carlins, que participa cada any en el festival literari Tocats de Lletra amb un muntatge teatral, farà pujar avui a l’escenari de la sala del Barri Antic de Manresa un espectacle que homenatja els catalans que van haver de marxar del país a la fi de la guerra civil a partir de paraules de poetes com Joan Oliver, Clementina Arderiu o Miquel Martí i Pol. El van estrenar el desembre del 2013 a l’Espai Memòries del Museu Comarcal, en el marc d’una exposició sobre l’exili de Pau Casals, i el van tornar a escenificar el 2016, al mateix indret, arran del treball fet per alumnes dels instituts Lluís de Peguera i Pius Font i Quer sobre el camp d’extermini nazi de Mauthausen. Llavors també el van portar a Barcelona, amb la col·laboració de l’Amical de Mauthausen, en el marc del Dia de l’Associacionisme.
La Companyia Els Carlins recupera Veus d’exili perquè, d’una banda, aquesta 15a edició del Tocats de Lletra gira entorn del concepte de la fragilitat. «En moments de màxima fragilitat, com l’exili, l’ésser humà sempre acaba buscant la manera de no pervertir-se. Molts dels poemes del muntatge parlen d’aquesta lluita interna. Per exemple, Carles Riba fa un simulacre, i diu que evocarà el temple grec Súnion amb un crit d’alegria, i no pas de ràbia. Hi ha el sentiment que la pàtria és un fet intern que no et pot prendre ningú. Crec que queda molt palès en els textos que de la fragilitat en sorgeix un renèixer», exposa Tapias. D’altra banda, amb el muntatge també es commemora el 90è aniversari de la República.
Un arbre penjat del revés
La gran novetat d’aquesta revisitació, «i enriquiment», de Veus d’exili és que al mig de l’escenari dels Carlins hi haurà penjat un arbre del revés. No és una acció gratuïta. Simbolitza el desarrelament que provoca l’exili. I ha estat possible gràcies a la col·laboració del Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat (CACiS) de Calders. De fet, es tracta de l’obra d’art efímer Estels de la memòria, de Rosa Gema Doughty, que formava part de l’exposició del 2013 a l’Espai Memòries. Llavors l’escultura ja feia d’escenografia: Tapias va adaptar-hi els moviments dels actors.
Ara s’ha pogut recuperar aquest obra perquè la directora del CACiS, l’artista Roser Oduber, guardava els pergamins que, com a símbol dels estels lliures, penjaven de l’arbre amb històries reals d’exili. I han escollit un tros d’olivera morta (l’escultura original es descomposa a l’aire lliure) per poder refer-la. «És un muntatge especial», remarca Tapias, que també destaca que «m’ha costat adaptar-lo a l’escenari. Perquè els altres cops ho havíem fet a peu pla, amb un espai més obert. Però ens n’hem sortit, perquè crec que menys és més: els moviments justos, en el moment adequat per no interferir en les emocions dels versos que volem transmetre».
Jordi Estrada, encarregat de la selecció dels textos, també «ha estructurat més el fil: amb la marxa a l’exili, la vivència, la il·lusió pel retorn, el retorn com a vençuts... També un poema impactant dels que han hagut de fer exili interior. I un final reivindicatiu amb el ‘no passaran’, la idea de Neus Català», apunta la directora. I, a més, aquest cop la música serà inèdita, a càrrec de David Martell.
