Quatre actrius es posen avui a la pell d’Antonin Artaud en l’estrena de l’espectacle (Je suis) nAnAqui, amb el que Tràfec Teatre vol reivindicar la figura, encara poc coneguda pel gran públic, del teòric i dramaturg francès Antonin Artaud (1896-1948). «Ens el sentim molt proper, el teatre que ell propugnava és el teatre que ens agrada», explica la directora i autora del text, Lydia Canals, que també l’interpreta juntament amb Montse Grifoll, Iris Hinojosa i Aida Zumajo. «Ens agradaria donar a conèixer Artaud i que la gent surti de l’obra preguntant-se qui és aquest autor francès», afegeix Canals.
Artaud va morir el 4 de març del 1948 a l’asil d’Ivry-sur-Seine, a París. L’obra ens el situa la nit abans, mentre passeja i rememora diversos moments de la seva vida. Les quatre actrius són Artaud i, alhora, vuit altres persones que van ser rellevants per a ell com la seva xicota, la mare, un amic i l’escriptora Anaïs Nin.
Igual que en produccions anteriors, com Nínidress, que tractava la pederàstia, i Assaig T4, sobre els horrors de l’holocaust, el grup berguedà afronta aquest nou espectacle des del teatre visual i gestual, sense paraules. I valorant Artaud i el seu teatre de la crueltat que buscava «sacsejar» l’espectador, tal i com apunta Canals. «Tothom coneix Stanislawski, però hi ha altres grans teòrics al segle XX com Brecht, Cantor i el mateix Artaud», afegeix la dramaturga.
El títol de l’obra remet a la infantesa a la que hauria volgut tornar Artaud davant els patiments de la vida adulta. «L’obra també parla de la salut mental», indica la directora: «de petit va tenir una meningitis que li va canviar la vida, va haver de prendre molts fàrmacs, consumia opi i va acabar essent dependent de les drogues».
Artaud va estar ingressat diverses vegades en sanatoris mentals, va patir la incomprensió social i la posteritat l’ha castigat «perquè era el boig, i el boig no és bo». L’obra lluita contra l’estigma i, com va fer amb Kahlo, Pasolini i Lorca, Tràfec fa una mirada molt particular a una figura cabdal de la cultura.
