Amb les típiques oueres de cartró com a material d’insonorització perquè el pressupost no es podia estirar més, l’escola Manresa Teatre Musical (MTM) obria portes el gener del 2012 en un pis del carrer Fonollar on assajaven 22 alumnes sota la direcció del coreògraf format en la dansa clàssica Pablo Testa Grosbaum i de David Bacardit, especialitzat en cant i interpretació. Deu anys després i una pandèmia pel mig, l’escola celebrarà el setembre l’aniversari ajornat. Abans, però, estrenarà el seu desè espectacle de gran format: Wicked. Ho farà aquest cap de setmana amb tres funcions al Teatre Conservatori de Manresa.

El 2013, un any després de l’obertura del centre, MTM incorporava el Ballet Clàssic Manresa (BCM) als estudis de teatre musical i el 2015 l’escola es traslladava a una antiga fàbrica del carrer del Bruc: ja eren 164 alumnes. Avui dia, MTM, amb la direcció única de Testa, suma 13 professors i més de 200 alumnes, de 8 a 60 anys, dividits en diferents grups d’edat i manté intacta la filosofia inicial: fer trepitjar escenari als alumnes amb la proposta d’un musical per representar a final de curs, primer en la mateixa escola i després, quan ha estat possible, en teatres de la Catalunya Central. Les xifres ho corroboren: un total de 30 espectacles, 10 de gran format, en 10 anys.

Si el 2012 tot començava amb Mary Poppins (Supercalifragilistick), deu anys després tot continua amb Wicked, un muntatge estrenat el 2003 al Gershwin Theatre de Broadway, amb cançons de Stephen Schwartz i llibret de Winnie Holzman, basat en la novel·la Wicked: Memorias de una bruja mala, de Gregory Maguire, que va reinventar les històries i personatges creats per L. Frank Baum a El meravellós màgic d’Oz. Amb Wicked, MTM tancarà el curs fins a la celebració de setembre després d’haver estrenat aquest mes de juny quatre muntatges més: el ballet El llac dels cignes (BCM); Vaiana (amb els alumnes de 8 a 11 anys); El rei Lleó (de 12 a 15 anys) i Spamalot (amb el grup d’adults, de 35 a 60 anys). En total, 12 funcions.

Wicked portarà al Conservatori el grup més «potent» de l’escola, format per joves alumnes veterans de 16 a 20 i escaig, alguns dels quals, explica Testa, «ja estan fent el pas cap a la professionalització». De les files de MTM han sortit, apunta amb orgull Testa, joves promeses del musical, com Gina Gonfaus i Jan Buxaderas, que faran Mamma mia! al Rialto de Madrid. «Crec que en aquests deu anys hem sabut crear escola a Manresa i els nostres alumnes s’han convertit en ambaixadors de la ciutat». La filosofia de treball no té cap secret, diu Testa: «cuidar i estimar els alumnes. Jo com a ballarí vaig patir molt i volia demostrar que hi ha altres maneres d’arribar a l’excel·lència: amb compromís i motivació els alumnes brillen». És el que voldran demostrar els 28 alumnes que posaran escena, en dos repartiments, Wicked: «tenen un nivell tècnic molt alt, un gran compromís i moltes ganes de fer-ho bé. Són dinamita!», riu.

Wicked, amb la direcció escènica i artística de Jordi Gener, la direcció musical de Borja Vall i les coreografies de Testa és, com tots els muntatges creats en aquests deu anys, «íntegrament en català». MTM signa una producció integral (llums, maquillatge, decorats...) que tindrà «150 canvis de vestuari». El magatzem d’atrezzo és, una dècada després, un espai molt preuat: «hi ha objectes que, reaprofitats, han sortit a tots els musicals». Wicked explica els orígens de les bruixes del país d’Oz , Elphaba, la bruixa dolente de l’oest i Glinda, la bruixa bona i acaba parlant, apunta testa, «de com afecta l’entorn a les relacions humanes. Però triomfa l’amor: és un musical de celebració». El muntatge precisa «d’una rigorosa tècnica vocal i interpretativa» i toca «tots els pals: comèdia, drama, fantasia». A diferència d’altres musicals, Wicked té una composició més moderna que ajuda, diu Testa, a què els alumnes «s’identifiquin amb més facilitat; a més, el llenguatge coreogràfic s’allunya del teatre musical clàssic». Testa posa l’ènfasi en el global: «busquem una acurada posada en escena: amb els recursos d’una escola però amb l’exigència artística d’una companyia. Trobar aquest equilibri és el nostre gran repte».