Hi ha pel·lícules que quan veus el seu tràiler (aquest invent que acostuma a revelar més coses de les necessàries d’una trama) no saps ben bé què pots esperar-ne. Bullet Train, adaptació d’una novel·la de Kôtarô Isaka, és una d’elles. El llibre en què és basa és una sort de fusió entre els postulats de l’anime i les pel·lícules d’assassins a sou que tanta fortuna han fet des dels anys 70, amb un grup de personatges hiperbòlics abocats a enfrontar-se durant un trajecte on res és el que sembla. El text juga molt hàbilment amb la idiosincràsia de cadascun dels protagonistes, com si es tractés d’una relectura cyberpunk d’una novel·la d’Agatha Christie. Però si l’has llegit, mai t’hauries imaginat que es convertiria en una de les grans apostes estiuenques de Hollywood, amb un repartiment de luxe (alguns dels noms, a més, poc avesats a participar en experiments d’aquest tipus) i amb una campanya promocional molt orientada a subratllar, justament, que estem davant d’una excentricitat de gran pressupost. El que no sorprèn gens és que l’encarregat de posar el llibre en imatges sigui David Leitch, un home que ha demostrat amb escreix a John Wick, Deadpool 2 i Hobbes and Shaw que és capaç d’elevar el cinema d’acció al seu nivell màxim de bogeria. Per tant, aquí pot passar de tot: que es converteixi en un dels fracassos més sorollosos de 2022 o, per contra, que Leitch i companyia se n’hagin sortit i el film s’erigeixi en un èxit de culte immediat. La resposta, des d’avui als cinemes.

Bullet Train comença quan un mercenari que comença a estar fins als nassos de l’ofici, Ladybug, rep la missió de pujar a un tren bala per recuperar una misteriosa maleta. No sap ben bé què busca, només que si la troba serà el seu passatge per a una vida molt més tranquil·la. Però un cop el tren inicia la seva marxa, Ladybug comprova que hi viatgen quatre assassins a sou més que han rebut el mateix encàrrec. Convençut que l’han traït, el protagonista haurà de plantar cara als seu col·legues de professió durant un trajecte ple de sorpreses i contratemps inesperats.

Al llarg de més de dues hores Bullet Train fa viatjar l’espectador a un festival de trets, humor negre i coreografies espectaculars on cap personatge gira rodó del tot. És per això que una de les claus de la pel·lícula és el seu espectacular repartiment, encapçalat per Brad Pitt, Joey King, Aaron Taylor-Johnson, Brian Tyree Henry, Andrew Koji, Hiroyuki Sanada, Michael Shannon, Zazie Beetz (el gran descobriment de Deadpool 2 i Joker), Karen Fukuhara, Logan Lerman, Masi Oka, Miraj Grbic, el cantant Bad Bunny, Johanna Watts, Pasha D. Lychnikoff i Sandra Bullock.

Pitt es riu d’ell mateix després del merescut Oscar

Després de guanyar un merescudíssim Oscar al millor actor secundari per Once upon a time in Hollywood, Brad Pitt (1963) sembla haver-se proposat fer papers que li permetin ironitzar amb la seva imatge. Ho va fer a La Ciudad Perdida i ho repeteix en aquest actioner passat de voltes. Ara prepara Babylon, la nova i ambiciosa pel·lícula del realitzador Damien Chazelle (La, La Land), i un projecte del director John Watts on es retrobarà amb el seu amic George Clooney.