Els barris de faveles del Brasil són indrets perillosos on la inseguretat sovint va acompanyada de bales. Entre elles hi són forçats a conviure milers de famílies sense suficients recursos per canviar de vida: l’Anna Eliza Moraes, el Natanael Paixão, el Gabriel Veloso, el Rodrigo Cuhna, el David Nascimento, el João Emanuel i la Mariana Pereira són set d’aquests joves que lluiten cada dia per fugir d’un futur envoltat de drogues i batudes policials. Aquest agost, però, han viscut durant uns dies una experiència completament diferent a la Catalunya Central, convidats per l’Acadèmia Internacional de Música de Solsona (AIMS).

"L'hora dels alumnes" amb David Nascimiento i Cèlia Roca Clara Badia

Els joves descansen a l’entrada del Seminari Diocesà de la capital solsonina, una sala, per a molts d’ells, més gran que casa seva. Reposen i parlen, parlen molt, però quan arrenca l’entrevista canvien de sobte, el silenci seria absolut si s’obviés el pas d’alguns alumnes que passen a correcuita per no fer tard a les respectives lliçons. La comunicació es presenta complicada, però per a joves que han après a reconèixer l’arma pels trets, la llengua amb què comunicar-se, no és un problema substancial.

Els alumnes a l’entrada del Seminari Diocesà

Intervé Fiorella Solares, fundadora del projecte Acció Social per la Música del Brasil (ASMB), que empara aquests joves i afirma sentir-se «la mare» de tots ells. Amb un somriure d’orella a orella contagiós, els explica en portuguès quin serà el format de l’entrevista. David Nascimento, que toca el contrabaix, trenca el gel. Comenta que va començar amb 14 anys i que tot i que li agradava més la sonoritat del violoncel, «com que no hi havia professors per ensenyar-me’n», va acabar tocant el contrabaix. João Emanuel confessa que en el seu cas «va ser el meu pare qui va triar que havia de tocar el clarinet», ja que el va descobrir en una església on s’ensenyava música. El seu progenitor, juntament vuit persones més, van aconseguir reunir els diners necessaris per comprar-li el seu primer clarinet, des d’aleshores sap que «puc somiar en ser músic».

Rio de Janeiro, com moltes de les grans ciutats de tot el món, mai no dorm, mai descansa. Les faveles s’assemblen a barris sense llei on els enfrontaments entre cossos policials i bandes de narcotraficants són freqüents. No és fàcul concentrar-se per estudiar. Rodrigo Cunha, que toca el violoncel, confessa que ja han mort vàries persones per sortir durant una batuda amb elements voluminosos a les mans, «com poden ser els nostres instruments», perquè pensaven que duien armes. «Hem après que durant aquestes operacions el més segur és no sortir al carrer», encara que això vulgui dir perdre’s la classe. El violoncel·lista recorda que costa molt concentrar-se per a poder practicar i que «queixar-se a qui sigui perquè el del costat no faci soroll, és com no fer res».

«És una realitat a la qual t’acabes acostumant més o menys» intervé el violista Gabriel Veloso, ja que tot i que existeix una sensació d’indignació entre molts dels habitants de les faveles, a qui controla el barri no els importa. Pot semblar terrible, però «quan érem petits, per amenitzar la situació, jugàvem a identificar pel so dels trets quina arma utilitzava la policia i els traficants». Els dol, però d’aquesta manera han crescut, i el més important és que part de la població no està conforme amb aquesta situació. Una realitat que afecta especialment a la mare de Natanael Paixão, que pateix d’hipertensió i que veu com en més ocasions de les que l’hi agradarien, el seu fill s’exposa a situacions de perill. El violista manifesta que quan s’inicia una batuda mentre no és a casa, «la meva mare m’ho comunica i em busco una casa on passar la nit», «generalment a una altra favela» afegeix Solares amb cara de preocupació.

Tot i les enormes dificultats amb les quals es topen cada dia a causa del seu lloc de naixement, els set artistes formen part d’una camerata jove composta per disset músics i establerta al Brasil. Un compromís que es veu alimentat, segons Paixão, «per les oportunitats d’aprendre quan podem sortir del Brasil», ja que, com explica Solares, «no sempre tenim els diners que voldríem i hem de triar els músics amb més nivell». «Busquem oportunitats que facin de pont per poder viure en una realitat civilitzada», conclou Paixão. Una millora de la qualitat de vida que no només cerquen per a ells, sinó «per a la nostra família». De fet, «nosaltres som l’oportunitat per sortir de les faveles», detalla Veloso. I és que la voluntat de convertir-se en intèrprets professionals és una opció que els joves contemplen en tot moment. Com diu Veloso i tots ells subscriuen, «ens agradaria poder traslladar-nos a Europa, a viure i aprendre , és el bressol de la música occidental i barroca i aquí és on millor s’ensenya la tècnica».

Solsona i l’AIMS

Els joves intèrprets arribaven a Solsona amb ganes però amb algunes pors, confessa la violinista Mariana Pereira, que comparteix la seva sorpresa en veure que «la diferència de nivell que tenim respecte a altres alumnes, lluny de ser un element diferencial, ha estat un punt d’unió entre tots». A més de destacar la possibilitat que els brinda l’acadèmia de poder rebre classes de més d’un professor de primer nivell.

Davant la diferència lingüística, molts podrien pensar que la comunicació és un escull difícil de superar, i en part no s’equivocarien, però tot i ser complicada en algunes ocasions, «mai ho hem percebut com una situació tensa» confessa Anna Eliza Moraes. De fet, Cunha comparteix que «en una classe no entenia el que em deia el professor de violoncel. La solució a la qual vam arribar va ser que m’ho mostrés tocant l’instrument. En algunes circumstàncies aprenem l’idioma gràcies a la música». Una altra sorpresa que els brasilers s’emporten a casa «és la cultura culinària catalana», sobretot quan ho comparen amb la cuina germànica, que és on més han estat quan han viatjat lluny del seu Brasil natal.

Els alumnes a l’entrada del Seminari Diocesà

El brasiler David Nascimento, al contrabaix, va oferir juntament amb la santpedorenca Cèlia Roca, al violoncel, un recital a l’Auditori de la Sala Polivalent de la capital solsonina dins del marc de concerts «L’hora dels alumnes»

Una vegada finalitzada l’entrevista cinc dels set intèrprets brasilers van improvisar una peça. Gairebé sense avisar, van treure els seus instruments i van tocar una simfonia amb sons característics de la cultura musical carioca.

CLOENDA DE L’AIMS

Auditori de la Sala Polivalent de Solsona: Avui, a les 12 h, començarà la quarta i darrera Hora dels alumnes de l’edició d’enguany de l’AIMS. Preu: 5€.

Esgésia de Sant Llorenç de Morunys: Avui, a les 20 h, professors de l’Acadèmia de Vent oferiran el programa L’AIMS a la vila dels piteus. Preu: 15€.

Església de Sant Pere de Vallferosa de Torà: Demà a les 19h, alumnes de l’AIMS de vent interpretaran el concert L’AIMS a Vallferosa. Preu: 10€.

Teatre Comarcal de Solsona: Diumenge, a les 20 h, professors de l’Acadèmia de Vent i de piano oferiran, juntament amb alumnes de l’acadèmia, el Concert de cloenda que tancarà l’edició 2022 de l’AIMS. Preu: 15€.

MÉS EXPERIÈNCIES A L’AIMS

Joana Espar (Vic, 2005) és una intèrpret de violí que dels 13 fins els 16 anys va assistir a l’acadèmia solsonina amb l’objectiu d’esdevenir músic professional.

Una experiència que va conèixer a Organyà, població on estiueja, i on cada any l’AIMS hi celebra un dels seus concerts amb joves intèrprets i professors de primera línia. Allà va conèixer el Peter Thiemann, director de l’AIMS, que li va dir que «si passava les proves prèvies necessàries, podria assistir al curs». De fet, Thiemann va ser membre del jurat en un concurs on la vigatana es va presentar i, així, «vaig poder accedir a l’acadèmia de corda del festival».

La intèrpret va destacar el fet de «conviure durant la totalitat de l’experiència amb altres amants de la música», emfatitzant el que ella defineix com a «música com a estil de vida». A més va remarcar que l’alt nivell dels professors i dels alumnes és «una bestiesa». Espar accentuava també la importància tant de «gaudir de quatre hores d’assaig individual amb els professors» com «de disposar de molts espais per practicar de manera individual o col·lectiva».

La violinista recomana fermament l’estada a l’acadèmia, argumentant que «és una experiència ideal per a qualsevol aprenent que vulgui treballar i créixer com a professional».

La vigatana està esperant a finalitzar el batxillerat per poder accedir a estudis superiors musicals mentre fa classes de violí a l’Acadèmia Marshall. De fet, la violinista està becada al programa Liceu Júnior de les beques Ferrer-Salat, fet que li permet rebre classes dels professors Corrado Bolsi i Gisela Curtolo dos cops al mes.