Pocs directors consoliden un estil amb només unes poques pel·lícules. Quan passa és perquè els creadors revelen des del primer moment que tenen un domini poc comú de la narrativa, que saben torpedinar els límits dels gèneres i que la seva empremta es deixa notar en d’altres obres. En el cas de Jordan Peele tot això es compleix fil per randa. A Get out feia una ferotge crítica al racisme enfocant-la d’una manera gens convencional, feia saltar pels aires els clixés d’un determinat cinema fantàstic i de terror, i la seva influència no va trigar a deixar-se notar en sèries com Them, que potser hauria d’haver pagat drets d’autor, Peele, a més, va firmar un segon treball, Us, que no tenia res a envejar del primer i fins i tot anava més enllà en alguns aspectes formals. Per tot això l’expectativa per veure la seva tercera pel·lícula, Nop, era molt elevada. I veient les crítiques queda clar que Peele continua engrandint la seva particular llegenda i que el seu estil ha vingut per quedar-se. Amb el mèrit afegit que el públic l’acompanya en el viatge: Nop ja ha superat els 100 milions de recaptació a les taquilles nord-americanes, i fer això a l’agost i amb tanta competència per a tots els públics té molt, molt mèrit.

Peele torna a fer el que millor sap fer: situar un grup de personatges en un context aparentment realista que es va enrarint a mesura que el fet sobrenatural va irrompent a les seves vides. És el que passa als habitants d’una població aïllada a les valls californianes. Envoltats d’un escenari natural que a vegades sembla engolir-los, s’han acostumat a una vida al ralentí en què l’única llibertat real és el que succeeix portes endins. Un bon dia, dos d’ells fan un descobriment que canviarà les seves vides per sempre. Al principi, amb petits fenòmens domèstics i després amb la sensació que no estem sols en aquest univers, però tampoc no sabem fins a quin punt és saludable descobrir-ho. Plantejada com una relectura de Encontres a la tercera fase, Nop resulta visualment espectacular a estones, però Peele torna a demostrar-hi que la seva especialitat és el suspens que emana dels nostres racons més íntims. Com a Get Out o Us, aquí també hi conviuen una mirada als mecanismes d’un gènere i una reflexió sobre les coses de la quotidianitat que ens pertorben.

Un dels plats forts de la pel·lícula és el seu esplèndid repartiment, format per Daniel Kaluuya, Keke Palmer, Terry Notary, Donna Mills, Michael Wincott, Barbie Ferreira, Brandon Perea, Jennifer Lafleur, Ryan W. Garcia, Sophia Coto, Andrew Patrick Ralston, Conor Kowalski i Steven Yeun.

Keke Palmer puja un graó més en una carrera ascendent

La també cantant Keke Palmer va camí de convertir-se en una estrella cinematogràfica i tampoc és gens estrany. Ha estat picant pedra durant anys, primer com a secundària de sèries d’èxit (com «Berlin Station» o «Scream», on ja despuntava molt per sobre de la resta del repartiment) i després en papers més destacats a films com «Alice» o «Lightyear». Ara prepara la sèrie «The hospital» i la pel·lícula «Being mortal», que protagonitza al costat de Seth Rogen i Bill Murray.